{"id":1130,"date":"2014-02-19T08:00:16","date_gmt":"2014-02-19T08:00:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/xdl\/sl\/?p=1130"},"modified":"2015-06-22T09:22:56","modified_gmt":"2015-06-22T09:22:56","slug":"entrevista-a-joan-mallart-catedratic-de-didactica-de-la-universitat-de-barcelona-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/entrevista-a-joan-mallart-catedratic-de-didactica-de-la-universitat-de-barcelona-2.html","title":{"rendered":"Entrevista a Joan Mallart, catedr\u00e0tic de Did\u00e0ctica de la Universitat de Barcelona"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Joan Mallart i Navarra, catedr\u00e0tic de Did\u00e0ctica de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia i coordinador cient\u00edfic del<\/em> Diccionari d\u2019educaci\u00f3. Va ser el meu professor en l\u2019assignatura Multiling\u00fcisme i Educaci\u00f3 quan estudiava Pedagogia. I ara que s\u00f3c bec\u00e0ria de Serveis Ling\u00fc\u00edstics de la UB no m\u2019he pogut estar de demanar-li una entrevista, que molt amablement s\u2019ha avingut a contestar.<\/p>\n

\"DSCN1703\"<\/a><\/p>\n

1. Diverses vegades ha col\u00b7laborat amb els Serveis Ling\u00fc\u00edstics i altres entitats amb la voluntat de contribuir a la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del catal\u00e0. Creu que les actuals pol\u00edtiques de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica s\u00f3n les desitjables per aconseguir aquest objectiu? Creu que la Uni\u00f3 Europea est\u00e0 fent esfor\u00e7os per potenciar la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0? Quins altres agents estan contribuint a aquesta normalitzaci\u00f3?<\/p>\n

Crec sincerament que el pa\u00eds fa el que pot, que hi ha moltes prioritats i que sempre n\u2019hi haur\u00e0 alguna que molts trobaran que no hauria de ser en primer lloc. Comprenc que es pensi aix\u00ed en temps de crisi. Per\u00f2 si fos aix\u00ed, mai no seria el moment per a la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del catal\u00e0. Perqu\u00e8 sempre hi hauria qui trobaria m\u00e9s importants o urgents altres objectius socials. Alg\u00fa va dir que hi ha molta gent al m\u00f3n per a tantes causes nobles que s\u00f3n imprescindibles, per\u00f2 que Catalunya nom\u00e9s ens t\u00e9 a nosaltres…<\/p>\n

Hi ha iniciatives de normalitzaci\u00f3 que no costen gaire diners. \u00c9s extraordin\u00e0ria la tasca de les parelles ling\u00fc\u00edstiques, la feina callada de les entitats c\u00edviques i de normalitzaci\u00f3. Si tots hi pos\u00e9ssim una mica m\u00e9s de la nostra part, canviant h\u00e0bits i utilitzant el catal\u00e0 en \u00e0mbits que fins ara hi era poc usat, crec que s\u2019aconseguiria molt m\u00e9s. No podem confiar que la Uni\u00f3 Europea o l\u2019Estat ens faci la nostra feina. Sense excloure que exigim tot l\u2019esfor\u00e7 per part de les institucions que en tenen el deure.<\/p>\n

 <\/p>\n

2. S\u2019atreviria a fer un pron\u00f2stic sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la llengua catalana?<\/p>\n

Decididament, el catal\u00e0 ser\u00e0 de les lleng\u00fces que arribaran al final del segle XXI i al principi del segle XXII, malgrat les previsions m\u00e9s pessimistes. S\u2019han passat \u00e8poques pitjors. Ara l\u2019escola est\u00e0 fent una tasca excel\u00b7lent. Confio tamb\u00e9 en la transmissi\u00f3 intergeneracional dins i fora de la fam\u00edlia. I aix\u00f2 s\u00ed que ens pertoca a tots.<\/p>\n

 <\/p>\n

3. Vocabul\u00e0ria \u00e9s un cercador dels Serveis Ling\u00fc\u00edstics que t\u00e9 com a objectiu donar a con\u00e8ixer termes especialitzats dels camps de coneixement de la Universitat de Barcelona. Sabem que vost\u00e8 va col\u00b7laborar fa temps en la col\u00b7lecci\u00f3 de vocabularis dels SL; ens podria dir qu\u00e8 el va motivar a participar-hi?<\/p>\n

La terminologia espec\u00edfica de la pedagogia, i de la did\u00e0ctica m\u00e9s concretament, \u00e9s plena de manlleus innecessaris. Una ci\u00e8ncia genu\u00efnament catalana ha de poder disposar dels termes per construir-la i fer-la avan\u00e7ar. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. M\u2019ha motivat des de sempre, tota la vida, el m\u00f3n dels mots i dels termes “mots al capdavall” perqu\u00e8 no havia tingut gaire llibres i em llegia el diccionari. En un bon diccionari s\u2019hi pot trobar quasi tot.<\/p>\n

Si ens fallen els significants per expressar les nostres idees, o b\u00e9 si som poc precisos, no aprofitarem tot el nostre potencial. Nom\u00e9s posse\u00efm all\u00f2 que sabem, nom\u00e9s sabem all\u00f2 que entenem i nom\u00e9s entenem all\u00f2 que podem comunicar.<\/p>\n

\"cantant_Maria+Lavezzi\"<\/a><\/p>\n

4. Actualment s\u2019estan ampliant i actualitzant els termes de Vocabul\u00e0ria. Se li acut alguna paraula interessant per incloure-hi? Se n\u2019hi acut alguna inclosa en els vocabularis que pensi que ja no s\u2019utilitza, que el concepte ha quedat en des\u00fas o que ha canviat de significat?<\/p>\n

Paraules (i conceptes) interessants que sembla que estan de moda: resili\u00e8ncia, TAC (tecnologies de l\u2019aprenentatge i el coneixement), interdisciplinarietat i transdisciplinarietat, ecoformaci\u00f3, ecopedagogia, pedagogia lenta (no cal dir slow, per\u00f2 per entendre\u2019ns, com que hi ha un ampli moviment aix\u00ed…), educaci\u00f3 per a la sostenibilitat o per al desenvolupament sostenible, decreixement voluntari, educaci\u00f3 de la interioritat, intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples, compet\u00e8ncies b\u00e0siques…<\/p>\n

Pot ser \u00fatil, dins d\u2019una teoria molt actual, parlar de transposici\u00f3 did\u00e0ctica, tant com fa unes d\u00e8cades es parlava de transfer\u00e8ncia did\u00e0ctica i ara ja no se\u2019n parla quasi.<\/p>\n

Tampoc no es parla gaire de: voluntat, const\u00e0ncia, esfor\u00e7. Per\u00f2 s\u00f3n conceptes que s\u2019haurien de recuperar i practicar m\u00e9s. Un terme que ja no s\u2019usa \u00e9s el d\u2019escola unit\u00e0ria, per\u00f2 segueixen havent-hi escoles rurals amb un sol mestre a l\u2019aula. \u00c9s clar que el concepte actual ha canviat molt. En aquelles escoles unit\u00e0ries antigues es practicava l\u2019ensenyament mutu, i d\u2019aix\u00f2 ara se\u2019n diu cooperaci\u00f3…<\/p>\n

 <\/p>\n

5. Cada vegada hi ha m\u00e9s anglicismes en la llengua catalana. En el camp de la pedagogia trobem paraules com empowerment, feedback, coaching, brainstorming<\/em>… Quina \u00e9s la seva opini\u00f3 sobre aquest fet?<\/p>\n

Qui fa servir aquests anglicismes demostra que llegeix nom\u00e9s (o sobretot) en angl\u00e8s i que no ho fa tant en catal\u00e0. O b\u00e9 que no t\u00e9 prou cura, o que no t\u00e9 cap inter\u00e8s a trobar la paraula justa i escaient en catal\u00e0. Avui ja ha passat a la hist\u00f2ria la postura ing\u00e8nua d\u2019aquells que pensaven que si empraven el terme en angl\u00e8s serien m\u00e9s \u00abcient\u00edfics\u00bb, m\u00e9s savis o m\u00e9s ex\u00f2tics. Avui ja tothom els pot prendre pel que s\u00f3n realment: o ignorants de la nostra llengua, o despreocupats pel rigor. I no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s pitjor, si la ignor\u00e0ncia o la indifer\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

6. Com a investigadora de la Facultat de Pedagogia de l\u2019assignatura Multiling\u00fcisme i Educaci\u00f3, m\u2019interessa molt saber la seva opini\u00f3 sobre quin creu que \u00e9s el paper de l\u2019educaci\u00f3 formal en l\u2019aprenentatge d\u2019idiomes, tenint en compte el concepte de globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una pregunta compromesa i complexa, per\u00f2 intentar\u00e9 respondre-hi clarament i succinta. El monoling\u00fcisme \u00e9s un inconvenient i el pluriling\u00fcisme \u00e9s un gran avantatge des de tots els punts de vista: social, cognitiu, hum\u00e0…<\/p>\n

Amb la globalitzaci\u00f3, la crisi i les migracions, la gent es mou i hi ha lleng\u00fces d\u2019origen, que es parlen a casa i no a pas a l\u2019escola ni se senten a l\u2019entorn. Doncs b\u00e9, si \u00e9s pogu\u00e9s formar en una escola un grup prou gran per tenir sessions extraescolars en aquella llengua, seria perfecte. I quines lleng\u00fces caldria potenciar? L\u2019estad\u00edstica ens diu que la llengua amazic (i no l\u2019\u00e0rab) \u00e9s una de les m\u00e9s parlades. Crec que tamb\u00e9, segons les zones, hi hauria alumnes potencials de llengua portuguesa, de xin\u00e9s, rus, urd\u00fa… Si, en lloc de quedar-se amb la compet\u00e8ncia oral apresa a casa, aquests alumnes sortissin de l\u2019escola amb certa compet\u00e8ncia escrita de la seva llengua, seria un gran benefici per a ells i per a la nostra comunitat en general. El pa\u00eds esdevindria una pot\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica de primera magnitud.<\/p>\n

La llengua castellana mereix una consideraci\u00f3 molt especial, no sols per raons de ve\u00efnatge sin\u00f3 per la mateixa composici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels nostres estudiants de tots els nivells. Atesos els resultats obtinguts i la conc\u00f2rdia i cohesi\u00f3 social, no sembla que s\u2019hagi fet malament fins ara. Per tant, s\u00f3c partidari de mantenir el model actual.<\/p>\n

Sobre la base de mantenir les bones pr\u00e0ctiques, intensificant-les si conv\u00e9, caldr\u00e0 adaptar-se a noves situacions amb imaginaci\u00f3. I ha de ser irrenunciable, malgrat totes les lleis estatals que hi puguin anar en contra, que la llengua catalana segueixi sent la llengua principal de l\u2019escolaritat. Perqu\u00e8 \u00e9s la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds i perqu\u00e8 assegura la cohesi\u00f3 social i l\u2019efic\u00e0cia del model d\u2019ensenyament.<\/p>\n

El bon sentit i els requeriments de la vida moderna fan aconsellable l\u2019estudi en la mesura del possible de lleng\u00fces d\u2019origen i la m\u00e0xima promoci\u00f3 de la compet\u00e8ncia en lleng\u00fces de comunicaci\u00f3 internacional, no nom\u00e9s l’angl\u00e8s, amb molt m\u00e9s aprofitament del que s\u2019est\u00e0 obtenint fins ara.<\/p>\n

Per resumir, m\u2019agradaria apuntar que no estar\u00e9 prou legitimat per demanar a ning\u00fa que aprengui la meva llengua si jo no estic disposat a comen\u00e7ar a aprendre la seva<\/em>. Aquesta idea valdria com a declaraci\u00f3 d\u2019intencions, l\u00f2gicament no pas per reclamar que cada mestre es posi a estudiar set o vuit lleng\u00fces a partir d\u2019ara.<\/p>\n

\"llengues_linguamon\"<\/a><\/p>\n

7. I com a especialista en did\u00e0ctica, quins considera que s\u00f3n els models did\u00e0ctics m\u00e9s efica\u00e7os en l\u2019aprenentatge d\u2019idiomes?<\/p>\n

Si distingim entre efic\u00e0cia a curt termini i veritables assoliments definitius de convertir la nova llengua en h\u00e0bit ling\u00fc\u00edstic que ens permeti de disposar-ne quan ens faci falta, s\u00f3c partidari de cert eclecticisme multimet\u00f2dic, practicant molt, amb enfocaments comunicatius i humanistes. Probablement, encara m\u00e9s efica\u00e7 que el m\u00e8tode, ho s\u00f3n el treball constant i la motivaci\u00f3. Per\u00f2 el material i el m\u00e8tode tamb\u00e9 hi fan molt.<\/p>\n

 <\/p>\n

8. Per acabar l\u2019entrevista, si em permet, m\u2019agradaria poder-ho fer com vost\u00e8 acaba cada dia les seves classes: dient una can\u00e7\u00f3, una poesia, un refrany… del dia. La meva d\u2019avui \u00e9s una can\u00e7\u00f3 d\u2019Orxata Sound System que es diu Coopera. I la seva?<\/p>\n

Per la data en qu\u00e8 ens trobem, la poesia ha de ser El poema de Nadal de Josep M. de Sagarra. De can\u00e7ons, n\u2019hi ha tantes en cada moment que ens v\u00e9nen al cap, que algunes no ens les podem treure de sobre i les anem repetint mec\u00e0nicament. No sabria dir ara quina seria la can\u00e7\u00f3 de la meva vida, per\u00f2 en aquest moment prec\u00eds en ressonen alternativament dues dintre del meu cap: El clar pa\u00eds, de Jacques Brel, en versi\u00f3 original o en l\u2019excel\u00b7lent versi\u00f3 catalana de Joan Argent\u00e9, i Cal que neixin flors a cada instant<\/em>, de Llu\u00eds Llach. Us les ofereixo de tot cor, amb les profundes resson\u00e0ncies afectives que em porten.<\/p>\n

MOLTES GR\u00c0CIES!!!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Joan Mallart i Navarra, catedr\u00e0tic de Did\u00e0ctica de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia i coordinador cient\u00edfic del Diccionari d\u2019educaci\u00f3. Va ser el meu professor en l\u2019assignatura Multiling\u00fcisme Continua llegint \u2192<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1134,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[58],"class_list":["post-1130","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-facultats","tag-entrevista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1130","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1130"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1130\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2548,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1130\/revisions\/2548"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1134"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1130"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1130"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}