Recital de poesia Envers, V edició

Enguany ha tingut lloc la cinquena edició de l’Envers, la lectura de poetes de la Universitat de Barcelona que la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia organitza en el marc de la Primavera de la Llengua. La trobada, que va celebrar-se el dia 3 de maig, va ser tot un èxit. Malgrat que el dia no va acompanyar gaire i es va haver de celebrar el recital a l’Aula Capella de l’Edifici Històric (és el segon any que la pluja no ens permet gaudir del Pati de Lletres com a escenari), tant la participació dels poetes com l’assistència de públic encuriosit no van defallir.

Va obrir l’acte la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat, Meritxell Blasco. El recital va ser conduït per Alba Santos, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística, que va presentar i donar la paraula als poetes que ens han volgut acompanyar en aquesta edició. Un any més, vam tenir la sort de poder sentir els versos de poetes veterans d’aquest recital com Juan Luis López, Leia Jiménez, Georgina Rabassó i Ona Salvat. També vam veure i sentir cares i veus noves, tot un plaer per a nosaltres. Així, van participar-hi per primera vegada els poetes Mireia Companys, Eduard Sanahuja, Laura Gibert i Daniel Barral, que van compartir amb nosaltres les seves creacions.

Ens fa especial il·lusió destacar la qualitat dels versos que enguany han inundat l’Aula Capella. Molts dels participants han estat guardonats per les seves creacions, i hem tingut veus reconegudes en l’àmbit de la poesia catalana contemporània. El recital, però, no només està destinat a poetes amb experiència: tant els més novells com els que tenen una trajectòria dilatada s’han estremit –com ens va reconèixer un dels participants– compartint els seus versos i sentint els dels companys.

Volem agrair l’interès i la motivació de tota la gent que fa possible que puguem crear, any rere any, un espai on alumnes, professors i personal d’administració i serveis comparteixin poesia. Aquesta trobada no només pretén promoure la creació poètica; vol fer palès, sobretot, que els diferents vessants de la creació literària s’han estès per tota la comunitat universitària, així com crear un espai per a tots aquells que viuen, estimen i treballen la paraula.

Podeu veure més fotos de l’acte a la pàgina de facebook de la Xarxa de Dinamització Lingüística.

Ens retrobem a la sisena edició de l’Envers!

XXV Premi Carme Serrallonga. Paisatges lingüístics

Ja tenim aquí la 25a edició del Premi Carme Serrallonga!

La Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, convoca la 25a edició del Premi Carme Serrallonga. La finalitat del premi és promoure l’estudi del paisatge lingüístic en els territoris de llengua catalana i donar compte, a través de l’observació i l’anàlisi de les expressions lingüístiques que es troben a l’esfera pública, de quina és la realitat sociolingüística de la llengua catalana, en un marc creixent de multiculturalisme i diversitat lingüística. Aquest premi també vol ser un homenatge a la fiigura de Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), gran amant del multilingüisme, que fou una incansable defensora de l’ensenyament en català durant el franquisme.

El premi s’adreça a l’alumnat de totes les universitats de la Xarxa Vives. Les persones participants hauran de presentar un dossier sobre un fenomen (social, cultural, polític, etc.) acompanyat d’una anàlisi escrita i d’1 a 5 fotografies que il·lustrin el paisatge lingüístic del domini lingüístic català, indicant, en cada cas, el lloc i la data on es va fer la fotografia. L’escrit consistirà a explicar de manera fonamentada el fenomen i la imatge i a analitzar des d’una perspectiva sociolingüística la relació entre imatges i fenòmens en el context i zona on es produeixen.

Les persones participants es responsabilitzen dels continguts de fotografies i textos, i en garanteixen l’autoria. La Universitat de Barcelona queda exonerada, per tant, de tota responsabilitat.

El termini de presentació al premi s’acaba el dia 16 d’abril de 2018 (inclòs) i la proposta s’ha de lliurar mitjançant un correu electrònic a xdfilologia@ub.edu.

La millor proposta de paisatge lingüístic es premiarà amb una dotació econòmica de 400 euros bruts. La valoració dels paisatges lingüístics la farà un jurat format per la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural, una persona representant de la Direcció General de Política Lingüística, quatre membres del professorat de la Universitat de Barcelona i la becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB a la Facultat de Filologia.

L’acte de lliurament del Premi Carme Serrallonga tindrà lloc a la Facultat de Filologia el dia 26 d’abril de 2018.

És important que consulteu les bases completes del premi si esteu interessats a participar-hi.

Taula rodona «La diversitat de llengües, tresor cultural d’Europa»

Font: https://cuscub.wordpress.com/2018/02/02/taula-rodona-la-diversitat-de-llengues-tresor-cultural-deuropa/

La FUEN (Unió Federal de Nacionalitats Europees) i Minority Safepack Initiative, amb col·laboració de la Plataforma per la Llengua, GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) i l’Assemblea Nacional Catalana, organitzen la taula rodona «La diversitat de llengües, tresor cultural d’Europa».

Quan? Serà el proper dimarts 6 de febrer, d’11 a 13 h, a la sala 0.1. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Aribau, 2).

Intervindran Loránt Vincze, president de la Unió Federal de Nacionalitats Europees i impulsor de la Iniciativa Ciutadana Europea; el Dr. Emili Boix, membre del consell de direcció del CUSC, catedràtic de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana i director del projecte GLOBALINMED («Globalització i prulingüisme social i familiar en comunitats lingüístiques mitjanes»), i Vicent Partal, periodista i Director de Vilaweb i president de l’European Journalism Center.

Consulta-ho a la pàgina web del CUSC (Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació).

Parlem amb Ty Debes

Soc en Ty Debes. Vinc dels Estats Units, d’Indiana. Tinc vint-i-dos anys i parlo onze llengües. Vaig estudiar català a la meva universitat, la Indiana University. Allà he cursat Lingüística espanyola. Dins del programa d’estudis, podíem estudiar també català o portuguès; jo vaig escollir català. He vingut a Catalunya a fer una estada de mobilitat d’un semestre, amb el programa CIEE, i aquí he finalitzat el grau. Ara tot just s’acaba la meva estada i continuo el meu viatge a altres països, com Grècia i Alemanya, on aprendré noves llengües i perfeccionaré les que conec.  

 

Com és la teva experiència d’aprenentatge de llengües i quines expectatives tens?

Les llengües m’agraden molt. Cada vegada que n’aprenc una de nova és com si es creés una càpsula al cervell on puc ficar tot el que aprenc. La meva meta és aprendre’n trenta. Sé que és molt difícil: és un repte. Conec una dona de setanta-vuit anys que parla vint-i-set llengües, i les parla molt bé. Això és el que voldria jo, poder parlar bé les que aprengui, amb un nivell C1 o C2. En català, ara mateix tinc un nivell entre el B1 i el B2. A Indiana vaig fer només un curs, després el vaig seguir estudiant en el meu temps lliure. Aquí he millorat molt. He fet l’esforç de parlar en català a les cafeteries, amb els meus professors, etc. El meu company de pis és de Vic, i els meus amics d’aquí parlen català, així que practico molt. Vull parlar-lo bé.

Què et va fer decantar per estudiar català, als Estats Units?

Jo estudio Lingüística espanyola i també francesa. El català, en certa manera, té característiques que el situen enmig de les dues llengües. Té una gramàtica que em sembla molt interessant, i sobretot els canvis fonètics que s’hi han produït des del llatí vulgar.

Com eren les classes de català a la Universitat d’Indiana?

Només hi havia una classe de català, era de nivell bàsic. A la classe érem 10 o 11 estudiants. La nostra professora volia que aprenguéssim moltes coses de Catalunya; no només de la llengua, també de la cultura. Vam parlar de Sant Jordi, de les torres humanes (castells), i de moltes més coses, com menjars i begudes típiques. Vam veure una miqueta els dialectes dels diferents llocs. Ens van ensenyar com es parla a la Catalunya Nord, però també a Mallorca, Menorca i València; encara que em costa molt entendre el mallorquí…

Fora de classe, vas trobar espais on poder practicar el català?

Sí, a la universitat es va crear un grup de conversa. El va organitzar la professora de català. Hi assistíem els alumnes que estudiàvem català, els que ho havien fet fa un temps i el volien continuar practicant i els que s’estaven plantejant començar a estudiar-lo en els següents mesos. També hi anaven dos estudiants catalans que estaven a la Universitat d’Indiana. Una vegada a la setmana quedàvem per fer un cafè i xerràvem. Hi anava qui volia, no era obligatori, però a mi em va ajudar a millorar l’expressió oral. Tot i que la meva professora parlava bé ­—va estudiar català aquí, a Catalunya—, tenia accent americà perquè és dels Estats Units. Per això ens anaven tan bé les classes de conversa amb els estudiants catalans, perquè podíem sentir l’accent i la pronunciació. Per exemple, ens anava molt bé sentir la «ll», que és molt difícil. Els estudiants catalans eren els que ens podien corregir més bé la pronunciació.

Quina va ser la reacció de la gent del teu entorn quan els vas dir que estudiaves català?

Fora de l’àmbit de la universitat, cap dels meus amics no sabia què és el català ni on es parla. Algunes persones, allà, saben que existeix l’èuscar, perquè és una llengua molt excepcional, però el català costa que algú el conegui. Cada vegada que explico que hi ha una llengua que es diu català i que es parla a Catalunya, primer em pregunten on és Catalunya. Als Estats Units, quan estudiem geografia, allò que importa són les fronteres; a la cultura dins dels països no se li dona gaire importància. Tinc un amic que va estudiar aquí el semestre passat i, quan el vaig veure, em va dir que estava sorprès perquè a molts cartells del carrer les paraules no estaven escrites correctament o faltaven lletres, com totes les «n» finals. Vaig haver d’explicar-li que el que havia llegit era català. Ell sabia que existia, però no que fos tan important. Pensava que es parlaria només als poblets.

T’ha sorprès alguna cosa respecte al que vas estudiar a les classes de català?

Nosaltres vam aprendre molts aspectes de la pronunciació, però aquí m’he adonat que ens faltaven moltes coses per saber. Per exemple, que certes lletres no es pronuncien en català oral, com la «r» al final dels verbs. No ho he sabut fins arribar aquí. També he vist que el català està fortament dialectalitzat. Ja ho sabia, però he pogut comprovar que a Barcelona això és molt real. De vegades em costa una mica, no entenc igual de bé a tothom.

Coneixies la realitat lingüística a Catalunya abans de fer la teva estada? Com ho has viscut?

Sí, sabia que es parlava català i castellà. Aquí molta gent parla diàriament català, a tots els àmbits: universitat, institucions, al carrer, etc., però també he vist coses que m’han estranyat molt. Vaig conèixer una noia catalana nadiua que parla castellà amb els pares i amb els amics. Quan li vaig preguntar per què feien això a casa em va dir que perquè volien assimilar-se. Això em va sorprendre, que no parlis el teu idioma natal. No he estat als pobles ni a altres ciutats, només a Barcelona, així que no conec la dinàmica d’altres llocs de Catalunya. A Barcelona el que veig és que es parla molt català, però també molt castellà. Personalment, quan la gent s’adona que soc estranger, tenen tendència a canviar al castellà. Pensen que així és més senzill per a mi, però és una mica frustrant perquè no puc millorar si no sento parlar català. Crec que és normal; em va passar també a Alemanya. Allà vaig aprendre el dialecte bavarès, però, quan parlava al carrer, la gent em canviava immediatament a l’alemany estàndard. Es pensaven que no l’entendria bé, i feien aquest canvi per cortesia. Crec que aquí a Catalunya passa el mateix amb la gent que et canvia d’idioma, que no volen ser descortesos ni excloure ningú.

Una darrera pregunta. Quin creus que és el futur del català en la teva vida?

Encara que marxo ja de Catalunya, crec que aniré aprenent més i més català. Ara el puc parlar i el puc entendre, però vull parlar sense pensar, i això és difícil. He de cercar les paraules i fer les conjugacions al meu cap abans de dir alguna cosa. Tots els idiomes que aprenc els continuo practicant sempre. Ara, per exemple, estic practicant estonià, amb llibres, antics professors i amb els amics que conec a les estades. El català el continuaré parlant amb el meu company de pis i amb els meus amics. Sé que mantindré el contacte i que el català tindrà un futur important en la meva vida.

Deliberació i lliurament del XXIV Premi Carme Serrallonga. Paisatges lingüístics

Un any més (i ja sumen 24!), el Premi Carme Serrallonga ha rebut la participació d’aquells alumnes de la Xarxa Vives que s’han animat a realitzar una anàlisi sociolingüística de paisatges lingüístics quotidians a partir d’un recull i estudi fotogràfic. En la seva XXIV edició, cinc treballs han optat al Premi:

«Les llengües i l’art urbà a la ciutat de Calella»

«El predomini de l’anglès entre els dissenyadors independents. Anàlisi del paisatge lingüístic a la DesignGallery de Palo Alto Market»

«Del TQM‘07 al T’estimu‘17»

«El nom del porc. Paisatge lingüístic de les xarcuteries de Barcelona»

«Estudi de l’impacte de l’oficialitat lingüística en la retolació dels establiments comercials: el cas d’Andorra»

Durant la deliberació, els membres del jurat han destacat l’elevada qualitat dels treballs presentats enguany, tant en l’anàlisi realitzada com en l’elecció temàtica, ja que les propostes dels estudiants han resultat especialment innovadores i atractives. Després d’assenyalar els punts forts dels diferents textos presentats, un nom va aparèixer com a clar guanyador: el de l’Eva Bosch-Roura. El treball de l’Eva destaca per ser el més ben documentat i el que consta d’una anàlisi més exhaustiva, com han remarcat la Dra. Alba Ambròs, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, i la Dra. Meritxell Blasco, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i  Cultural, durant l’entrega del premi, que s’ha dut a terme el dia 26 d’abril a les 19 h, en un acte públic a l’Aula Capella de l’Edifici Històric. La Dra. Ambròs ha volgut emfatitzar la rellevància de la longeva trajectòria del Premi Carme Serrallonga, i ha fet públic el compromís de la Universitat per mantenir la pervivència d’aquesta convocatòria anual, oberta a tots els estudiants de la Xarxa Vives.

L’Eva, becària de tercer cicle del Grup d’Estudi de la Variació Dialectal (GEVaD)al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ha parlat amb nosaltres abans de l’entrega del premi i ens ha explicat que ha gaudit molt redactant aquest text, ja que li ha servit per oblidar momentàniament el seu proper repte: la defensa de la tesi doctoral, que durà a terme d’aquí unes setmanes. Moltes felicitats per partida doble!

Aprofitem per felicitar també tots els participants d’aquesta edició que, amb la qualitat dels seus treballs, han delectat el jurat format per la Dra. Alba Ambròs, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, la Dra. Meritxell Blasco, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural, la Sra. Montserrat Nadal i Milà, cap del Servei de Foment de l’Ús del Català de la Direcció General de Política Lingüística, la Dra. Maria Rosa Lloret Romañach, el Dr. Emili Josep Boix Fuster, el Dr. Pau Freixa Terradas i la Dra. Maria Àngels Massip Bonet, professors de la Facultat de Filologia de la UB i membres de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia, i la Noemí Barrera, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística.