(Imatge 1). Jean
Bourdichon, Anna de Bretanya en pregària acompanyada per
les seves santes matrones
, ca.1503-1508, Les Grandes
Heures de Anne de Bretagne
, Ms. Latin 9474, fol.3r, Biblioteca
Nacional de França (Francia) (Gallica).
(Imatge 2) Mestre d’Antonie de
Roche (att), Alfabet
, ca.1505, Primer de Clàudia de França
, Ms. 159, fol.3r,
Fitzwilliam
Museum, Cambridge.
(Imatge 3) Mestre d’Antonie de
Roche (att), Anna de Bretanya davant de Sant Claudi
acompanyada de la verge Maria i Santa Anna, ca.1505, Primer de Clàudia de França
, Ms. 159,
fol.2v, Fitzwilliam Museum, Cambridge.
(Imatge 4) Mestre d’Antonie de
Roche (att), Clàudia de França davant de Santa Anna i la
verge Maria, acompanyada per Sant Claudi, ca.1505, Primer de Clàudia de França
, Ms. 159, fol.9r,
Fitzwilliam
Museum, Cambridge.
Data
ca.
1505
Tècnica/materials/mesures
Llibre manuscrit sobre pergamí; Enquadernació del segle XVIII, pell vermella i
vores daurades. 36 miniatures (tres per pàgina) i dues il·luminacions a pàgina
completa, totes policromades / 26 x 17.5 cm (10 folis, 20 pàgines).
Localització actual
The Fitzwilliam
Museum (Illuminated. Manuscripts in the making),
Cambridge.
Accessible a
https://www.fitzmuseum.cam.ac.uk/illuminated/manuscript/discover/the-primer-of-claude-of-france
Context relacional de la creació
Les relacions que
Anna de
Bretanya mantingué amb les dones de la seva vida, les dones de la
seva família i les amigues que escollí, foren indispensables en l’afavorir la
seva predisposició tant a la lectura i a l’aprenentatge; per la seva vocació
educativa amb les seves dues filles; així com per la seva voluntat de ser
recordada, a la posteritat, pel llegat cultural que construí com a comitent de
múltiples peces literàries i artístiques.
La mare d’
Anna de Bretanya i àvia de
Clàudia de França,
Margarida de Foix (ca.1449-1486),
ja fou comitent assídua de llibres devocionals d’entre els quals en destaquen
les
Heures de Marguerite de Foix (ca.1470-1480) on, a la pregària
final,
Margarida feu afegir una menció a
la seva filla
Anna de Bretanya després del seu
naixement (fol.225v). Així mateix,
Margarida
de Foix també fou comitent de peces d’art, d’entre les quals en
destaca el vitrall de la catedral de Sant Pere i Sant Pau de
Nantes on apareix
representada, agenollada, al costat de la seva santa matrona Santa Margarida
d’Antiòquia. Igualment,
Anna de
Bretanya feu representar-se, en múltiples ocasions, rodejada de
llibres: n’és exemple la miniatura atribuïda a
Jean
Pichore i conservada al
Museu Dobrée de Nantes on apareix
representada, acompanyada i rodejada de les dones de la seva confiança, rebent
de les mans del mateix
Antoine
Dufou, l’exemplar de les Vies des Femmes Célèbres (1504) que li encarregà.
Fou doncs l’interès i la predisposició per l’art, la cultura i la literatura de
les dones de la seva família que, erigides com a exemples i referents per a
Anna de Bretanya, la incitaren en la
comissió i encàrrec de manuscrits com el
Primer que ens ocupa i que,
després, llegà a les seves filles.
Història vivent
Investigant, una tarda d’hivern, sobre la iconografia que representa l’educació
de la Mare de Déu per part de Santa Anna, encuriosida per la troballa d’una
imatge que les representava amb un abecedari —Ms. Douce 231, fol. 3r, ca.1325-1330
(
Bodleian Libraries,
Oxford)— vaig començar a investigar sobre la representació de
l’educació femenina en miniatures de manuscrits medievals. Il·lusionada i
entusiasmada vaig descobrir que les dones medievals es valgueren dels recursos
que tingueren a l’abast per a educar a les seves criatures i guiar-les en
l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. La tendresa que em generà
l’imaginar com algunes mares, possiblement sense massa recursos, varen recórrer
resolutives als únics llibres dels quals disposaven; segurament aquell llibre
devocional que tenien més a mà, possiblement l’únic que hi havia a casa i que
guardaven en un calaix de l’habitació, prop del llit, per llegir-lo en moments
d’intimitat i necessitat espiritual, m’emocionà i em commogué a l’instant. La
potència poètica i simbòlica del vincle que es podia generar a través d’aquest
moment de complicitat entre mare i filla m’entendrí, pensant en que,
possiblement les primeres paraules que algunes nenes aprenien a llegir eren
aquelles paraules místiques que, en el resguard de la intimitat, havien
acompanyat, guiat i consolat a les seves mares.
Si bé jo no recordo quines varen ser les primeres paraules que vaig llegir, ni si
aquestes es trobaven entre les pàgines del llibre preferit de la meva mare, si
he pogut retenir a la meva ment com ella va desviure’s per ensenyar-me a
escriure i a llegir. Acostumava a dur a casa plantilles que contenien lletres de
l’abecedari per a resseguir: models que ella feia servir a l’escola per ensenyar
a altres criatures a llegir i a escriure, però que, quan acabava el dia, em
portava a casa per passar la tarda juntes a la taula del menjador embellint
lletres i paraules amb retoladors de colors, com si de caplletres medievals es
tractessin. Recordo també algunes estones llegint amb la mare al sofà o al llit
de la meva habitació on, entonant amb veu parlada i recitada paraules i frases
de llibres senzills, practicava la lectura sota l’atenta però tendra i curosa
mirada de la meva mare.
Estudi
A finals del segle XIV, proliferà arreu
d’Europa la producció de manuscrits ideats per a ser emprats per a dones.
Aquests, il·luminats amb grans programes iconogràfics que acompanyen i guien la
lectura, il·lustraven no sols escenes religioses, sinó que representaren a les
seves comitents i usuàries en l’hàbit de la lectura erigint-se, per tant, com a
evidències visuals de l’alfabetització femenina medieval.
Un d’aquests manuscrits és el
Primer de
Clàudia de
França (1499-1524), però per posar en context la peça que ens ocupa
resulta precís aproximar-se primer a la vida i el llegat de la seva comitent: la
reina de França,
Anna de
Bretanya (1477-1514), la mare de
Clàudia
1.
Com la majoria de les nenes de la seva condició,
Anna de
Bretanya aprengué a llegir i a escriure en francès i llatí,
demostrant, ja des de ben petita, un gran interès pels llibres i la lectura. Ja
en edat adulta, no satisfeta sols amb la lectura dels llibres i manuscrits dels
quals disposava a la cort, encarregà múltiples còdexs —d’entre els quals
destaquen la
Vie de sainte Anne, les
Vies des Femmes Célèbres
(1504) de
Antoine
Dufor; així com els llibres de pregàries (MS M.50); o els llibres
d’hores
Les Grandes Heures
2, les
Petites
Heures, o les
Très Petites Heures— configurant, així, una
biblioteca personal de més de cinquanta obres sobre religió, moral i història de
les dones virtuoses tant del seu temps com del passat
3.
D’aquesta manera, amb el seu matronatge,
Anna de
Bretanya —així com ho foren altres dones que la precediren com
Elionor d’Aquitana (1122-1204),
Maria de França (1160-1215),
Joana I de Flandes (ca.1194-1244) o
Elionor de Castella (1202-1251)—
esdevingué agent activa i indispensable del canvi cultural i lingüístic que es
produí a finals de la baixa Edat Mitjana ja que, com a mecenes que promocionà
obres tant en llatí com en llengua materna
4, feu política simbòlica en femení
contribuint, com ambaixadora de cultura, al desenvolupament, la transmissió i
l’accessibilitat de les dones no sols a la formació i a l’alfabetització, sinó
també a la literatura escrita en llengua materna
5.
Així mateix, com passà en el cas d’altres dones del seu temps, l’interès
d’
Anna de Bretanya pels llibres
d’hores anà més enllà de la seva percepció i ús dels mateixos com a guies de
suport per a l’exercici de la seva espiritualitat i devoció, essent aquests
manuscrits baixmedievals també concebuts com a espais de cultura i educació
femenina.
Resulta precís tenir en compte que, per a moltes nenes —així com fou en el cas de
Clàudia de França—, aquests llibres
de pregàries foren el primer punt de contacte amb la lectura. En aquest sentit,
fou
Anna de Bretanya qui, preocupada i
involucrada en l’educació de la seva filla, encarregà el manuscrit que ens ocupa
quan aquesta tenia sis anys. Els
Primers, així com el seu nom indica,
foren els “primers” llibres —concebuts com a manuals de lectura— a través dels
quals les criatures —de l’
Anglaterra del segle XIV—, com a variants simplificades i reduïdes dels
llibres d’oracions devocionals, no sols s’iniciaren en la lectura sinó que
desenvoluparen el seu aprenentatge tant lingüístic com religiós
6.
El de
Clàudia de França, escrit en llatí,
s’estructura al llarg de vint pàgines on, emmarcades per marges decoratius de
tipologia arquitectònica, oracions, pregàries bàsiques i miniatures es van
succeint. D’entre aquestes en destaquen el Pare Nostre, l’Avemaria, el Credo
dels Apòstols o agraïments per a recitar abans dels àpats; pregàries
estandarditzades que es consideraven essencials per a l’educació religiosa de
les criatures. Tanmateix, però, un dels elements que fan especial aquest
manuscrit didàctic és la presència, com a obertura, d’un alfabet (imatge 2) que
hauria servit com a introducció a la lectura, així com a guia i acompanyament
inicial del procés d’alfabetització de
Clàudia de
França.
D’entre el programa iconogràfic que acompanya les dites pregàries —basat en
escenes de la narrativa bíblica—
7 en destaca la presència de dues imatges realitzades a foli complet que
funcionen com a obertura i tancament del contingut del mateix manuscrit.
Presidint l’obra (imatge 3)
Anna de
Bretanya encarregà la confecció d’una imatge on, representant-se
a si mateixa davant del bisbe Sant Claudi de Besançon entronitzat acompanyada
per una jove Maria i Santa Anna, les seves mans reposen sobre un llibre de
pregàries cobert amb una tela blava brodada amb flors de lis i inicials
d’aurades en forma d’“A” en al·lusió a la seva inicial. Fent parella amb
aquesta, i cloent el llibre de pregàries,
Anna de
Bretanya encarregà en aquesta ocasió que la seva filla
Clàudia de França fos representada
ocupant el lloc que, en inici, havia estat seu (imatge 4); en aquesta ocasió,
acompanyada pel seu sant patró Claudi, agenollada davant de Santa Anna i Maria,
amb qui comparteix la lectura del llibre d’oracions que, ara, resta obert davant
seu. D’aquesta manera, es produeix una doble translació simbòlica: per una
banda, la transferència dels coneixements que
Clàudia de
França, així com en el pla de la realitat, ha adquirit a través
de la lectura del mateix manuscrit, guiada per la saviesa de la seva mare; i per
l’altra la generada per la identificació i reconeixement de l’autoritat
d’
Anna de Bretanya com a referent
educatiu per a la seva filla
8.
Així, la parella d’imatges no sols obren i tanquen simbòlicament la progressió
educativa i el procés d’aprenentatge de
Clàudia de
França sinó que, en si mateixes esdevenen representacions de
l’acompanyament i la guia maternal en el do de la paraula: no sols per la
presència retòrica de la seva mare que, a l’inici, prega pel seu succés alhora
que encarnant ella mateixa l’exemplum d’estudi; sinó també per la intercessió
divina de la Mare de Déu i Santa Anna, el model maternal educacional per
excel·lència.
La presència, doncs, de Santa Anna i una jove Mare de Déu en la parella d’imatges
del de
Clàudia de França no és anecdòtica
sinó que respon a l’aparició del model iconogràfic que representa l’educació de
Maria en què Santa Anna ensenya a Maria a llegir. Resulta evident que aquest
model sorgí fruit de i com a retrat de la realitat del moment en què les mares,
emprant els llibres devocionals com a recursos per a l’alfabetització i formació
de les seves criatures, encarregaren plasmar —passant al pla visual i simbòlic a
través de la representació de les dones de la Sagrada Família— les dites
relacions entre les pàgines dels manuscrits usats pel seu aprenentatge. Així
doncs, les imatges funcionen com a exemple i mirall que encoratjava a les
usuàries dels manuscrits a imaginar-se i a veure’s representades a si mateixes
com a lectores, alhora que, amb una clara funció didàctica, es constitueixen com
a exemples d’una
imitatio mariae que afavoria i reforçava la idea d’una
relació de proximitat i intimitat amb la divinitat. D’aquesta manera, el dit
model iconogràfic s’erigeix com a vestigi d’una realitat latent que representava
el costum matern i que ha arribat als nostres dies com a testimoni del paper que
tingueren les mares tant en l’educació de les seves criatures com en la
transmissió de la cultura en època medieval.
Igualment, en el cas concret d’
Anna de
Bretanya, cal tenir present que, com a fervent devota del dit
model iconogràfic, no sols el feu representar entre les pàgines del de
Clàudia de França per acompanyar i
il·lustrar l’educació de la seva filla; sinó que també el feu representà entre
les pàgines dels seus manuscrits personals: com les seves
Grandes
Heures (Ms. Latin 9474, fol.197v, BNF) i d’un dels seus llibres de
pregàries (MS M. 50, fol.13r, Morgan Library) on les representacions de Santa
Anna ensenyant a llegir a Maria —acompanyades per les germanes d’aquesta última—
ens parlen no sols de l’amor i la tendresa que les mares proferien a les seves
criatures —extensible a la seva educació i a la transmissió de la llengua
materna—, sinó de la pròpia experiència d’
Anna de
Bretanya qui, d’entre les dotze criatures que tingué, ensenyà
—així com feu Santa Anna— a les seves filles a llegir.
Tornant al de
Clàudia de França, val a dir que la
presència de recursos gràfics, sintàctics i visuals com abecedaris, rimes de
vocabulari o marques de puntuació entre les seves pàgines no és un cas únic sinó
que es fa extensible a múltiples manuscrits baixmedievals que mares —com
Violant d'Aragó i
d'Hongria (1236-1301) o
Isabella
Stewart (1426-1494)— comissionaren com a suports didàctics per iniciar a
les seves filles en la lectura i guiar-les i acompanyar-les en el seu
aprenentatge.
Al seu torn,
Clàudia de França, prenent com a
referència i exemple la seva mare, encarregà múltiples manuscrits devocionals,
d’entre els quals en destaca el llibre de pregàries (Ms M.1166) que comissionà
el 1517 on no només encarregà la
representació de la vida de de Santa Anna i la verge Maria, així com algunes de
les santes matrones de la seva mare —com Santa Úrsula (fol. 46v)—, sinó que
també feu representar, en el marc de l’anunciació a Santa Anna, l’educació que
aquesta oferí a la seva filla (fol. 42r).
Així com hem pogut corroborar a través dels exemples presentats, és possible
constatar que el
Primer de
Clàudia de
França —per la presència de recursos gràfics didàctics així com
d’imatges que idealitzen alhora que celebren la relació intel·lectual i
espiritual teixida entre dones— s’erigeix com a exemple dels espais d’educació,
cultura, intimitat i reciprocitat femenina que les mares medievals crearen per a
ensenyar a les seves criatures —dotant de significat els sons i a les grafies
que configuren les paraules— no sols a mirar, interpretar i anomenar el món que
les envoltava, sinó a expressar la seva pròpia identitat a partir d’un imaginari
i vocabulari propis.
Bibliografia
Bell, Susan Groag. “Medieval women
book owners: arbiters of lay piety and ambassadors of culture”.
A Signs:
journal of women in culture and society vol.7, n.4 (1982): 742-768
https://www.jstor.org/stable/3173638
Brown, Cynthia J.
The Queen's Library: Image-Making at the Court of Anne of Brittany, 1477-1514.
Filadèlfia: University of
Pennsylvania Press, 2011.
Cassagnes-Brouquet, Sophie.
Un manuscrit d'Anne de Bretagne: Les vies des femmes celebres d'Antoine
Dufour.
París: Ouest-France, 2007.
Harthan, John P.
Books of hours and their owners.
Londres: Thames & Hudson, 1977.
Hearne, Michelle K.
Anne de Bretagne (r.1491–1514): Images of medieval queenship in early modern
France.
Binghamton: University of New York, 2002.
Lawrence, Cynthia.
Women and art
in early modern Europe: patrons, collectors, and connoisseurs.
Filadèlfia: Penn State Press, 1999.
McCash, June Hall (ed.).
The
cultural patronage of medieval women.
Atenes: University of Georgia Press,
1996.
“The Role of Women in the Rise of the Vernacular”. A
Comparative
literature, vol.60, n.1 (2008):
45-57.
https://www.jstor.org/stable/40279394
Reinburg, Virginia.
French
books of hours: making an archive of prayer, c. 1400-1600.
Cambridge:
Cambridge University Press, 2012.
Rivera Garretas, María
Milagros.
El amor es el signo. Educar como educan las
madres.
Madrid: Sabina editorial, 2012.
Scott-Stokes, Charity.
Women's Books of Hours in Medieval England: Selected Texts Translated
from Latin, Anglo-Norman French and Middle English with Introduction and
Interpretative Essay.
Woodbridge: Boydell & Brewer,
2006.
Smith, Lesley M.,
Jane H.M. Taylor, i
Lesley Smith (eds.).
Women and the book: assessing the
visual evidence.
Toronto: University of Toronto Press,
1997.
Vaughan, Genevieve.
For-giving:
A feminist criticism of Exchange.
Austin: Anomaly Press, 1997.
