Frederic Samarra analitza en el seu treball el periòdic reusenc Foment, portaveu del Foment Nacionalista de Reus entre 1906 i 1917. El treball li serveix també per analitzar les relacions entre obrerisme i catalanisme a Reus durant les dues primeres dècades del segle XX i debatre les interpretacions historiogràfiques sobre els orígens i la vertebració del catalanisme polític.
Els orígens del catalanisme polític i la seva vertebració és un debat encara avui obert dins la historiografia catalana. Així mateix, els vincles del catalanisme amb la classe treballadora a les primeries del segle XX continua essent un aspecte poc estudiat malgrat la seva importància a l’hora d’entendre el seu desenvolupament. Aquest treball de recerca preten ser una primera aproximació, sens dubte parcial i necessàriament emmarcada dins un projecte més ampli, al discurs nacionalista en referència a un fenòmen emergent en aquest període com és l’obrerisme.
El treball de recerca es basa en el buidatge i estudi de Foment, la publicació portaveu del Foment Republicà Nacionalista de Reus, des de la seva aparició el 1906 i fins l’esclat de la revolució russa del 1917. Així, el període abarca esdeveniments i l’aparició d’organitzacions prou significatives com la Solidaritat Catalana, la Solidaritat Obrera, la Setmana Tràgica, la Unió Federal Nacionalista Republicana, l’aparició de la Confederiació Nacional del Treball i la Mancomunitat entre altres. Hi ha diverses raons que justifiquen, a més, la tria d’aquesta publicació. En aquells anys, la capital del Baix Camp era la segona ciutat del Principat en nombre d’habitants i era un nucli industrial i comercial de primer ordre. A les seves pàgines s’hi publicaren escrits de les figures més destacades del republicanisme progressista i nacionalista català, ja fossin originals o reproduïts de les principals publicacions nacionalistes com, per exemple, El Poble Català. I en darrera instància, la presència a Reus en aquests anys del nucli socialista acabdillat per Josep Recasens i Mercadé, el més actiu del Principat i que publicava La Justicia Social, òrgan d’expressió dels socialistes catalans afiliats al PSOE entre el 1909 i el 1916. Des d’aquí volem apuntar la manca d’estudis en el camp de la premsa comarcal que ajudarien sens dubte a entendre amb més detall les diferents dinàmiques de la Catalunya del període.
A partir del buidatge d’un total de 112 editorials i escrits relacionats amb la temàtica obrerista, s’identificaren fins cinc grans temes que caracteritzarien el discurs nacionalista d’aquests anys: la reivindicació d’un catalanisme progressista i democràtic que resultés atractiu pels treballadors; la interpretació del fenòmen obrerista en clau nacionalista; l’intent no reeixit d’identificar nacionalisme amb socialisme; la crítica a l’anarquisme; i, per acabar, el rebuig al concepte de revolució social i la defensa del que podríem titllar de “revolució republicana”.
