![\"mindfulness\"](\"http:\/\/www.ub.edu\/drogodependencies\/wp-content\/uploads\/mindfulness2.jpg\")
<\/a><\/p>\n\nL’aventura que va orientar fa uns anys la meva trobada amb el mindfulness o atenci\u00f3 plena, recull el testimoni del treball previ desenvolupat en l’atenci\u00f3 a les persones addictes a drogues i als i les adolescents en relaci\u00f3 a elles. El fil conductor que guia aquesta aventura posa el focus de la intervenci\u00f3 en les persones i en el sentit que han donat en les seves vides als usos i abusos de drogues, com a eix a partir del qual orientar cada cas. Com va dir en el seu dia Jaume Funes<\/strong>, “les drogues van suposar l’oportunitat d’ocupar-nos de l’adolesc\u00e8ncia”<\/strong>. Amb el mindfulness he donat un pas m\u00e9s enll\u00e0 al sentit i al seu redefinici\u00f3, apuntant cap a un canvi de paradigma en l’atenci\u00f3 a les persones en l’\u00e0mbit de les drogues.<\/p>\n Per\u00f2 Qu\u00e8 \u00e9s mindfulness?<\/strong> D’entrada, mindfulness no \u00e9s una t\u00e8cnica, encara que es pugui entendre aix\u00ed des d’una conceptualitzaci\u00f3 materialista del fenomen. Mindfulness o atenci\u00f3 plena \u00e9s un estat de la ment, “\u00e9s pres\u00e8ncia plena en el moment present, sense jutjar, amb acceptaci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia tal com \u00e9s” (Jon Kabat-Zinn, 2003)<\/strong><\/em>. Per\u00f2 clar, aix\u00f2 s\u00f3n paraules, conceptes, que se sumen a tot el nostre bagatge intel\u00b7lectual a qu\u00e8 estem acostumats. El que suposa una veritable revoluci\u00f3 \u00e9s que per saber qu\u00e8 \u00e9s realment mindfulness has de posar en pr\u00e0ctica aquesta capacitat base que tenim tots i totes, per\u00f2 que sol estar sepultada per capes i capes de distracci\u00f3 i condicionaments diversos, provocant que caminem per la vida en manera pilot autom\u00e0tic. El coneixement de mindfulness i la seva transmissi\u00f3 \/ formaci\u00f3 en occident vinculen l’objecte de coneixement amb la persona que coneix, el professional o observador, tendint ponts entre el coneixement fenomenol\u00f2gic, “subjectiu”, propi de les tradicions orientals, i el coneixement “objectiu” – cient\u00edfic tal com l’entenem a occident.<\/p>\n Per encarnar aquest coneixement experiencial tenim al nostre abast pr\u00e0ctiques que tenen m\u00e9s de 2.500 anys, provinents de les tradicions contemplatives, especialment la budista, i de les que, a finals dels anys 70 a Estats Units, es va comen\u00e7ar a treballar gr\u00e0cies al desenvolupament de la neuroci\u00e8ncia, permetent comprovar cient\u00edficament els beneficis que ja es coneixien des del coneixement experiencial<\/strong>. Algunes d’aquestes pr\u00e0ctiques com la meditaci\u00f3, en les seves diferents varietats, o altres com l’esc\u00e0ner corporal, l’alimentaci\u00f3 Mindful, el caminar conscient o el ioga Mindful, s\u00f3n generadores, a trav\u00e9s de l’experi\u00e8ncia continuada en el temps, d’una manera d’estar en el m\u00f3n que passaria de la distracci\u00f3 i multitasca, a l’atenci\u00f3 a all\u00f2 que est\u00e0 succeint moment a moment.<\/p>\n Passar del pilot autom\u00e0tic que fa que el meu present estigui projectat en el futur o deambulant pels records del passat; Tenir un viscut sentiment de pres\u00e8ncia en l’aqu\u00ed i ara. Posar consci\u00e8ncia en la meva vida i trencar amb els patrons autom\u00e0tics de resposta no reflexiva, \u00e9s al centre de la feina que es desenvolupa amb la pr\u00e0ctica de mindfulness. Des d’aquesta perspectiva, es pot intuir el mecanisme base pel qual opera el mindfulness a les persones addictes a drogues i, en general, en totes les que d’una manera o altra estem atrapades per repeticions, anomenats estils de funcionament, car\u00e0cters, maneres de ser, comportaments relacionals, etc. Realment, com diria Javier Garc\u00eda Campayo<\/strong>, quan practiquem mindfulness ens adonem que la pel\u00b7l\u00edcula de la nostra ment \u00e9s un reestrena permanent<\/strong>. Nom\u00e9s a trav\u00e9s d’adonar-me puc tallar amb l’impuls compulsiu que em porta a reaccionar d’una manera molt semblant davant de determinades situacions, a triar parelles similars, a repetir els vincles que mantenia amb els meus pares amb els meus fills en una cadena sense fi, etc.<\/p>\n De la mateixa manera que l’addicte a drogues ex\u00f2genes no pot deixar de consumir sentint que li va la vida en aix\u00f2, la societat actual, addicta a l’estr\u00e8s, no pot deixar de controlar, de creure que arribar\u00e0 a algun lloc perseguint “quimeres”, com el ratol\u00ed seu formatge girant i girant en una roda. Donar una resposta efica\u00e7 a l’estr\u00e8s i a les malalties relacionades amb ell va ser el que va portar, a finals dels 70, a Jon Kabat-Zinn i Saki Santorelli a crear la primera cl\u00ednica per a la reducci\u00f3 de l’estr\u00e8s i el primer protocol cl\u00ednic d’aplicaci\u00f3 de mindfulness , el MBSR, al Centre m\u00e8dic de la Universitat de Massachusetts. Des de llavors, hi ha hagut un augment exponencial de protocols cl\u00ednics basats en mindfulness, entre ells el desenvolupat per Alan Marlatt de la Universitat de Washington, sobre Prevenci\u00f3 de recaigudes basat en mindfulness o MBRP.<\/p>\n Llavors, qu\u00e8 pot aportar espec\u00edficament el mindfulness en el context de les addiccions?<\/strong> En una revisi\u00f3 dels \u00faltims articles cient\u00edfics publicats i disponibles des Pubmed, es pot assenyalar l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica respecte a la seva aplicaci\u00f3 cl\u00ednica en les addiccions i els beneficis si es pr\u00e0ctica mindfulness d’una manera continuada, fins i tot en programes cl\u00e0ssics de 8 setmanes.<\/strong><\/p>\n Els patrons d’activaci\u00f3 de la xarxa neuronal per defecte DMI (Default Mode Network), xarxa que est\u00e0 en la base dels processos de rumiaci\u00f3n i repetici\u00f3 en el processament cognitiu, s\u00f3n modificats amb l’atenci\u00f3 plena. Els individus poden desenvolupar nous h\u00e0bits, com el seguiment dels processos maldestres de pensament i comportaments autom\u00e0tics, dissociar el desig del comportament i deixar d’activar el bucle addictiu. Brewer JA, Elwafi HM, DavisJH, (2013).<\/p>\n S’ha comprovat l’impacte directe de la pr\u00e0ctica de mindfulness en les \u00e0rees prefrontals cerebrals incorporades en el sistema de recompensa del cervell, generant noves connexions neuronals i estimulant els mecanismes end\u00f2gens del plaer. Witkiewitz, Lustuk MK, Bowen (2013).<\/p>\n En general, les pr\u00e0ctiques d’atenci\u00f3 plena i en concret el MBRP ajuden a prevenir les recaigudes mitjan\u00e7ant: L’augment de consci\u00e8ncia de si mateix<\/strong> (Jang et al., 2010); Actuar amb consci\u00e8ncia (Bowen et al., 2009); Reducci\u00f3 de la reactivitat als senyals de drogues (Garland, Gaylor, Boettiger, i Howard, 2010); La reducci\u00f3 dels estats afectius negatius (Witkiewitz i Bowen, 2010).<\/p>\n A. Marlatt, en l’estudi avaluatiu del seu protocol, va assenyalar que ambla pr\u00e0ctica de mindfulness s’incrementa el control atencional dels individus. S’augmenta la percepci\u00f3 dels desencadenants (pautes habituals i reaccions autom\u00e0tiques) i la capacitat d’aturar-se i d’observar l’experi\u00e8ncia en cada moment. El malestar, la por, el craving, es mantenen en observaci\u00f3 i els mecanismes naturals d’autoregulaci\u00f3 del propi individu s\u00f3n els que exerceixen el control directe en la reducci\u00f3 dels s\u00edmptomes, fomentant el canvi en la relaci\u00f3 amb l’experi\u00e8ncia interna (sentiments, emocions , pensaments), aix\u00ed com externa (claus de l’entorn).<\/p>\n I en el context de la promoci\u00f3 dels h\u00e0bits saludables i la prevenci\u00f3 de drogodepend\u00e8ncies, qu\u00e8 pot aportar la pr\u00e0ctica de mindfulness?<\/strong> En aquest \u00e0mbit tenim diferents experi\u00e8ncies a Catalunya i a l’Estat com Escoles Despertes, Escoles conscients, Programa Treva … Els beneficis que han apuntat autors com D. Siegel o I. Langer assenyalen un impacte en els seg\u00fcents camps: l’atenci\u00f3 i consci\u00e8ncia, el aprenentatge significatiu, la creativitat, la gesti\u00f3 dels conflictes i de la incertesa, etc … generant relacions m\u00e9s respectuoses en el grup<\/strong>.<\/p>\n Per\u00f2 la gran aportaci\u00f3 del mindulness, a la meva manera d’entendre, \u00e9s que la pr\u00e0ctica de l’atenci\u00f3 plena, els protocols cl\u00ednics basats en aquesta, no es poden incorporar independentment de la persona del professional que els aplica<\/strong>. L’estat de pres\u00e8ncia i el nivell atencional del professional \u00e9s clau per a l’efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3. Col\u00b7loca, doncs, en primer lloc el propi entrenament del professional en atenci\u00f3 plena.<\/p>\n Tots i totes estem en proc\u00e9s de canvi, per\u00f2 mantenir la visi\u00f3 que l’educador\/a educa sobre la base dels seus propis h\u00e0bits de salut, que jo no puc dir-li a un adolescent que reguli la seva relaci\u00f3 amb l’alcohol si jo no s\u00e9 com fer-ho, o quan estic davant d’una addicta volent acompanyar en el seu proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 i jo, professional, no puc lidiar amb les emocions que m’encadenen, aquesta visi\u00f3 genera un sentit de coher\u00e8ncia. Mindfulness, com diria F. Varela, \u00e9s “ser en el m\u00f3n, pres\u00e8ncia relacional o estar present amb altres<\/strong>“. Minfulness, doncs, integra els coneixements en la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia dels individus, interactuant i influenciant, fent de la relaci\u00f3 terap\u00e8utica una aventura en activa, seguint a Varela, \u00fanica i generativa, que suposa un canvi de paradigma en la relaci\u00f3 professional amb l’usuari, pacient, adolescent … i en la forma d’entendre el proc\u00e9s de tractament.<\/p>\n \n\n
Practicar mindfulness \u00e9s potenciar l’atenci\u00f3 i la consci\u00e8ncia en les nostres vides; <\/strong><\/h3>\n<\/blockquote>\n
\n
L’efic\u00e0cia en el tractament de les addiccions es basa en el canvi en un dels elements centrals: el desig o craving. <\/strong><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\n
L’evid\u00e8ncia que tu no pots transmetre el que no ets, el que no has actualitzat a la teva persona. <\/strong><\/h4>\n<\/blockquote>\n