La Universitat de Barcelona commemorarà durant el curs 2022-2023 el 150è aniversari del primer curs acadèmic inaugurat a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, obra de l’arquitecte Elies Rogent. Aquell primer acte d’inauguració va tenir lloc l’1 d’octubre de 1872.
La construcció de l’Edifici s’havia iniciat el 1863 i les primeres classes s’hi havien impartit el 12 de desembre de 1871 —en condicions molt precàries i amb la presència, a la planta baixa, d’un contingent militar desplaçat de l’enderrocada Ciutadella—, i de fet les obres no van finalitzar fins al 1891, molts anys després d’aquella primera inauguració. La Universitat havia decidit traslladar-se al nou edifici a causa de la condició ruïnosa de l’antic convent del Carme, on s’havia instal·lat provisionalment el 1838. Enrere quedava el llarg període de desterrament de la Universitat a Cervera, iniciat el setembre de 1714.
El curs 1872-1873 assenyala, doncs, l’inici normalitzat de la docència i la recerca a l’Edifici Històric i l’assentament definitiu de la Universitat a la ciutat de Barcelona, fita que es vol recordar i commemorar. Així mateix, es vol fer memòria de les vivències que han tingut lloc en aquest edifici al llarg de 150 anys.
Activitats destacades
Homenatge als represaliats pel franquisme
El dia 26 de gener es va realitzar l'acte d'homenatge, al Paranimf de l'Edifici Històric, a les persones represaliades pel franquisme(1939-1975), entre les quals hi havia nombrosos noms d'una generació brillant, coneguts per la seva trajectòria posterior com a docents, intel·lectuals, polítics i escriptors. Hi van participar entre d'altres, el rector, Joan Guàrdia, el ministre d'Universitats, Joan Subirats i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
El professor Joan Santacana va impartir la conferència Franquisme i repressió a la Universitat de Barcelona
26 de gener de 2023
Reportatge: L’Edifici Històric celebra 150 anys
Enguany es compleixen 150 anys de la inauguració del primer curs acadèmic a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Una fita ben significativa, ja que després del retorn —llargament esperat i demanat— de la Universitat a la capital de Catalunya el 1837, la construcció de l’edifici representava la concreció de l’anhel de retornar la universitat a la ciutat després de l’anorreament que va significar el Decret de Nova Planta, i palesava el compromís ferm que l’ensenyament superior havia de tenir a Barcelona, i per extensió al país, com una de les estructures necessàries i imprescindibles d’una societat que iniciava el camí cap a la modernitat.
