![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/thumbnail-1_opt.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
M. G. B., estudiant de Medicina al Campus de Bellvitge, ha guanyat el Concurs Literari Lletres de Maig<\/a> 2019, convocat per la Unitat de Formaci\u00f3 i Recerca de Medicina-Bellvitge de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut i organitzat per la Comissi\u00f3 de Dinamitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica del Campus\u00a0 de Bellvitge, amb el suport del Vicerectorat d’Estudiants i Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica, la Xarxa de Dinamitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i els Serveis Ling\u00fc\u00edstics de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n Enguany, els relats presentats havien de ser sobre el tema \u00abL\u2019avi o l\u2019\u00e0via t\u00e9 Alzheimer\u00bb<\/strong>. A continuaci\u00f3, us deixem el relat guanyador:<\/p>\n Iaia, jo crec que la tristesa et va comen\u00e7ar la primera vegada que parlant amb la teva filla vas notar com ella et defugia la mirada. Elena, qu\u00e8 tens? Res mama, res. Res, res. Per\u00f2 aquell res es va anar dilatant, es va arrelar qui sap on i va anar creixent dins de l’Elena fins a esquerdar-ho tot. De mica en mica l’Elena tamb\u00e9 et va anar defugint les mans, i les abra\u00e7ades, i les trucades, i els qu\u00e8 passa, qu\u00e8 tens, Elena, mira’m, Elena, si us plau, per\u00f2 l’Elena girava el cap i a tu el cor se t’encongia.<\/p>\n Cada petita fugida seva escap\u00e7ava salvatgement els brots del que havia estat la teva felicitat. Amb els anys aquesta va quedar redu\u00efda a una planteta rid\u00edcula i petita, que in\u00fatilment intentaves regar llegint llibres sobre els txakres, comprant pedres medicinals, estampetes de la mare de d\u00e9u i escrivint els teus desitjos dins de sobres de paper.<\/p>\n Per\u00f2 res de tot aix\u00f2 podia explicar la inexplicable i injustificable abs\u00e8ncia d’una filla que fugia dels teus ulls. Perqu\u00e8 va arribar un dia en qu\u00e8 ja no l’hauries de veure mai m\u00e9s, l’Elena.<\/p>\n La tristesa t’havia comen\u00e7at. Per\u00f2 els anys, immutables, van seguir passant; i et va arribar la vellesa.<\/p>\n Tenies un pis llumin\u00f3s al centre de Barcelona on per fi podies viure de la manera que havies somiat durant tants anys. Tenies la seguretat d’haver complert a la vida: d\u00e8cades de feina dura a la floristeria, carregant caixes, amb el nas vermell a l’hivern i suant les calors de l’estiu, dreta tot el sant dia i sempre amb un somriure per tirar endavant la fam\u00edlia i assegurar-te una vellesa dol\u00e7a i agradable. Et vas llen\u00e7ar a gaudir de la vida tant com podies: t’encantava anar a la perruqueria cada setmana i arreglar-t’hi els cabells, escollir cada mat\u00ed quina faldilla et posaries i pintar-te els llavis de color vermell fosc. T’encantava tenir temps per passejar, xerrar amb els ve\u00efns del barri i dedicar-te a nosaltres, les teves netes. Eres una dona elegant, independent i generosa. Nom\u00e9s els qui et coneix\u00edem b\u00e9 per dins sab\u00edem que rere tots aquells intents d’estimar-te a tu mateixa hi havia una gran tristesa. Semblava que ho tenies tot, oi iaia? Semblaves tan feli\u00e7. I en realitat et faltava una de les peces m\u00e9s importants: la teva filla.<\/p>\n Per a mi l’Elena era una figura misteriosa que mai arribaria a con\u00e8ixer. El papa sempre ens responia amb paci\u00e8ncia tot el que li pregunt\u00e0vem sobre el tema. Jo li deia, per\u00f2 on \u00e9s la tieta?, per\u00f2 encara viu a Barcelona?, i com \u00e9s de personalitat? La J\u00falia, amb la tendra innoc\u00e8ncia de la seva edat sempre preguntava, per\u00f2 per qu\u00e8 no ve mai…? Inevitablement qualsevol cadena de preguntes sempre anava a topar al mateix mur:\u00a0\u00abNo ho s\u00e9\u00bb. Ning\u00fa m\u00e9s que la mateixa Elena entenia quins motius interns l’havien emp\u00e8s a allunyar-se de les persones amb qui s’havia estimat durant tants anys. A casa procur\u00e0vem no parlar-ne gaire, sobretot si hi eres tu, iaia.<\/p>\n Ja t’havies venut la floristeria per\u00f2 vas seguir plantant flors al terrat, al balc\u00f3 i pels racons de la casa. Sempre que venia m’agafaves de la m\u00e0 i em portaves a veure el petit jard\u00ed. A trav\u00e9s de l’amor de les teves mans havies aconseguit que a casa teva hi hagu\u00e9s geranis, beg\u00f2nies, gira-sols, crisantems, d\u00e0lies, violes, pet\u00fanies i fins i tot roses. Passej\u00e0vem a trav\u00e9s de testos i tiges enfiladisses que vessaven colors i em deies en veu baixa, les flors tenen un llenguatge secret, Bruna.<\/p>\n Era un llenguatge que tu semblaves entendre perfectament. En cada flor hi veies un \u00e9sser rebel que naixia per transformar la crueltat i la pena del m\u00f3n amb la seva bellesa \u00fanica i delicada. El poder de les flors, em deies, \u00e9s fer que el m\u00f3n sigui un lloc millor nom\u00e9s amb la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n Tu creies que totes les flors eren igual de boniques per\u00f2 que cadascuna tenia el seu missatge particular. Els gira-sols, per exemple, contenien l’esperit del sol i tenien el poder d’il\u00b7luminar la vida de les persones que en rebien un. Les hort\u00e8nsies encarnaven l’abund\u00e0ncia, mentre que les d\u00e0lies eren la flor de la puresa, la innoc\u00e8ncia i la felicitat. I les margarides, les meves preferides, eren la materialitzaci\u00f3 de la lleialtat.<\/p>\n Cada vegada que venies a dinar a casa en collies una per a alg\u00fa de la fam\u00edlia, pensant especialment en la persona i en quina era la flor que m\u00e9s s’adeia amb el seu moment vital. Ho havies fet des de sempre, i tot i aix\u00ed no ens cans\u00e0vem mai d’aquest joc ple de misteri: sempre esper\u00e0vem, expectants i esverades, qui de nosaltres rebria l’obsequi i quina seria la flor escollida. Era delici\u00f3s.<\/p>\n T’havies acostumat amb molta naturalitat a aquella etapa de la teva vida. Ens feies cr\u00e9ixer a mi i a la J\u00falia com feies cr\u00e9ixer les teves flors, amb tota la cura i amor de qu\u00e8 eres capa\u00e7. I el temps passava. Van ser anys pl\u00e0cids i tranquils. Per\u00f2 va arribar el moment en qu\u00e8 tot va comen\u00e7ar a canviar. Molt lentament, de forma subtil: petits oblits i petits errors est\u00fapids, cosetes sense import\u00e0ncia, d\u00e8iem, coses de l’edat, oi? Ostres, iaia, t’has oblidat d’engegar la rentadora, iaia, vigila que ja hi has posat sal abans, iaia, aix\u00f2 m’ho acabes de preguntar fa dos minuts, que no te’n recordes?<\/p>\n No te’n recordaves. Tu ja t’havies adonat que la mem\u00f2ria et flaquejava i ho compensaves prenent nota de tot en paperets que enganxaves pertot arreu: regar els geranis, comprar mitjons per a la Bruna, escombrar el menjador. Per\u00f2 cada cop m\u00e9s sovint, les paraules et fugien del cap i t’encallaves a mitja frase, buscant a les palpentes el mot adient, aquella cosa, qu\u00e8 era? S\u00ed, volia dir… ai…, tant \u00e9s. Et perd\u00edem, iaia. Et costava seguir el fil de les converses i cada cop participaves menys en els moments familiars, empetitida en un rac\u00f3 del menjador. No volies que ens adon\u00e9ssim del que et passava: no et senties vella i t’enfadaves amb tu mateixa per no ser capa\u00e7 de fer les coses com sempre les havies fet.<\/p>\n Un dia va passar una cosa que em va fer pensar que pot ser tots aquells oblits eren m\u00e9s importants del que hav\u00edem volgut creure. Vas venir a dinar a casa, per\u00f2 vas venir amb les mans buides, sense cap flor per a ning\u00fa. Era la primera vegada que trencaves aquella tradici\u00f3 tan particular. Iaia… avui no hi ha flor? Tots et mir\u00e0vem i tu et vas quedar en silenci, amb els ulls vidriosos. Semblava que no sabies de qu\u00e8 t’est\u00e0vem parlant i alhora percebies que faltava alguna cosa i que la responsable n’eres tu. Flor? Flor, vas xiuxiuejar, la flor… No vas saber dir res m\u00e9s.<\/p>\n La preocupaci\u00f3 va enfosquir els nostres cors. Per primera vegada en anys no hi havia flor i en lloc seu havies portat un silenci esp\u00e8s que planava sobre la taula mentre din\u00e0vem. Nom\u00e9s la J\u00falia es va atrevir a trencar-lo, i va dir, qu\u00e8 li passa a la iaia? Menjaves lentament i amb la mirada perduda. La mama ens va mirar i ens va dir, la iaia necessita molts petons.<\/p>\n El papa estava inquiet i al vespre et va trucar per saber si havies arribat b\u00e9 a casa. Per\u00f2 no li vas contestar i es va espantar molt i va haver de c\u00f3rrer amb el cotxe. Et va trobar a casa sola, inconscient, estesa a terra al costat d’un test trencat. No ho hav\u00edem sabut veure a temps i t’havies fet massa petita per aquell pis tan gran.<\/p>\n El papa et va portar a viure a casa nostra. Vas oblidar el que havia passat i va semblar que les coses s’estabilitzaven. Din\u00e0vem juntes cada dia i et quedaves amb mi quan jo tenia migranyes i no podia anar a classe. Em deies que el cap \u00e9s la part m\u00e9s sagrada del cos i m’hi posaves les mans perqu\u00e8 em trob\u00e9s millor. I un d’aquells matins me’n vas parlar. Em vas dir, tinc un forat al pit, Bruna. I ploraves tant, iaia. Tinc un forat al pit. I no se’m curar\u00e0 fins que ella no em torni.<\/p>\n Tornar a qu\u00e8? Tornar a estimar? Tornar a veure, tornar a mi. Elena, si us plau. Que torni, que torni.<\/p>\n Van passar les setmanes i la confusi\u00f3 i l’oblit van ressorgir, m\u00e9s intensos que abans. Va apar\u00e8ixer el primer de molts. Qu\u00e8 eren? Monstres, pensaments, cossos, lladres de la teva pau. Eren figures sense rostre que veies passejant pel pis de nit. Robaven els plats i desendre\u00e7aven els llibres. Reien de tu des de les ombres de l’habitaci\u00f3 i tu, tan petita i tan indefensa, els miraves atemorida des del llit.<\/p>\n Els pensaments van comen\u00e7ar a jugar amb tu. Volien que t’enfadessis molt amb mi de cop i volta, que m’odiessis acusant-me de lladre, en una f\u00faria que ni tan sols tu comprenies. Volien que de sobte tots nosaltres f\u00f3ssim desconeguts, que no reconeguessis el lloc on eres ni a cap dels que s\u00e8iem a taula. Volien fer-te sentir estranya, desorientada, confusa, volien que si sorties al carrer no poguessis recordar el cam\u00ed per tornar a casa. Volien canviar-te el car\u00e0cter dol\u00e7 per una agressivitat imprevista si alg\u00fa et portava la contr\u00e0ria. Deies que l’Elena t’havia dit que havies de marxar d’aquella casa i anar amb ella, que t’estava esperant. El papa acotava el cap i jo et deia, no, iaia, aix\u00f2 no pot ser, fa molts anys que no parles amb ella. Calla! Deixeu-me en pau, vull sortir i anar-hi, Elena, Elena! T’enfurismaves.<\/p>\n Tenies la ment afeblida i plena de forats. Les teves mans havien oblidat com trenar-me el cabell, com cordar botons, com escriure, com fer una truita, com dibuixar. Els objectes quotidians com una forquilla constitu\u00efen un misteri absolut per a tu: te’ls pos\u00e0vem davant i no sabies com agafar-los. Vestir-se o banyar-se eren tasques impossibles perqu\u00e8 implicaven recordar i entendre massa coses. Et quedaves quieta davant la pila de roba o l’aixeta de la banyera sense saber com utilitzar-les.<\/p>\n Vaig conv\u00e8ncer el papa per traslladar alguns dels testos que tenies a Barcelona a casa. Havies oblidat el nom de totes les flors i vaig comen\u00e7ar a cuidar-les jo per tu. Gaudies asseient-t’hi a la vora i mirant-me regar-les mentre cantussejava alguna can\u00e7\u00f3. Ja sabia que les flors encara et seguien parlant en el seu llenguatge, i que d’alguna manera et transmetien un missatge de pau i bellesa com cap de nosaltres podia fer. Em semblava intuir que els teus ulls brillaven m\u00e9s despr\u00e9s d’haver-les tingut a la vora.<\/p>\n La vida se’t feia massa dif\u00edcil, iaia. Et costava parlar, et costava riure, et costava viure. Alguna cosa dins teu volia robar-te tot el que feia que fossis tu.<\/p>\n Despr\u00e9s de diverses visites al metge vam saber que el seu nom era Alzheimer<\/em>. L’Alzheimer havia arribat per canviar-ho tot i per fer que tu, la teva vida i les teves coses no torn\u00e9ssiu a ser mai m\u00e9s com abans. Tu t’hauries merescut una vellesa serena, una vellesa de rep\u00f2s per a la teva \u00e0nima despr\u00e9s de tants anys vibrant al m\u00f3n i fent n\u00e9ixer flors de la terra humida. T’hauries merescut poder conservar tots els teus records, secrets, anhels i cadascun dels racons de la teva mem\u00f2ria. T’hauries merescut que les coses no fossin tan dif\u00edcils, tan dures, i que els dies no estiguessin tan plens de por i incomprensi\u00f3, saps, iaia? T’hauries merescut que cap malaltia no et fes renunciar mai a la persona que eres.<\/p>\n Despr\u00e9s de tot l’amor i esfor\u00e7 sense l\u00edmits que els havies donat, tamb\u00e9 t’hauries merescut fer-te gran tenint dos fills al teu costat en comptes de nom\u00e9s un. No et mereixies l’abs\u00e8ncia de l’Elena, no et mereixies aquesta tristesa incomprensible i s\u00f2lida que t’oprimia el pit. Em fa molta pena pensar-ho, iaia, per\u00f2 fora dels moments de confusi\u00f3, una de les coses que l’Alzheimer no et va poder robar va ser l’amargor de saber que una filla havia volgut oblidar-te. La situaci\u00f3 es va complicar massa: tu, nosaltres i l’Alzheimer ja no pod\u00edem viure junts. Aleshores el papa et va portar a la resid\u00e8ncia: un edifici a prop del mar, amb un jard\u00ed d’herba, arbres i flors silencioses. Al final del jard\u00ed, rere una gran vidriera hi havia una filera d’ancians asseguts que respiraven a poc a poc, mirant com queien les fulles dels arbres i esperant que arrib\u00e9s el seu dia. Durant tot aquell temps hav\u00edem aconseguit portar la teva decad\u00e8ncia amb certa eleg\u00e0ncia: eres orgullosa i bonica, i vol\u00edem que poguessis ser-ho fins al final. Per\u00f2 tamb\u00e9 havies d’acabar renunciant a tot aix\u00f2, iaia. Els anys et van asseure a la cadira de rodes, et van encorbar l’esquena cap endavant i et feien caure els cabells. La pressa de les cuidadores et vestia amb uns pantalons marr\u00f3 fosc que ni tan sols eren teus, i a la resid\u00e8ncia alg\u00fa et va robar l’anell de comprom\u00eds, els collarets i les arracades de m\u00e9s valor. Quedaven molt poques coses de la persona que havies estat.<\/p>\n Cada vegada que anava a visitar-te, abans m’agradava fer un pensament per a tu i collir-te la flor que m\u00e9s podies necessitar aquell dia. Et portava cal\u00e8ndules quan em semblava que no et trobaves gaire b\u00e9 i necessitaves forces, clavells rosats quan volia fer-te un petit homenatge i lliris de neu quan sentia que necessitaves esperan\u00e7a. Havies perdut totalment la capacitat d’articular paraules, i nom\u00e9s amb el llenguatge de les flors sentia que podia seguir parlant amb tu d’alguna manera.<\/p>\n Sempre et buscava els ulls: ens mir\u00e0vem molt perqu\u00e8 ja no pod\u00edem parlar-nos. I en una mirada jo et deia iaia bonica, tranquil\u00b7la, no cal que trobis la paraula, estic amb tu i t’acompanyo aquesta estona, i no em cal res m\u00e9s, i tu em deies gr\u00e0cies, t’estimo, em sento molt gran i molt cansada.<\/p>\n Per\u00f2 un dia ja no t’hi vaig trobar als ulls, iaia. Eres com un cigne fr\u00e0gil que s’havia anat allunyant d’aquesta vida molt a poc a poc, deixant-se lliscar per l’aigua clara del temps. Un dia ja no t’hi vaig trobar i als teus ulls nom\u00e9s hi havia vidre. I amb certesa dura vaig comprendre que seria l’\u00faltima vegada que et veuria. Empesa per qui sap qu\u00e8, et vaig voler fer una fotografia amb el m\u00f2bil. No vas mirar a la c\u00e0mera.<\/p>\n Els teus ulls havien de ser l’\u00faltima cosa que perd\u00e9s de tu.<\/p>\n Al mat\u00ed ja no et van poder llevar del llit. Jeies arraulida als llen\u00e7ols blancs amb la boca pat\u00e8ticament oberta, el coll est\u00e8s, les mans cargolades als cantons i les cames inertes de costat. Prenies l’aire amb un ronc ag\u00f2nic que et ressecava la boca i els llavis.<\/p>\n El papa no et va deixar d’agafar la m\u00e0 totes les hores seg\u00fcents. Semblava que et resistissis a morir endebades. Les apnees eren cada cop m\u00e9s prolongades, fins que despr\u00e9s de tants esfor\u00e7os una va ser la definitiva.<\/p>\n Entre ll\u00e0grimes el papa em va dir que creia que havies estat esperant, iaia. Havien vingut familiars i amics, per\u00f2 aquelles \u00faltimes hores al llit tu nom\u00e9s havies estat esperant l’Elena. El ronc agonitzant que et donava l’aire naixia d’aquell buit que ella havia deixat en tu, tinc un forat al pit, Bruna, d’aquella ferida oberta que mai es va curar esperant que torn\u00e9s, que torn\u00e9s, si us plau. Per\u00f2 a ella, buit ocult, abs\u00e8ncia invisible, filla estimada, a ella no l’havies de tornar a veure mai m\u00e9s.<\/p>\n Et vaig deixar entre els dits una orqu\u00eddia tendra perqu\u00e8 te la poguessis endur amb tu all\u00e0 on siguis ara. Flor de les flors, els seus p\u00e8tals blancs s\u00f3n els \u00fanics dignes de la bellesa i la valentia amb qu\u00e8 vas saber viure.<\/p>\n M. G. B.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M. G. B., estudiant de Medicina al Campus de Bellvitge, ha guanyat el Concurs Literari Lletres de Maig 2019, convocat per la Unitat de Formaci\u00f3 i Recerca de Medicina-Bellvitge de la Facultat de Medicina i Continua llegint \u2192<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6652,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[138,168],"tags":[12,156],"class_list":["post-6649","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-campus-de-bellvitge","category-primavera-2019","tag-premi","tag-primavera-de-la-llengua"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6649","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6649"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6649\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8100,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6649\/revisions\/8100"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6652"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}El llenguatge de les flors<\/em>
\n<\/strong><\/span><\/h6>\n