Treballs D.E.A.
2004-2005

La Generalitat de Catalunya en la reconstrucció de la identitat catalana durant la Segona República

Autor: ZARDOYA IGLESIAS, Raquel

Universitat de Barcelona, 2004-2005

Raquel Zardoya Iglesias estudia el procés de formació de l’autonomia de Catalunya durant la Segona República i el paper de la Generalitat republicana com a reconstructora de la identitat nacional durant la Segona República.

L’objectiu d’aquest treball és reflectir la lluita del Govern Provisional de la Generalitat de Catalunya per la reconstrucció de la identitat del seu poble, un cop proclamada la Segona República Espanyola. He de dir que aquest treball presenta la novetat d’analitzar, d’una manera sistemàtica, tant el Diari de Sessions de les Corts Constituents com del Parlament de Catalunya.

Com a conclusió puc dir que: el camí del Govern provisional de la Generalitat per aconseguir el reconeixement dels elements diferencials del seu poble no va ésser fàcil. La primera decepció va venir amb l’Estatut de Núria, votat per unanimitat pel poble de Catalunya i mutilat profundament a l’ésser presentat a les Corts Constituents, convertint-se així, en l’Estatut de 1932, un Estatut que no tenia res a veure amb els anhels del poble català. De fet, l’Estatut de Núria estava pensat per a una República Federal i, en canvi, la República que proclamava la Constitució de la República Espanyola era una República Integral, en la qual Catalunya no podria aconseguir mai el seu desig d’ésser un Estat autònom dins l’Estat espanyol.

Pel que fa a la Constitució de la República Espanyola, cal dir en termes generals, que en la seva discussió es pot veure clarament l’obsessió dels diputats espanyols pel problema català. De fet, hi havien diputats, com el Sr. Villanova o el Sr. Iglesias, que van denunciar en les seves intervencions que la discussió de la Constitució es trobava condicionada per un Estatut, el català, que encara no s’havia debatut. I és que, principalment, la majoria dels diputats espanyols veien com una amenaça per a la unitat d’Espanya la voluntat autonomista defensada per Catalunya; per a ells, aquesta voluntat era sinònim de secessió, cosa que els diputats catalans van demostrar amb les seves intervencions que no era així. Només volien més autonomia, més llibertat d’acció per al seu poble sense perjudicar a Espanya.

De la discussió de totalitat del projecte de Constitució, centrada en la organització nacional, destaca la presentació del projecte pel president de la Comissió, el Sr. Jiménez de Asúa, qui, entre altres coses, va defensar fermament el model d´Estat Integral, rebutjant així, tant el model federalista com unitarista. Però, per la seva banda, a la discussió dels Títols preliminar i  l’entrada en aquest tema, destaca la intervenció del Sr. Torres Barberà, representant d’Esquerra Republicana de Catalunya, qui va opinar, a diferència del Sr. Jiménez de Asúa, que el projecte tenia un marcat caràcter unitarista i va demanar, com altres diputats, una Constitució federalista per a què, no tan sols Catalunya sinó també la resta dels pobles d’Espanya, poguessin aconseguir les seves llibertats polítiques. Diputats com el Sr. Arauz o Córdero Pérez veien, en canvi, un esperit federable a la Constitució. De totes maneres, cal dir que la Comissió no va utilitzar el terme federal en el seu projecte per desconfiança vers aquest terme.

Finalment, vull destacar també que, dins la discussió d’aquests Títols sobre la organització nacional, hi havia la idea majoritària, per part d’un gran nombre de diputats espanyols, de rebutjar solucionar el problema català des del terreny dels nacionalismes, ja que no acceptaven el terme nacionalisme per a una regió perquè consideraven que Nació només hi havia una, l’espanyola. Així com també rebutjaven la concessió de les facultats de sobirania i ensenyament a les regions, per considerar-les competències exclusives de l’Estat.