LA WEB EN CATALÀ
Aquesta web es fonamentalment un portal professional i és per això majorment està escrita en anglès. No és esnobisme (el meu anglès hauria de ser molt millor del que és…) però penso que és, fonamentalment, una finestra oberta a la comunitat científica i l’idioma de comunicació habitual és l’anglès.
Amb tot al web també té algunes consideracions de caràcter personal al voltant de la meva manera de veure el món, i el meu país, Catalunya. És per això que algunes parts estan escrites en català. Com ara la plana que esteu llegint ara.
Vaig viure en aquesta casa al Passeig de l’Havana de Mira-sol (Sant Cugat del Vallès) dels 5 als 24 anys (vaig néixer a Barcelona on vaig viure fins els 5 anys). Als 24 anys vaig anar a viure, amb la meva dona Cori Vilella i Bach, al Carrer Vallès de Sant Cugat del Vallès (a prop del monestir). La casa d’infantesa i joventut de la fotografia l’havia fet l’arquitecte Sr. Corbella, avi de la Cristina Corbella i Sala una amiga de sempre que ens va deixar massa aviat i que tots portem sempre al cor. La van comprar, als voltants de 1960, el meu avi Joan Ribera i Saiz i la meva avia Lola Pallí i Cama, tots dos fills de Palamós. L’hi van deixar en herència a la seva filla Joana Ribera i Pallí casada amb l’Isidre Jarque i Bofill; els meus pares. Durant els anys que els nostres fills (i els de la meva germana Gemma i el seu marit Pep Casals) van ser petits la casa va ser punt de trobada de tota la família. La van vendre l’any 2017.
El meu avi patern Manuel Jarque i Vélez, mort a la guerra de l’Ebre als voltants de novembre de 1938, i la meva avia Elvira Bofill i Bellver van deixar en herència aquesta casa de l’Avinguda de Bilbao de Valldoreix. La casa també donava, a la part de darrera (que correspon al terreny que es veu a la fotografia), al carrer Passeig de l’Havana de Mira-Sol. Al soterrani de la casa el meu padrí – Manuel Jarque i Bofill – hi tenia el Museu del Mira-sol futbol club que ell mateix havia fundat i que va presidir, almenys, durant 3 o 4 dècades. També el soterrani els meus cosins Manolo, Carlos Nuri i Jordi, tenien muntat un Escalèxtric força gran i s’organitzaven 24 hores. Al jardí que es veu a la fotografia vaig passar centenars d’hores jugant a futbol amb els meus cosins, especialment amb el petit dels germans, en Jordi Jarque i Valls i dos bons amics de sempre, en Jordi Serret i Melé i l’Albert Hernando i Melé.
A principi dels anys 90 del segle XX el meu pare i el seu germà – el meu padrí Manuel Jarque i Bofill – van dividir el terreny en dos (tot plegat és una llarguíssima història però potser no cal aquí i ara…). El meu tiet i la seva família es van quedar la part del terreny amb la casa i el meu pare el terreny de “Mira-Sol”. Anys després, principis dels 2000, la meva dona i jo vàrem comprar el terreny al meu pare pensant que un dia ens hi fariem una casa. Les circumstàncies de la vida, però, van fer-nos anar per altres camins i l’any 2025 el vàrem vendre (una altra història per explicar…).
Tot plegat explica una mica les meves arrels. A Valldoreix i Mira-sol vaig viure una infància i una joventut molt feliç. Eren altres temps on aquest lloc del mon els nens i joves gaudíem d’una llibertat enorme; pocs cotxes, carrers sense asfaltar, partits de futbol al carrer, bicicletes (primer) i motocicletes (després). La colla d’amics era majoritàriament de famílies que només passaven els caps de setmana i els – llargs – estius a Valldoreix/Mira-Sol. Nosaltres (i pocs més) erem una excepció ja que hi vivíem tot l’any. Encara ara compartim lligams profunds. Malgrat que alguns ens veiem poc en el dia a dia, un cop asseguts en una taula és com si res hagués canviat; que tornéssim a ser a l’estiu de 1980. Aquí teniu algunes fotografies mítiques d’aquelles èpoques. La fotografia de l’esquerra és a casa meva, despres d’unes 24 hores de ping-pong (jo soc el 5è a peu dret començant per la dreta). La fotografia del centre és – si no estic equivocat – al costat de la casa de l’Albert i el Jordi (els cosins Serret que estan a la base de la fotografia un a la dreta – l’Albert – i l’altre a l’esquerra – el Jordi). Jo estic al costat de l’Albert i al costat meu la Cristina que no oblidem mai. La fotografia de dreta és un partit d’unes 14h de futbol sala a la Pista de Mira-Sol. Jo soc el tercer de peu dret començant per la dreta.
