{"id":1657,"date":"2024-03-24T18:39:30","date_gmt":"2024-03-24T17:39:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/?page_id=1657"},"modified":"2026-07-19T11:50:48","modified_gmt":"2026-07-19T10:50:48","slug":"la-web-en-catala","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/xavier-jarque-i-ribera\/la-web-en-catala\/","title":{"rendered":"La web en catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
HOME<\/a><\/div>\n\n\n\n
TRAJECTORY<\/a><\/div>\n\n\n\n
RESEARCH<\/a><\/div>\n\n\n\n
tEACHING<\/a><\/div>\n\n\n\n
CATALONIA<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

LA WEB EN CATAL\u00c0<\/h2>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n

Aquesta web es fonamentalment un portal professional i \u00e9s per aix\u00f2 majorment est\u00e0 escrita en angl\u00e8s. No \u00e9s esnobisme (el meu angl\u00e8s hauria de ser molt millor del que \u00e9s…) per\u00f2 penso que \u00e9s, fonamentalment, una finestra oberta a la comunitat cient\u00edfica i l’idioma de comunicaci\u00f3 habitual \u00e9s l’angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot al web tamb\u00e9 t\u00e9 algunes consideracions de car\u00e0cter personal al voltant de la meva manera de veure el m\u00f3n, i el meu pa\u00eds, Catalunya. \u00c9s per aix\u00f2 que algunes parts estan escrites en catal\u00e0. Com ara la plana que esteu llegint ara.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Vaig viure en aquesta casa al Passeig de l’Havana de Mira-sol (Sant Cugat del Vall\u00e8s) dels 5 als 24 anys (vaig n\u00e9ixer a Barcelona on vaig viure fins els 5 anys). Als 24 anys vaig anar a viure, amb la meva dona Cori Vilella i Bach, al Carrer Vall\u00e8s de Sant Cugat del Vall\u00e8s (a prop del monestir). La casa d’infantesa i joventut de la fotografia l’havia fet l’arquitecte Sr. Corbella, avi de la Cristina Corbella i Sala una amiga de sempre que ens va deixar massa aviat i que tots portem sempre al cor. La van comprar, als voltants de 1960, el meu avi Joan Ribera i Saiz i la meva avia Lola Pall\u00ed i Cama, tots dos fills de Palam\u00f3s. L’hi van deixar en her\u00e8ncia a la seva filla Joana Ribera i Pall\u00ed casada amb l’Isidre Jarque i Bofill; els meus pares. Durant els anys que els nostres fills (i els de la meva germana Gemma i el seu marit Pep Casals) van ser petits la casa va ser punt de trobada de tota la fam\u00edlia. La van vendre l’any 2017.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

El meu avi patern Manuel Jarque i V\u00e9lez, mort a la guerra de l’Ebre als voltants de novembre de 1938, i la meva avia Elvira Bofill i Bellver van deixar en her\u00e8ncia aquesta casa de l’Avinguda de Bilbao de Valldoreix. La casa tamb\u00e9 donava, a la part de darrera (que correspon al terreny que es veu a la fotografia), al carrer Passeig de l’Havana de Mira-Sol. Al soterrani de la casa el meu padr\u00ed – Manuel Jarque i Bofill – hi tenia el Museu del Mira-sol futbol club que ell mateix havia fundat i que va presidir, almenys, durant 3 o 4 d\u00e8cades. Tamb\u00e9 el soterrani els meus cosins Manolo, Carlos Nuri i Jordi, tenien muntat un Escal\u00e8xtric for\u00e7a gran i s’organitzaven 24 hores. Al jard\u00ed que es veu a la fotografia vaig passar centenars d’hores jugant a futbol amb els meus cosins, especialment amb el petit dels germans, en Jordi Jarque i Valls i dos bons amics de sempre, en Jordi Serret i Mel\u00e9 i l’Albert Hernando i Mel\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

A principi dels anys 90 del segle XX el meu pare i el seu germ\u00e0 – el meu padr\u00ed Manuel Jarque i Bofill – van dividir el terreny en dos (tot plegat \u00e9s una llargu\u00edssima hist\u00f2ria per\u00f2 potser no cal aqu\u00ed i ara…). El meu tiet i la seva fam\u00edlia es van quedar la part del terreny amb la casa i el meu pare el terreny de “Mira-Sol”. Anys despr\u00e9s, principis dels 2000, la meva dona i jo v\u00e0rem comprar el terreny al meu pare pensant que un dia ens hi fariem una casa. Les circumst\u00e0ncies de la vida, per\u00f2, van fer-nos anar per altres camins i l’any 2025 el v\u00e0rem vendre (una altra hist\u00f2ria per explicar…).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tot plegat explica una mica les meves arrels. A Valldoreix i Mira-sol vaig viure una inf\u00e0ncia i una joventut molt feli\u00e7. Eren altres temps on aquest lloc del mon els nens i joves gaud\u00edem d’una llibertat enorme; pocs cotxes, carrers sense asfaltar, partits de futbol al carrer, bicicletes (primer) i motocicletes (despr\u00e9s). La colla d’amics era majorit\u00e0riament de fam\u00edlies que nom\u00e9s passaven els caps de setmana i els – llargs – estius a Valldoreix\/Mira-Sol. Nosaltres (i pocs m\u00e9s) erem una excepci\u00f3 ja que hi viv\u00edem tot l’any. Encara ara compartim lligams profunds. Malgrat que alguns ens veiem poc en el dia a dia, un cop asseguts en una taula \u00e9s com si res hagu\u00e9s canviat; que torn\u00e9ssim a ser a l’estiu de 1980. Aqu\u00ed teniu algunes fotografies m\u00edtiques d’aquelles \u00e8poques. La fotografia de l’esquerra \u00e9s a casa meva, despres d’unes 24 hores de ping-pong (jo soc el 5\u00e8 a peu dret comen\u00e7ant per la dreta). La fotografia del centre \u00e9s – si no estic equivocat – al costat de la casa de l’Albert i el Jordi (els cosins Serret que estan a la base de la fotografia un a la dreta – l’Albert – i l’altre a l’esquerra – el Jordi). Jo estic al costat de l’Albert i al costat meu la Cristina que no oblidem mai. La fotografia de dreta \u00e9s un partit d’unes 14h de futbol sala a la Pista de Mira-Sol. Jo soc el tercer de peu dret comen\u00e7ant per la dreta. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LA WEB EN CATAL\u00c0 Aquesta web es fonamentalment un portal professional i \u00e9s per aix\u00f2 majorment est\u00e0 escrita en angl\u00e8s. No \u00e9s esnobisme (el meu angl\u00e8s hauria de ser molt millor del que \u00e9s…) per\u00f2 penso que \u00e9s, fonamentalment, una finestra oberta a la comunitat cient\u00edfica i l’idioma de comunicaci\u00f3 habitual \u00e9s l’angl\u00e8s. Amb tot […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":1197,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"disabled","ast-banner-title-visibility":"disabled","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"disabled","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"disabled","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-1657","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1657","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1657"}],"version-history":[{"count":59,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1657\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3798,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1657\/revisions\/3798"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1197"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/dynsys\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1657"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}