Penelope unraveling Her Work at Night
, Dora Wheeler (1886)

Data

1886

Tècnica/materials/mesures

Brodat de fils de seda sobre tela de seda fabricada per Cheney Brothers / 114.3 x 172.7 cm.

Localització actual

Metropolitan Museum ( The American Wing ), Nova York.

Accessible a

https://www.metmuseum.org/art/collection/search/16951.

Procedència

Nova York, Estats Units. La peça va passar de la Candance Wheeler a la seva neta Candace Stimson qui donà, el 1934 , la peça al Wellesley College Art Museum. El 1952 , el Wellesley College la vengué a les Castano Galleries de Boston des d’on arribà al departament tèxtil del Museu de Belles Arts de Boston. Al 1955 , un comissari del Museu el donà al Shelburne Museum on romangué, emmagatzemat en un graner, fins a ser redescobert durant la investigació que precedí l’exposició dedicada a Candace Wheeler ( 2001 ) al mateix Museu de Boston. Al 2002 va ser comprada pel Metropolitan Museum emprant fons de diversos donants d’entre els quals destacaren Sylvia Marx Regal i Leonard Marx Regal.

Context relacional de la creació

La creació del brodat que ens ocupa no podria explicar-se sense la relació que l’artista mantingué amb les dones que l’envoltaren.

En primera instància cal tenir present la rellevància de la relació establerta amb la seva mare qui, per les obres que realitzà i els vincles que va mantenir, esdevingué agent indispensable per a la concepció de la peça de la seva filla Candance Wheeler. Candace Wheeler, nascuda a Dehli (Nova York), en el si d’una família protestant i abolicionista, demostrà des de petita un interès especial pel brodat i, inspirada pels teixits de la Royal School of Art Needlework anglesa que tingué l’oportunitat de veure, el 1876 , a Filadèlfia, fundà la Society of Decorative Art a Nova York: una organització —que dirigí ja com a artista reconeguda, dissenyadora tèxtil, dissenyadora d’interiors, professora i autora de múltiples articles així com d’una autobiografia que titulà Yesterdays in a Busy Life ( 1918 )— ¹ que tenia per objectiu no sols oferir formació i educació a joves artistes i dissenyadores que s’endinsaven en el camp de les arts aplicades, sinó que les acompanyava i guiava en l’assoliment de la seva independència econòmica ². Uns anys més tard, el 1883 , Candace Wheeler fundà la seva pròpia firma tèxtil, Associated Artists, una firma que donà feina a artesanes i artistes que treballaren en la confecció d’obres que decoraren no només les cases de les grans famílies de l’estat, sinó també edificis públics com el Women’s Building de l’Exposició Universal de Chicago de 1893 . En aquest sentit , l’obra que Candance Wheeler realitzà al llarg de la seva vida , els vincles que teixí amb les artistes amb les quals treballà i acompanyà amb el seu programa educatiu, funcionaren com a pretext per a Candance Wheeler no sols com a exemple i referent pel seu relacionar-se amb altres dones, sinó que s’erigí també com a model pel seu desenvolupament professional com a dissenyadora i artista de brodats i tapissos. D’aquesta manera, no podem oblidar la relació que la pròpia Candance Wheeler establí amb les dones amb qui col·laborà, en el marc d’Associated Artists, per a l’elaboració dels seus dissenys: relacions d’intimitat, reciprocitat i amistat , de reconeixement i circulació d’autoritat, que els permeteren realitzar les peces que avui figuren entre la col·lecció del Metropolitan Museum.

Història vivent

Quan Candace Wheeler escriu la seva autobiografia , Yesterdays in a Busy Life, publicada l’any 1918 , ja té noranta-un anys. En el text, tot i parlar llargament de la seva tasca com a dissenyadora tèxtil, com a dona d’empresa i com a escriptora , dedica molts capítols a descriure la vida quotidiana, a recordar l’arquitectura i els paisatges de la seva infantesa, així com els rituals familiars o les històries de les veïnes. La seva veu narra, de manera entranyable, la història de les emocions i dels sabers materials que guiaren el seu fer i el de tantes altres dones amb qui treballà.

Des de la seva posició privilegiada, com a dona blanca , heterosexual i de classe alta, Candace Wheeler oferí formació, guia i oportunitats professionals a dones que, com la seva filla Candance Wheeler, volien desenvolupar-se en el món de les arts aplicades. És per aquest motiu que el brodat que encapçala aquesta pàgina no pot ser llegit únicament com a una peça estètica, com una peça bella i útil; ha de ser entès com a expressió d’un nosaltres conformat per les dones que l’imaginaren, dissenyaren i confeccionaren. Un “nosaltres” complex, travessat per la intersecció de múltiples eixos de poder , que desvela històries d’amor, de saber i de vida compartida.

Estudi

Entre els vaivens florals, geomètrics i daurats dels tapissos que figuren al catàleg online del Museu d’Art Metropolità de Nova York s’hi troben els ideats i confeccionats per Candace Wheeler (1827–1923), una de les dissenyadores d’interiors i de peces tèxtils més reconegudes del moviment de les Arts and Crafts ³ nord-americà. Repassant les peces que conformen la seva col·lecció al Museu en destaca un dels brodats que la seva filla , Dora Wheeler (1856–1940), dissenyà i confeccionà en el marc d’una sèrie de dotze brodats dedicats a la representació d’heroïnes de la literatura i de la història d’Amèrica⁴.

La peça, anomenada Penelope Unraveling Her Work at Night, transgredint els límits espacials i temporals, atrapa la mirada d’aquelles que gosen mirar-ne els colors terrosos i daurats que la configuren a l’espera de quelcom revelador. L’escena representada al brodat, tenyida d’una lleugera atmosfera carbassa generada per la tènue llum d’una llàntia situada al marge esquerre, s’estructura a partir d’una figura femenina central que llueix un vestit de tonalitats crues i perlades, i una cotilla ataronjada que li emmarca la cintura. Així com indica el títol, es tracta de Penèlope, la reina d’Ítaca del poema èpic de l’Odissea que, amb els fils entre els dits de les seves mans, es troba —en una actitud pensativa, però amb una mirada decidida i ferma alhora— immersa en el desfermar el sudari que, per la seva llibertat , teixia de dia i desfeia de nit.

Prenent les inquietuds artístiques de la seva mare com a llegat i referència, i reconeixent la seva autoritat , Dora Wheeler inicià, la seva carrera a l’Art Students League de Nova York, i continuà la seva formació com a artista a l’Académie Julian de París. Va ser llavors quan, ja com a pintora de renom, de tornada als Estats Units i sota la tutela de la seva mare , es dedicà al disseny de brodats i tapissos en el marc de l’empresa familiar, ideant —entre d’altres— la sèrie de brodats dels quals Penelope Unraveling Her Work at Night forma part .

La perspectiva que ofereix conèixer la història de la nostra protagonista, així com l’íntima relació que mantingué amb la seva mare , permet elucubrar una interpretació simbòlica de la peça que va molt més enllà del mite que representa. Si bé cal emmarcar-la en el context de la sèrie d’heroïnes de la literatura i la història del continent americà, en una línia especulativa-interpretativa és possible apreciar, en el tema escollit, la possibilitat de la voluntat de l’autorepresentació de l’artista. En aquest sentit , doncs, és possible inferir que la presència de la figura de Penèlope funcionaria com a representació al·legòrica i simbòlica de la mateixa Dora que, amb els fils que configuren el tapís entre els dits, es projecta no sols com a hereva de la cultura, l’art i la destresa manual que, per genealogia femenina, li fou llegada —essent llavors els fils i el tapís, metàfores de l’empresa materna i la xarxa que l’emparava—; sinó que, prenent com a referència el simbòlic femení ancestral atribuït a la capacitat creativa dels actes de filar i teixir⁵, es representa com a artífex del seu propi destí : com a Parca que idea, vertebra i escull el traçat i l’ordit del tapís que és la seva pròpia via.

Igualment, posant en relleu els lligams establerts entre dones, és possible que Dora evoqués, amb el traç de la filatura del mateix brodat com a al·legoria visual, tant els vincles teixits entre mare i filla , com l’espai simbòlic —i físic— de suport i intercanvi de saviesa , habilitats i estima que la seva mare generà no només amb ella, sinó amb les artistes, dissenyadores i artesanes amb qui col·laborà.

Igualment, és plausible interpretar en el desfilar el tapís de la protagonista del brodat Penelope Unraveling Her Work at Night, la voluntat de Dora de desfer —simbòlicament, però també amb el seu exercici de la pràctica tèxtil— els estereotips que consideraren el brodar i el teixir les — així com la resta de les anomenades “arts decoratives”— com a pràctiques artístiques menors. D’aquesta manera, i amb la finalitat de reivindicar-ne el seu valor creatiu i artístic, el desfilar per prendre els fils amb les seves pròpies mans, podria interpretar-se com el reapropiar-se de les dones artistes de les arts que, fins llavors foren menystingudes per la jerarquia i el cànon imposat per la història de l’art hegemònica i patriarcal; com la revalorització d’aquestes com a mitjans d’expressió, rebel·lió i subversió femenina⁶.

D’aquesta manera, el brodat Penelope Unraveling Her Work at Night confeccionat per Dora Wheeler s’erigeix com a emblema del desplaçament que les artistes que, valent-se del llegat , les habilitats, els sabers i la cultura femenina ancestral —i prenent com a mesura i referència l’experiència i l’autoritat de les dones que les precediren—, generaren al crear al marge del cànon masculí i patriarcal.

Bibliografia

Blakesley, Rosalind Polly. The arts and crafts movement. Londres: Phaidon, 2006.

Gimbutas, Marija. “Giver of Crafts: Associations with Spinning, Weaving, Metallurgy, and Musical Instruments. 8.1. Spinning and Weaving.”, a The Language of The Goddess: Unearthing The Hidden Symbols of Western Civilization. San Francisco: Harper&Row, 1989.

Glueck, Grace. “DESIGN REVIEW; Luxury for the Rich, Opportunity for Women”. A The New York Times, 2001.

Parker, Rozsika. The subersive Stitch. Embroidery and the making of the femenine. Londres: Bloomsbury Visual Arts, 2010.

Peck, Amelia. “Candace Wheeler (1827–1923)”. A Heilbrunn Timeline of Art History. Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 2000.

Peck, Amelia i Carol Irish. Candace Wheeler: The Art and Enterprise of American Design, 1875–1900. (Catàleg d’Exposició). New Haven: Metropolitan Museum of Art, 2001.

Wheeler, Candace. Yesterdays in a Busy Life. Nova York: Harper, 1918.