![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Acte-lliurament-premis.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La Maria Teresa Guarro i la Clara Gonz\u00e1lez, estudiants de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut, s\u00f3n les guanyadores del concurs literari<\/a> d’enguany al Campus Cl\u00ednic.<\/p>\n Els premis es van lliurar el passat 29 d’abril i tot seguit volem compartir els textos amb els quals aquestes dues estudiants van resultar guanyadores:<\/p>\n Categoria de poesia, 8 de mar\u00e7<\/em>, de Clara Gonz\u00e1lez<\/strong><\/span><\/p>\n Sona el despertador, L\u2019aixeta i aigua freda, Al metro la l\u00ednia vermella, Entra una noia rosseta, No li veig b\u00e9 la cara, Es tornen a obrir les portes, I en aquell metre quadrat, Tant de bo un ull curi\u00f3s Tres dones llegint al metro, Curiosa aquesta escena, Curiosos els caps dins els llibres, Curi\u00f3s l\u2019ull que ens fotografia. Curiosa la ment que viralitza Categoria de prosa, Dol\u00e7 passat<\/em>, de Maria Teresa Guarro<\/strong><\/span><\/p>\n Avui \u00e9s un dels dies que m\u00e9s li agrada de l’any. Sap que acabar\u00e0 la jornada exhausta, que no tindr\u00e0 forces per aixecar-se del sof\u00e0 una vegada arribi a casa i que el seu cos se’n ressentir\u00e0 els seg\u00fcents dies. Per\u00f2 tamb\u00e9 sap que valdr\u00e0 molt la pena. A l’obrador ja fa dies que treballen sense parar al ritme dels \u00faltims \u00e8xits musicals de Radio 3. Darrere el taulell, ocupen les seves posicions les dependentes, que uniformades amb l’elegant vestit blau mar\u00ed que fa joc amb el r\u00e8tol de la botiga, es faran un tip d’anar cap amunt i cap avall amb els enc\u00e0rrecs. Les aromes de xocolata, fruita caramel\u00b7litzada i mantega s’escampen per tot l’establiment, creant el que ha estat sempre el perfum de la seva vida. L’aparador llueix m\u00e9s que mai amb els colors vius i brillants de les mones de fruita, el suculent marr\u00f3 de les de xocolata, els pollets de feltre i les plomes decorant totes les creacions i tot un reguitzell d’ous de totes les mides, colors, formes i motius. Per\u00f2 aquest any les veritables protagonistes s\u00f3n les figures de xocolata amb formes d’animals que s’han aventurat a fer per primera vegada. Fa dies que es fixa en com, en sortir de l’escola, els nens i les nenes s’aturen a mirar l’aparador i es queden embadalits davant d’aquells animals de granja fets amb tanta gr\u00e0cia.<\/p>\n El rellotge de cucut que ja fa gaireb\u00e9 cent anys que marca el transcurs del temps en aquella pastisseria, marca les set. I tot seguit, la Rosa, la mestressa i \u00e0nima de l’establiment, aixeca la persiana.<\/p>\n \u2013 Bon dia i bona Pasqua senyora Rosa! \u2013 fa en Pere, que com cada any \u00e9s el m\u00e9s matiner.<\/p>\n I en Pere li explica feli\u00e7 que aquest any tota la fam\u00edlia es reuniran a l’Ametlla de Mar, que el seu fillol ha fet cinc anys i que est\u00e0 segur que li encantar\u00e0 la figura del porquet que li ha comprat. M\u00e9s tard arriben la Maria, la Roser i l’Angelina, les seves amigues de tota la vida. Sempre passen a saludar-la ben d’hora cada diumenge. Ja ho feien quan la Rosa tenia deu anys i passava gran part de diumenges i festius entre la botiga, on ajudava la seva mare a embolicar paquets i s’encarregava que els pots de l’expositor estiguessin sempre a vessar de caramels i confits de tot tipus, i l’obrador, on trastejava i remenava tot el que trobava i tamb\u00e9, on quedava bocabadada observant com el seu pare treballava amb gran delicadesa cada una de les seves elaboracions. Ja ho feien aquell trist i gris hivern dels seixanta en qu\u00e8 el pare va emmalaltir i va haver de deixar la feina, i uns mesos m\u00e9s tard, la mare va morir sobtadament i ella es va veure obligada a agafar les regnes del negoci familiar. Ho havien fet sempre i, ara, amb seixanta-un anys totes elles, ho continuen fent.<\/p>\n El mat\u00ed va avan\u00e7ant i la botiga esdev\u00e9 un cont\u00ednuum de gent que entra amb les mans buides i surt amb una mona sota el bra\u00e7 desitjosa de ser desembolicada per alguna persona estimada. Li fa especial il\u00b7lusi\u00f3 quan la N\u00faria ve a recollir una petita mona de sara coronada per un tamb\u00e9 petitet ou de xocolata. La N\u00faria, aquell napbuf de trenes p\u00e8l-roges que tantes vegades havia vist jugant carrer amunt i carrer avall, convertida ja en tota una dona, s’estrena avui com a padrina del nebot. Tota ella emana felicitat i emoci\u00f3.<\/p>\n De sobte, percep una alenada de perfum carreg\u00f3s que per uns segons s’apodera de cada cantonada de la botiga: el vanit\u00f3s matrimoni Alberich ha arribat. S\u00f3n segurament els seus clients m\u00e9s rics i poderosos, aquell tipus de persones a qui agrada que tothom s\u00e0piga la seva situaci\u00f3 privilegiada. Cada any gasten un dineral per fer que les seves mones siguin l’enveja de tot el ve\u00efnat. La Rosa est\u00e0 fent el nus de l’\u00faltim dels seus paquets quan veu com un grup de vailets es comen\u00e7a a concentrar al carrer davant de l’aparador. Al senyal del director, entonen una can\u00e7\u00f3.<\/p>\n Primavera endins, Perqu\u00e8 avui el Crist de l’amor triomfa, La cantada de caramelles. Temps enrere li sabia greu perqu\u00e8 en passar el mat\u00ed tancada a la botiga, se la perdia sempre. Nom\u00e9s algun any comptat quan el seu fill cantava s’havia escapat moment\u00e0niament de la botiga per apropar-se a algun dels llocs on encadenaven unes quantes can\u00e7ons. Per sort, des que era el seu fill qui s’encarregava d’organitzar-les i qui dirigia la cantada, li dedicaven un parell de can\u00e7ons ben b\u00e9 davant de la pastisseria. Surt corrents, tot carregant una safata plena de galetes i xocolata que els caramellaires ja esperen amb delit. Aprofita per abra\u00e7ar el seu fill i el seu home, que segueix el recorregut de la cantada tot repartint flors als transe\u00fcnts a canvi d’alguna pesseta.<\/p>\n El cucut canta la una. La pastisseria est\u00e0 molt transitada per\u00f2 ella s’amaga un instant darrere la cortina que separa la botiga de l’obrador per assaborir aquell moment. El rebombori dels clients que encaixen de mans o s’abracen desitjant-se una bona Pasqua, que parlen fort i que riuen joiosos. L’aroma dol\u00e7a que tot ho recobreix, les prestatgeries que a poc a poc es van buidant, la mona com a motiu per reunir-se amb amics i familiars, per compartir moments. El negoci que havien comen\u00e7at els seus avis estava m\u00e9s viu que mai. I tot aix\u00f2, la feia feli\u00e7, molt fel…<\/p>\n De cop, un atac de tos la desperta i torna a la realitat. Una mica desorientada, enc\u00e9n el llum de la tauleta de nit i mira el rellotge. \u00c9s la una. Per\u00f2 de la matinada. I de l’any 2019. I ella t\u00e9 90 anys. I ja en fa molts que la pastisseria va tancar. Al seu lloc, una botiga artificial i freda de fundes de m\u00f2bil. Tus fort i durant tanta estona que la Mariana treu el cap per la porta de la seva habitaci\u00f3.<\/p>\n \u2013 Se\u00f1ora Rosa, \u00bfest\u00e1 bien? \u00bfQuiere que le traiga el inhalador?<\/p>\n I amb dos pufs els seus bronquis s’obren una mica i a poc a poc es va recuperant. Sap que li costar\u00e0 tornar a adormir-se. Com totes les nits que somia amb la botiga. I, com un ritual, demana a la Mariana que li acosti la seva capseta. I quan ella s’esvaeix, l’obra i escampa totes aquelles fotografies i retalls de diari pel seu llit. I recorda. Es recorda a ella de petita amb una d’aquelles paperines plenes de xocolata negra fosa que el seu pare li preparava i que tenien un petit forat per on regalimava aquell l\u00edquid marr\u00f3 fort que tant la fascinava. Es recorda a ella de jove passant hores i hores darrere el taulell. Eren molts els balls que s’havia perdut perqu\u00e8 havia de treballar, eren moltes les vegades que li deien \u00abAi Rosa, tot el dia aqu\u00ed tancada, no trobar\u00e0s cap home\u00bb. Per\u00f2 al final, el va trobar. I va ser on havien passat moltes de les coses importants de la seva vida: a la pastisseria. Es recorda a ella ajudant la seva mare entre aquelles quatre parets on anys m\u00e9s tard va criar el seu fill. Es recorda a ella sempre envoltada de gent disposada, amb un somriure sincer, a trobar el millor producte per a cada client. Es recorda a ella, tan elegant com havia estat, regentant un dels comer\u00e7os m\u00e9s emblem\u00e0tics del barri. Es recorda, es veu i es reconeix. No com ara.<\/p>\n Ara, en tirar a un cant\u00f3 llen\u00e7ols i manta, el que veu \u00e9s un cos gran, in\u00fatil i degenerat. Tant, que no pot ni caminar. Encara menys baixar les deu escales que la separen del carrer. Ai, el carrer, com el troba a faltar. Fa gaireb\u00e9 tres anys que no hi passeja. Nom\u00e9s surt de casa per anar al metge, activant pr\u00e8viament tot un circuit de transport sanitari que la puja a bscar al seu pis i la carrega fins a la furgoneta. S’ha penedit tantes vegades de negar-se a operar-se els genolls. Ara el seu cos ja no suporta ni al\u00e7ar-se. Per anar del llit al sof\u00e0, tota la dist\u00e0ncia que recorre en el seu dia a dia, la Mariana la munta a una mena de grua. Sort que no es veu en cap mirall mentre ho fa. S’ha tornat totalment dependent. Ella, que sempre havia fet i desfet com havia volgut.<\/p>\n El pitjor de tot plegat \u00e9s, per\u00f2, la soledat. Els seus pares, el seu home, les seves tres amigues de l’\u00e0nima, gran part de la clientela de la botiga. Tothom havia mort. Tamb\u00e9, i el que la va acabar d’ensorrar del tot, el seu fill, que es va matar en un accident de tr\u00e0nsit. Ja no queda cap de les persones que ha estat important a la seva vida. Ella \u00e9s passat, per\u00f2 continua viva. \u00c9s cert que la Mariana est\u00e0 sempre pendent d’ella, se’n preocupa molt i la tracta amb l’afecte i l’estima que han anat cultivant al llarg dels anys. Per\u00f2 al cap i a la fi, \u00e9s la seva feina. De vegades li porta croissants del forn de davant. No valen un duro: s\u00f3n industrials, pastosos i s’enganxen al paladar. Tot i aix\u00ed, fa l’esfor\u00e7 de menjar-los. Ai, si la Mariana hagu\u00e9s provat els croissants que ven\u00edem nosaltres… Qui s\u00ed que intenta venir tant com pot \u00e9s la N\u00faria, encara amb la cabellera p\u00e8l-roja recollida amb una trena. Quan ve acompanyada pels seus fills, nota que li transmeten una mica de la seva alegria. Tant de bo a casa hi hagu\u00e9s hagut criatures que il\u00b7luminessin els dies m\u00e9s foscos. Sovint tamb\u00e9 la ve a veure la doctora, sobretot a l’hivern que \u00e9s quan m\u00e9s aguditzacions fa de la seva bronquitis cr\u00f2nica. \u00c9s una dona jove plena d’energia, molt atenta i emp\u00e0tica que s’interessa per ella. Sap que t\u00e9 molt arrelat aquest sentiment de soledat i a vegades es queda una bona estona conversant amb ella, preguntant-li coses sobre la pastisseria i el seu passat, buscant que li brillin els ulls. L’\u00faltima vegada la Mariana va explicar a la doctora que \u00faltimament perdia m\u00e9s la mem\u00f2ria i que de vegades preguntava quan arribaria la seva fam\u00edlia. La doctora li va preguntar si volia que la visit\u00e9s un especialista per intentar frenar una mica el proc\u00e9s. La Rosa de seguida es va imaginar una altra vegada tot el tr\u00e0ngol per als que l’havien de carregar escales amunt i avall. Ho va rebutjar amablement. Probablement preferiria no recordar res del seu passat. Potser aix\u00ed, si no fos conscient del que havia arribat a ser, ara no li faria tant mal existir.<\/p>\n Ordena de nou totes les fotografies i retalls de papers i ho col\u00b7loca ordenat dins la capsa. La deixa a la tauleta de nit. Apaga el llum. I llavors tanca els ulls molt fort per evitar que se li escapin les ll\u00e0grimes. Tanca els ulls molt fort i desitja no tornar-los a obrir mai m\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La Maria Teresa Guarro i la Clara Gonz\u00e1lez, estudiants de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut, s\u00f3n les guanyadores del concurs literari d’enguany al Campus Cl\u00ednic. Els premis es van lliurar el Continua llegint \u2192<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6597,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,139,1,88,168],"tags":[173,12,156,178],"class_list":["post-6596","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agenda","category-campus-clinic","category-facultats","category-medicina","category-primavera-2019","tag-poesia","tag-premi","tag-primavera-de-la-llengua","tag-prosa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6596","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6596"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6596\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6606,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6596\/revisions\/6606"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6596"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6596"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6596"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nl\u2019apago i torna a sonar,
\nl\u2019apago i ara m\u2019aixeco,
\nem vesteixo i a esmorzar.<\/p>\n
\ncom les dosis de realitat
\namb qu\u00e8 ens topem cada dia:
\navui ens hem de despertar.<\/p>\n
\nva m\u00e9s plena del normal.
\nDreta trec el meu llibre,
\nper\u00f2 al voltant m\u00f2bils i caps.<\/p>\n
\ndempeus al meu costat,
\ntreu un llibre de la bossa
\ni llegeix al meu davant.<\/p>\n
\nper\u00f2 de sobte ja em cau b\u00e9,
\nsomric sense mirar-la,
\nbonic esdeveniment.<\/p>\n
\npugen adults i nens,
\ni una dona ampla d\u2019espatlles
\namb un llibre gros groguenc.<\/p>\n
\nles tres llegim tranquil\u00b7les,
\nguardo la imatge a la mem\u00f2ria,
\ni somric com de petita.<\/p>\n
\nque vegi la imatge de fora,
\nque fotografi\u00ef aquest moment,
\ni el viralitzi en un moment.<\/p>\n
\nqui ha dit intel\u00b7lecte i ideals.
\nTres dones lluitant en cos,
\n\u00e0nima, ment i sororitat.<\/p>\n
\ni tant de bo no ho fos tant.
\nMenys internet, m\u00e9s intel\u00b7lecte,
\nmenys perdre temps, m\u00e9s amistat.<\/p>\n
\nsin\u00f2nim de la lluita i lleialtat.
\nClamem respecte, la no-viol\u00e8ncia,
\nper\u00f2 s\u00ed la lluita i llibertat.<\/p>\n
\nSin\u00f2nim d\u2019amor i comprensi\u00f3,
\nclamem igualtat: no al masclisme.
\nVolem ja la rebel\u00b7li\u00f3!<\/p>\n
\nla fotografia que ning\u00fa ha fet,
\nL\u2019ull \u00e9s meu i aquesta escena,
\nd\u2019ara i per sempre,
\ntamb\u00e9.<\/p>\n
\n<\/em>Pasqua i caramelles.
\n<\/em>Tots cantem units
\n<\/em>jovials i alegres.<\/em><\/p>\n
\n<\/em>i a tots ben units escampar\u00e0 joia.
\n<\/em>Sortiu tots, veniu,
\n<\/em>escolteu feli\u00e7os cants jolius festius
\n<\/em>de Pasqua florida.<\/em><\/p>\n