Aquest text sintetitza els continguts d’una primera aproximació a l’anàlisi dels discursos del republicanisme català entorn dels models familiars, les relacions de gènere i la identitat femenina durant les primeres dècades de la industrialització catalana. En concret s’analitza l’obra de Narcís Monturiol i la de Francesc Pi i Margall.
Malgrat la importància d’ambdós autors, el seu discurs sobre la família i el gènere no ha rebut fins ara una atenció específica (Puig i Pujadas, 1918; Molas, 1965; Jutglar,1966 i 1975; Hennesey, 1967; González Casanova, 1979; Riera i Tuebols, 1986; Colomer, 1991; Casassas i Ghanime, 2001; Duarte, 2002).
El tema de les relacions de gènere en les ideologies polítiques és important i ofereix un camp ample i fructífer per a la investigació (Nash, 1993; Ugalde 1993; Llona, 2000; Sanfeliu, 2005;). Aquest camp és especialment interessant a Catalunya on hi ha molts aspectes per estudiar.
En el context de les revolucions burgeses diferents corrents ideològics convergeixen en la construcció social d’un nou discurs sobre les relacions de gènere, que coneixem amb el nom de la “ideologia de la domesticitat”, i que té com a objectiu la reconstrucció dels lligams que havien proporcionat la comunitat, la família extensa o la monarquia, trencats ara per les transformacions revolucionàries. Tant Monturiol com Pi i Margall responen amb la seva obra a aquestes noves necessitats en la línia del liberalisme burgès.
Les fonts primàries utilitzades en aquest treball per a l’anàlisi de l’obra de Monturiol són les tres publicacions periòdiques que dirigeix entre 1846 i 1850: La Madre de Familia, La Fraternidad, d’inspiració cabetiana, i El Padre de Familia.
En el cas de Pi i Margall han estat consultades obres clau de la seva producció: La Reacción y la Revolución, Las Classes Jornaleras, Las Nacionalidades , Las Luchas de Nuestros Días Primeros i Cartas Íntimas. També han estat consultats reculls d’articles com Diálogos y artículos, Joyas literarias de Don Francisco Pi i Margall, Articles, Autonomia, Trabajos sueltos i l’Iderari de Francesc Pi i Margall- una antologia de texts -. Especialment útil ha estat l’opuscle La Misión de la Mujer en la Sociedad.
Monturiol i Pi i Margall, malgrat o precisament per ser revolucionaris polítics, defensen un model familiar basat en l’ideal de la domesticitat, que situa les dones a l’àmbit familiar. Aquesta família és el suport que necessiten la revolució i els revolucionaris i un baluard davant del nou poder creixent de l’estat liberal que, per una altra banda, no arriba a cobrir les necessitats bàsiques de cura i atenció imprescindibles per a la supervivència. Aquestes funcions de la família són encara més imprescindibles per als homes de les classes socials petitburgeses, amb aspiracions i sense mitjans econòmics, poder polític o relacions socials que els permetin assolir, en principi, aquestes aspiracions i cobrir les necessitats bàsiques amb elements externs a la família.
