Nou vídeo del Pla d’acollida de llengua i cultura catalana de la UB: qui s’hi apunta?

Ja tenim a punt el vídeo del Pla d’acollida per donar la benvinguda a la UB als estudiants de mobilitat del curs 2023-2024. La Universitat ofereix molts recursos i possibilitats per aprendre català als estudiants de fora de l’àrea de parla catalana i els volíem fer arribar tota aquesta informació de la manera més efectiva possible: tres minuts, encara no, d’audiovisual fresc, concís i entenedor. Mireu-lo i us n’expliquem quatre coses…

Un projecte, no: un senyor projecte

Una producció audiovisual en què intervenen diferents professionals, actors, figurants, localitzacions, material tècnic, llengües, traduccions, subtítols… és un senyor projecte. I així ha estat el cas del vídeo del Pla d’acollida: A Catalunya, més de set milions de parlants t’estem esperant per compartir el català amb tu! Primer, una proposta: crear un vídeo per donar una acollida càlida, engrescadora, alegre, divertida… als estudiants de mobilitat i que tinguin un esbós de tot el que els Serveis Lingüístics els oferim. Segon, una idea: com els ho volem explicar, tot això?(continguts, llengües, imatges) Tercer, un guió: que es fa i es desfà i es refà contínuament, durant tot el procés. Quart, una producció: a partir de tots aquests elements s’ha de buscar (i localitzar) tot el que es necessita per al rodatge. Cinquè, un rodatge: que, necessàriament, s’haurà d’anar pautant en funció de les disponibilitats. Sisè, un muntatge: gràcies a les eines actuals d’edició de vídeo, obre noves possibilitats. I setè i últim, una difusió: i en això treballem ara.

Què és el nou vídeo d’Acollida?

Una petita ficció, però, en aquest cas, qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència. Una estudiant britànica, l’Alex, rep la carta de confirmació de la seva sol·licitud d’estada temporal a la UB. Se’n va a Barcelona on estarà en contacte amb un grup d’altres estudiants de mobilitat que li explicaran què li ofereix la Universitat per entendre la llengua i la cultura catalana i sentir-s’hi còmoda: cursos de català semigratuïts, activitats culturals amb estudiants d’arreu del món i intercanvi lingüístic amb estudiants locals. Són les activitats amb les quals ja fa temps que es treballa als Serveis Lingüístics i que ara s’ofereixen en el marc del Pla d’acollida de llengua i cultura catalana a la Universitat de Barcelona, posat en marxa per primer cop el curs 2022-2023 i que ha demostrat ser un èxit per a l’acompanyament dels estudiants. El vídeo s’acaba amb l’Alex que explica, en català, la seva experiència amb l’acollida lingüística.

Com l’hem fet?

Doncs, a partir d’una proposta del Vicerectorat de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, busquem idees per arribar als nostres estudiants, i una d’elles és un producte audiovisual per, d’una manera ràpida i efectiva, donar-los la benvinguda i engrescar-los a participar en l’acollida lingüística. Elaborem una primera idea i guió, amb alguns elements que ja tenim força clar que volem que apareguin al vídeo i, tot seguit, ens posem en contacte amb els companys d’Audiovisuals UB i comencem a treballar. Des dels Serveis Lingüístics els aportem idees, continguts, to, etc., però ells saben què cal per aconseguir el que volem, què és viable i què no, i d’entre el que no és viable, què podem canviar per arribar al mateix lloc. La col·laboració és molt productiva i, després d’uns quants estira-i-arronsa, acabem amb un guió que ens permet començar el procés de producció i rodatge, organitzat pels tècnics d’audiovisuals. Només hi ha un element de la producció que deixen a les nostres mans: els figurants. I, és clar, ho proposem als nostres estudiants de català i als habituals de la Borsa d’intercanvi lingüístic i del CATclub (ja ho dèiem: qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència). Hi surten tots fantàsticament bé: Isma, Anna, Chengdong, Ines, Marcela, Veronika, Queralt, Clara, Debora, Andy, Ángela… amb una professora excepcional, l’Eulàlia.

Què ens ha aportat?

Ho hem dit més amunt: volíem donar una acollida càlida, engrescadora… i ara ja tenim el material per fer-ho. El vídeo és una petita història narrada amb imatges i text que segur que arribarà als nostres estudiants de mobilitat.

Així ho esperem, perquè tots sabem com n’és d’important la mobilitat en l’àmbit universitari. Una mobilitat que és sempre benvinguda i que necessita eines per integrar-se a la vida universitària de la UB.

Per acabar, volem agrair al Vicerectorat de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística la iniciativa i el suport, i als nostres estudiants de mobilitat la bona disposició que han tingut per participar en el vídeo (i, encara més, per acompanyar-nos durant tot el curs!). I l’últim agraïment va per als companys d’audiovisuals: a l’Olga Giralt, que ens va atendre, i molt especialment al Xavi Clavero i l’Isbac Caralt, que en tot moment ens ho han posat fàcil i que han fet una feina extraordinària.

Maria Casals i Francesc Massana
Tècnics dels Serveis Lingüístics de la UB

Crònica de la IV Jornada de Dinamització Lingüística de les Illes Balears

El dilluns 5 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada de Dinamització Lingüística de les Illes Balears, dedicada a parlar i debatre actituds, representacions i comportaments lingüístics que afecten l’ús de la llengua catalana. 

Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents, que enguany hi eren presencialment i telemàticament. La situació sanitària va obligar a adaptar el format habitual de la Jornada, de manera que hi va haver la possibilitat de seguir les ponències també en línia i en directe. Aquet fet va facilitar que els becaris de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB hi assistíssim. Tot seguit us n’oferim un petit resum que hem elaborat col·lectivament. 

Bernat Joan: “Treballar actituds lingüístiques des de les institucions 

La primera ponència va ser a càrrec de Bernat Joan, que ens va parlar d’alguns prejudicis lingüístics que condicionen els usos de les llengües i de com aquestes actituds no són mai una tria individual i independent sinó que formen part d’un context que les condiciona. Per exemple un parlant de francès rarament considerarà que parlar la seva llengua en el territori pot ser de mala educació i, en canvi, això mateix és estadísticament força probable en el cas de l’occità. 

Bernat Joan va assenyalar un prejudici peculiar del cas català que implica que, sent una llengua minoritzada, paradoxalment sigui percebut com la llengua del poder; en canvi, la llengua de poder efectiva, en aquest cas el castellà, no és percebuda com a tal sinó com a un fet progressista i contestatari. En el seu territori, com més precària és la situació del català, més tendència hi ha a assenyalar-lo com a llengua imposada. Aquesta paradoxa, que segueix el paradigma de Milgram, encaixa amb el concepte del nacionalisme banal de Billing: el poder, com mes fort és, més invisible es fa. Així doncs, veiem que en molts casos el bilingüisme és la mort de les llengües subordinades i, en canvi, el multilingüisme n’és la seva supervivència. 

Bernat Joan va donar exemples de com es pot actuar sobre aquests prejudicis des de les institucions: primerament, cal que existeixi un reglament lingüístic raonable i que es faci complir. Pel que fa al jovent, cap parar atenció als multiplicadors lingüístics, és a dir, aquelles persones que amb les seves actituds condicionen les dels altres, com ara els monitors de lleure i els encarregats d’esplais però també càrrecs públics, com ara els mestres, que constitueixen un exemple d’actitud lingüística per als seus alumnesTambé és molt important donar suport al consum cultural en català: tot i que no se’n tregui un benefici d’immediat, té un gran impacte a la llarga, tant socialment com econòmicamentFinalment, cal suport institucional per revertir els discursos negatius al voltant de la llengua catalana.  

La primer ponència va finalitzar amb una reflexió clau per al futur: cal acabar amb la idea que el català és una llengua marcada políticament, els usuaris l’han de poder triar sense que aquesta decisió els sigui incòmoda.

Continua llegint →