L’OMS ha inclòs el “trastorn per videojocs” al CIE-11

El “trastorn per videojocs” es troba present en l’esborrany de la propera edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) publicat al seu web. Tot i les crítiques rebudes, tot apunta que l’OMS inclourà aquest trastorn en la nova classificació.

Va ser a principis de 2017 quan es va saber que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) valorava incloure el trastorn per videojocs com a malaltia mental. Tot i les crítiques rebudes per molts experts, en els primers dies d’aquest any 2018, l’OMS ha publicat a la seva pàgina web l’esborrany de la propera edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), en què finalment ha decidit incloure el “trastorn per videojocs” ( “Gaming disorder“), que es refereix a l’ús de jocs digitals o videojocs, ja sigui mitjançant connexió a Internet o sense.

Dins de l’epígraf de “trastorns deguts a comportaments addictius”, l’OMS ha inclòs aquesta categoria diagnòstica que es caracteritza per un patró de comportament de joc “continu o recurrent” vinculat a tres condicions negatives provocades pel mal ús dels jocs digitals:

• 1) La manca de control de la conducta de joc quant a l’inici, freqüència, intensitat, durada, finalització i context en què es juga.
• 2) L’augment de la prioritat que s’atorga als jocs davant d’altres interessos vitals i activitats diàries.
• 3) El manteniment o escalada de la conducta tot i tenir consciència de les conseqüències negatives.

Segons aquesta organització, tot i que la majoria de persones que juguen videojocs no pateix cap trastorn, es considera que es dóna un trastorn per videojocs quan el patró de comportament és tan greu com per causar un deteriorament significatiu en les àrees de funcionament personal, familiar, social , educatiu, ocupacional o altres àrees importants.

Aquest esborrany afirma que la simptomatologia s’ha de donar almenys durant 12 mesos perquè s’assigni el diagnòstic, encara que si es compleixen tots els requisits i els símptomes són greus, pot escurçar la durada requerida.

Tot i que no hi ha dubte que, en ocasions, es donen comportaments problemàtics al voltant del joc, algunes veus dubten que puguem parlar d’un nou trastorn. Segons argumenten alguns experts, la base científica en què es basa aquesta categoria diagnòstica és de baixa qualitat; no hi ha consens pel que fa a la simptomatologia i la definició es basa massa en l’ús de substàncies i els criteris del joc.

En un article sobre aquest tema, signat per professionals de tot el món, Scholars ‘open debat paper on the World Health Organization, ICD-11 Gaming Disorder proposal, es considera que és prematur parlar d’un diagnòstic formal, i que el seu ús pot tenir algunes conseqüències nocives a nivell mèdic, científic, social, de salut pública i dels drets humans. Per exemple, afirmen que es poden donar molts falsos positius, o que pot afectar l’objectivitat de les futures investigacions, provocant un caràcter confirmatori en les mateixes.

El 2013 ja es va generar un debat semblant, quan va sortir a la llum l’última versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), per la polèmica al voltant de l’escassa validesa de les categories diagnòstiques, l’excessiu protagonisme de la medicalització dels trastorns mentals o l’escassa utilitat del sistema classificatori. Serà el maig d’aquest any, quan puguem veure la versió definitiva del CIE-11 i es veurà la decisió final de l’equip d’experts de l’OMS.

Es pot consultar l’esborrany complet del CIE-11 en el següent enllaç:

ICD-11 Beta Draft

Font original: http://www.infocop.es