Joan Mercadal i Mascaró analitza el periòdic anarquista menorquí Fructidor, que es publicà entre 1934 i 1936, portaveu primer de l’Ateneu Racionalista de Maó i, posteriorment, òrgan de la CNT menorquina. El treball, però, realitza també una aproximació més genèrica al moviment anarquista menorquí per tal de contextualitzar adequadament l’estudi del periòdic.
Després de revisar la bibliografia i demés treballs existents, referents a l’estudi de l’anarquisme a Menorca, he decidit centrar el meu estudi en l’anàlisi d’un capítol obviat de la història dels àcrates illencs, el comprès durant la segona república i els inicis de la guerra civil. L’elecció del període està relacionat amb la troballa d’una font oblidada i molt interessant: el diari Fructidor.
Aquest treball va néixer de la formulació d’unes quantes preguntes: va existir realment un moviment anarquista a Menorca? com era aquest? contava amb molts seguidors? tenia infraestructures? quina línia de pensament els guiava? tenien un discurs propi? tenien les seves idees i exigències, una incidència real en la vida quotidiana menorquina?, etc.
Arran d’aquestes qüestions, el meu objectiu fou el de fer una aproximació al que significà el moviment llibertari menorquí durant els anys trenta, i més concretament, durant els anys 1934-1936, espai que coincideix amb la vida del diari anarquista Fructidor, que fou l’òrgan de l’ Ateneu Racionalista de Maó, i que, més endavant, esdevindrà portaveu de tots els sindicats afectes a la CNT de Menorca.
Així doncs, és el meu anhel contribuir a desvetllar el món mental, constituït per les pors, les alegries, les inquietuds i limitacions dels àcrates illencs. A més, pretenc analitzar les infraestructures de que disposaven i la seva evolució, així com la percepció que aquests tenien de la vida quotidiana a Menorca durant els anys anteriors a la guerra i els primers mesos d’aquesta.
