Objecte d’estudi
L’objecte d’estudi d’aquest treball és analitzar el procés de construcció de la narrativa fundador, el “discurs nacional a l’Uruguai” i la seva re-configuració actual. Analitzar “el imaginat nació des de dins” (dins de fronteres territorials), en el context d’una greu crisi econòmica, política i social que ha portat a un deteriorament de la cohesió social i un augment alarmant de les taxes d’emigració (16% de la població Total). Per explicar el procés actual ens cal aprofundir en l’elaboració del discurs fundacional i els símbols d’identitat que va acompanyar-lo, en el qual es van establir el marc, i com aquest o aquests discursos elaborats i reelabora segons el esdevenir històric. Les dificultats d’aquest treball sorgeixen de l’objecte d’estudi molt perquè es refereix a un procés “recent”, que no té prou aclaridores estudis del subjecte en les diferents branques de les ciències socials, també està treballant en una realitat”obert”, inacabada i que està en ple desenvolupament.
Marc teòric
Començant amb la idea de Benedict Anderson en la “nació Imagined”, la columna vertebral del meu treball és analitzar com les uruguaians imaginar com una nació avui. Les Nacions, entès com “imaginat” comunitats polítiques, es caracteritzen per la forma en què els membres gestionar concebre-les com a tals.
La identitat nacional llavors està formada per un conjunt de paisatges, tradicions, fets històrics i símbols que representen les experiències, els triomfs i desastres que permeten als membres de la nació a reconèixer-se en la “imatge” de la seva comunitat. Hobsbawm explica que «[…] Els diferents membres d’una nació pot ser en termes de classe, gènere o raça, una cultura nacional pretén unificar-los dins d’una identitat cultural, representar-los com a pertanyents a la mateixa gran família Nacional […] oferint altres directrius Identificació “.
Nacions com construccions històriques tenen per a Amèrica Llatina (i l’Uruguai no és una excepció) dates concretes, aquesta elaboració imposades o negociat en el regionalisms es tradueix en una versió Nacional d’unitat, que inventa un passat, explica la Presentar i construeix el futur. D’aquesta manera es delinea un ethos que apareix fixa, com si sempre hagués existit i es transmet com una herència que ens pertany a tots. En realitat aquesta concepció amaga el caràcter dinàmic i continu de construcció que té la identitat nacional. En aquesta lògica es donen per veure imatges, s’expliquen discursos i accions està legitimen.
A l’Uruguai, l’estat sorgeix abans de la nació, i el procés de desenvolupament i afirmació fa la “diagrammer” oficial dels símbols de la identitat nacional. En aquest diàleg entre el procés de construcció de l’estat i la construcció dels discursos al voltant de la nació, moltes històries s’elaboren en els últims 150 anys, no només des de la construcció de l’estat, sinó també de la visió quotidiana…
