La pràctica amb el càlam i els diferents tipus de grafies de l’antiguitat (i la seva continuació) és una activitat que s’ha aplicat en algunes experiències a la secundària, com ara les del professor Fernando Lillo, cf. SCHOLA ROMANA:
RECREACIÓN DE TABLILLAS Y PAPIROS ESCOLARES LATINOS EN EL AULA DE LATÍN DE ESO Y BACHILLERATO, Thamyris, n. s. 7 (2016), 97-120: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5812175.pdf
Tanmateix, és possible elevar la practica de les escriptures antigues fins a contextos de grau i màster. En el nostre cas, hem aplicat el taller en el Màster de Llengues i Cultures de l’Antiguitat de la Universitat de Barcelona, a l’assignatura de Crítica Textual. Una part fonamental de la crítica textual llatina, és compendres la transmissió dels textos, des de la seva producció original, fins a èpoques modernes. Per això, és indispensable compendre les diferents escriptures, els supots i els contextos d’escriptura. A més, per a la lectura del textos, especialment la seva transmissió, cal compendre els factors que poden influir en les variants que presenten les edicions crítiques.
La pràctica de l’escriptura amb calamus es proposa, doncs, com a activitat pràctica després d’assolit els continguts teòrics i de fer front a manuscrits i els seus problemes de lectura: el suport (papir, pergamí), el traç del càlam i el ductus o, fins i tot, l’acció de la tinta, les taques d’aquesta o les lectures dubtoses o errònies.
Aquesta sessió experimental apropa els alumnes al món dels manuscrits, però també els pot servir com a eina per a etapes posteriors, especialment per a aquells estudiants de Màster que es dediquin a la docència.
La pràctica és igualment aplicable a assignatuires de grau com Fonts per a la Història i la Cultura de Roma i, en altre nivell, per a l’assignatura de Llatí, tant del grau en Filologia Clàssica com en el grau d’Arqueologia.
