El grau d’Educació Social , mitjançant una formació teòrica i pràctica, capacita per al desenvolupament i l’exercici d’una professió apassionant com és la d’educador o educadora social, i alhora proporciona formació en un camp emergent del saber pedagògic que és l’educació social.

Aquests estudis proporcionen destreses, actituds i habilitats orientades al disseny, el desenvolupament i l’avaluació́ de recursos, projectes i programes socioeducatius amb una mirada integradora i crítica de les practiques educatives.

També facilita coneixements que són necessaris per comprendre, interpretar i analitzar els fonaments teòrics i pràctics de l’educació́ social en els seus diversos espais i temps socials.

En definitiva, forma i habilita per exercir d’educador o educadora social en els diversos contextos i àmbits d’aquesta professió, amb una mirada crítica i amb una sensibilitat social pels processos de canvi i de participació́ social.
 

Si vols estudiar Educació Social és interessant i recomanable haver assolit les competències següents:

• Habilitats comunicatives, analítiques i crítiques.
• Capacitat de treball en equip.
• Capacitat d’empatia i de relació positiva amb els altres.
• Facilitat d’adaptació al canvi, flexibilitat, emprenedoria i creativitat.

Segons els estudis previs hi ha diferents vies per accedir als ensenyaments de grau de la UB. Pots consultar-les a: Admissions a ensenyaments de grau.

En el cas que hi accedeixis des de les proves d'accés a la universitat (PAU) o des d'un cicle formatiu de grau superior (CFGS), et recomanem que també visitis les pàgines de la Generalitat de Catalunya on trobaràs, permanentment actualitzades, les especificitats per a l'accés mitjançant aquestes vies: Accés i admissió.

Si has cursat estudis a l'estranger, pots consultar la informació per accedir als graus a: Admissió amb estudis estrangers.

Els educadors socials treballen en múltiples i diversos contextos i àmbits socials i educatius.

Així podràs treballar des de projectes que volen dinamitzar un col·lectiu o un territori (per exemple, un centre de joves, un projecte de desenvolupament local o un programa d’animació sociocultural) fins a programes d’atenció individual,  familiar o grupal que pretenen afavorir el desenvolupament d’habilitats socials i la circulació social (per exemple, programes de prevenció de maltractaments, centres de protecció de menors o centres penitenciaris).

Sense voler ser exhaustius, aquests contextos i àmbits poden ser els següents:

1. Els àmbits específics d’intervenció que han caracteritzat el desenvolupament històric de la professió (animació sociocultural, educació social especialitzada, educació de persones adultes i orientació, formació i inserció laboral) i tots aquells altres àmbits que actualment tenen caràcter emergent (expressió artística, espai urbà, mediació, etc.).
2. Els grups d’edat: vellesa, persones adultes, joventut, adolescència, infància.
3. La presència de necessitats singulars o problemàtiques socials que incrementen el risc d’exclusió o dificulten el desenvolupament de la sociabilitat, la circulació i l’articulació socials de les persones o dels grups.
4. L’espai institucional en què es desenvolupa l’acció socioeducativa (serveis socials, justícia, educació reglada no universitària, cultura, sanitat, joventut i temps lliure, treball, etc.).
5. Les accions socioeducatives que poden aparèixer en un futur i que es configuraran segons les diverses necessitats socials, tecnològiques, culturals o educatives emergents.