Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va crear-se a Saragossa una Unitat de voluntaris, d’origen majoritàriament català i que lluità al costat de l’exercit franquista: El Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat.
Tot i ser part del bàndol vencedor, la tendència a la homogeneïtzació que ha dominat la historiografia del franquisme durant la postguerra i la dictadura (i de la democràcia després), ha condemnat a l’oblit aquesta especificitat. Només la seva pròpia empenta, constituïts en Germandat ha salvat i mantingut viva aquesta historia.
OBJECTIU
Setanta anys després dels fets que van succeir, en aquells gairebé tres anys de guerra civil, afrontem un estudi sociològic i organitzatiu d’aquest Terç català. Tot i aquesta clara acotació cronològico-temporal i sociopolítica, hem cregut necessari incloure uns precedents que situessin el fenomen, així com recollir el que va quedar de la unitat immediatament després de la dissolució de les Milícies Nacionals.
MATERIAL I MÈTODE
El nostre treball és un intent de recuperar part de la seva memòria. La metodologia seguida recull dues vessants. La primera és una aproximació qualitativa, basada en testimonis i memòries de manera preferent, contrastats amb documents de gran interès per la historia recent, com per exemple els que ha donat la família reial carlista Borbó Parma a l’AHN (Archivo Histórico Nacional) o els propis, generats i recopilats per la GE-TRM (Germandat del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat) localitzats a dos petits museus-arxius (Villalba dels Arcs/ Cripta de Montserrat). La segona és una aproximació quantitativa a la composició dels homes del TRM en diferents aspectes. Aquest enfocament continua el que ja va començar un dels components del TRM, el Sr. Joan Abelló. Ampliem la quantitat d’individus gràcies a les dades provingudes de l’arxiu de Villalba dels Arcs, en base a dues fonts: primer un conjunt de 114 fitxes d’exrequetès del TRM creades a posteriori (de les que no hem pogut saber la causa d’origen) i segon, les dades de la secció de Metralladores, amb un total de 136 individus. Hem aconseguit per tant un total de dades referents a 559 components del TRM ja que, a les abans esmentades, afegim les dels 319 morts, obtingudes de l’estudi del Sr. Joan Abelló (originades a partir de la documentació conservada a la Cripta de Montserrat).
Hem tractat el tema de manera àmplia, amb la intenció de conèixer qui van ser els homes que, en esclatar la guerra, van optar de manera més o menys voluntària per exiliar-se (via frontera) o desertar (via front) i entrar a formar part de la unitat catalana carlina.
LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA I EL COP D’ESTAT
Introduïm el tema amb una visió del carlisme com a impulsor de la iniciativa durant la Segona República. Tant a nivell polític, com sobretot a nivell social va créixer numèrica i organitzativament durant aquests sis anys a Catalunya. Aquest fet creiem que no ha estat prou contextualitzat. La novetat que aportem en quant a l’estudi d’aquest període és bàsicament la referida als testimonis consultats: Sr. Joan Abelló, Sr. Joan Riera, Sr. Felio Vilarrubias i sobretot a les memòries mecanuscrites del Sr. Juan Correa. Aquestes han estat especialment útils per relacionar els fets que tingueren lloc en el sí del carlisme català durant aquests anys i la participació activa del moviment en la conspiració i en el fracassat cop d’estat. No només han estat útils en sí mateixes com a font primària, sinó que també pel fet que incorporen documents originals generats pel cap de requetès Sr. Cunill en arribar, exiliat, a zona nacional i que nosaltres no hem pogut consultar. Queda patent, però, que el carlisme va enfrontar-se des de molt aviat al nou poder. Aquesta oposició fou més o menys activa, depenent del sector polític al que pertanyessin els components. En qualsevol cas, el sector dur, aquell més violent, va ser el que va encapçalar el moviment a Catalunya i parla ja de creuada i de violència des de l’any 1932. No sembla doncs estrany que es fomentés la creació d’un grup de joves, organitzats de manera proto-militar que, el 19 de juliol de 1936 estaven preparats per actuar de forma activa al costat de l’exercit. Els esdeveniments d’aquells dies, però, provocaren una actuació del requetè català escassa i desorganitzada que quedà lluny de representar ni una desena part del Total d’homes que Cunill va posar a disposició dels militars per dur a terme l’Alçament.
L’anàlisi de l’arxiu Fal Conde (amb documentació de Melchor Ferrer), recentment donat per la família Fal a la Universitat de Navarra, que no s’ha pogut consultar per què encara està en procés de catalogació i l’arxiu de la família Vives (al que no ens han permès l’accés) creiem que poden ser bàsics per completar el coneixement d’aquest període. Aportem, però, en aquest treball noves dades, basades en els testimonis i les memòries abans esmentades en l’àmbit del, poc treballat, tema de la participació del component civil en la trama militar.
L’EXILI
Fracassat el cop d’estat, Espanya quedà dividida en dos bàndols, el dels “nacionals” i el dels “rojos”. Els carlins catalans, que havien participat de manera activa en el cop, van situar-se en el punt de mira d’atac dels grups incontrolats que, a Catalunya, s’havien fet amb el poder. A través de la Generalitat, de contactes privats, d’amics, de xarxes de solidaritat i fins i tot d’Ambaixades, molts dels homes que no havien estat fet presoners, van aconseguir fugir del país. El pas de la frontera dels futurs components del TRM a peu, en tren, cotxe o vaixell, cap a França o Itàlia o bé el pas del front, que implica deserció dels integrants, són part de l’aproximació qualitativa i quantitativa que incloem. En aquest punt, els testimonis orals, la base de dades i les fitxes han estat valuosíssimes, ja que en molts casos, indiquen el dia en que va produir-se l’exili, l’entrada a la zona franquista i la incorporació a la unitat del TRM, permetent-nos quantificar el volum per períodes. Recuperem també algunes de les rutes que els exiliats van seguir, basades en testimonis totes elles i que continuen els estudis previs (escassos), realitzats en aquest camp.
Introduïm també una nova aproximació als camps de concentració pels que, alguns dels catalans nouvinguts van haver de passar fins que la seva adhesió al sistema “nacional” va quedar demostrada.
EL TERÇ DE MONTSERRAT: COMPOSICIÓ SOCIAL
Després d’un breu resum entorn la formació i actuació del TRM, ens centrem en l’anàlisi social dels homes que en van formar part. Testem les hipòtesis mantingudes entorn les seves característiques amb la informació parcial que hem pogut recuperar dels arxius consultats. Analitzem dades que ens donen una idea de l’edat, la professió, l’origen geogràfic, la causa de baixa, etc. i altres menys conegudes com l’afiliació política, la pertinença a altres unitats del bàndol franquista o l’adhesió al nou estat del franquisme. De l’anàlisi dels testimonis i les memòries deduïm que el Decret d’Unificació no va afectar substancialment el TRM, mentre que, la bibliografia existent apunta cap a un fort i greu impacte per la Comunió Tradicionalista Catalana.
Veiem que la Unitat estava formada per homes joves, catalans la gran majoria, amb un fort sentit religiós i catalanista. No tots, però, foren carlins. Aquest moviment polític, que durant l’època republicana va eixamplar tant la seva base social (gràcies a un programa generalista), que va permetre’l erigir-se com a símbol de la (extrema) dreta (entesa aquesta com salvaguarda dels valors tradicionals: monarquia, religió, ordre, etc.), va aglutinar durant la guerra civil una massa molt més heterogènia encara, en la que confluïren gent “antirevolucionària” dels més diversos sectors socials, polítics i econòmics.
LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA
Aquesta absència de control directe i total del moviment carlí (excepcionalment ben organitzat donada la conjuntura en la que havia de desenvolupar la seva actuació en l’exili), fou en part el causant que, acabada la guerra, part dels qui formaren en aquella unitat catalana no se sentissin representats pel partit (qualsevol que fos la orientació política que prengués) i per tant, no facilités la unitat d’acció en quant a la recuperació de la memòria. Els seus components, encapçalats per Mossèn Nonell Salvador Bru i el “Pater” del TRM, Mossèn Dausà, van desenvolupar a partir dels anys 40, i especialment en un moment crític pel carlisme (la segona dècada dels 50), un paper fonamental en recuperar els cossos dels qui van morir a la guerra per enterrar-los (com havien promès al front) a la Muntanya de Montserrat. Aquests anys del franquisme foren pels ex combatents una altra lluita, fora de la política: la recuperació de la seva pròpia memòria, que primer els vencedors i ara els vençuts, infravaloren i tendeixen a homogeneïtzar. Van guanyar-la i avui les despulles dels seus morts es troben enterrades als peus de l’abadia de la seva patrona i la seva actuació, ha quedat perpetuada gràcies a les publicacions que ells mateixos han realitzat.
