Joan Navais ens acosta a la figura de Josep Maria Prous i Vila, literat i intel·lectual republicà catalanista reusenc. A partir de fonts documentals inèdites i d’una àmplia consulta de la seva producció literària i periodística, Joan Navais aconsegueix un estudi biogràfic que compagina molt bé la trajectòria vital de Josep Maria Prous i Vila amb la història política de Catalunya durant el segle XX, marcada per la República, la Guerra Civil i el franquisme, que suposà l’exili de bona part de la classe política republicana, de la qual Josep Maria Prous i Vila formava part.
L’objecte de l’estudi és detallar els anys de formació de la trajectòria humana, ideològica i literària del poeta Josep M. Prous i Vila, nat a Reus el 1899 i mort a l´exili, a Perpinyà, el 1978. Autodidacte i d´orígens menestrals, Prous va formar part de la generació que féu possible la ruptura democràtica del 14 d´abril de 1931 i que engruixí els fonaments de la Catalunya republicana. Tot i alguns treballs que ja havien esbossat l´obra i la trajectòria vital de Prous i Vila, mancava un estudi biogràfic molt més complet i profund que acabés de definir la vàlua literària i l´ideari del poeta reusenc.
La vida de Prous no fou gens planera. L’estiu de 1921 l´exèrcit espanyol el va dur a contracor a combatre a les muntanyes i a les valls desèrtiques del Rif, en un dels conflictes colonials més sagnants de la història d’Espanya. I al cap d´uns anys, el 1926 l´ensopiment i la fredor de Reus el van empènyer a traslladar-se a Barcelona per obrir-se camí en el món de les lletres catalanes i allunyar-se de l´ofec literari i professional. El 1939, però, Prous va patir el cop més dur i dolorós quan el triomf feixista el va obligar a exiliar-se.
L´obra i les iniciatives culturals de Prous omplen algunes de les planes més interessants de la literatura reusenca, i també catalana, del primer terç del segle XX: el full avantguardista La Columna de Foc, emparentat amb la famosa publicació futurista de Joan Salvat-Papasseit Un Enemic del Poble, la revista satírica i futurista Reus 1973, el llibre de poemes Infantaments -plenament noucentista-, el “Breviari” de Fleury al diari Reus, o més endavant, l´obra Quatre gotes de sang, dietari d´un català al Marroc que recull les seves vivències a la guerra del Rif. Així mateix, Prous va esforçar-se per fomentar l´intercanvi i la connexió, recíproques, entre el centre intel·lectual de Catalunya -Barcelona- i la perifèria -les comarques- a fi d´articular la desitjada Catalunya-ciutat i normalitzar la cultura catalana. Per això, a Reus, féu d´enllaç amb els escriptors de fora per afavorir-ne la coneixença i els intercanvis. I a Barcelona, divulgà la realitat social i cultural del Camp de Tarragona.
