![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Concurs-Literari-FMiCS-2020-21.jpg\")
<\/p>\n
Hist\u00f2ries enterrades en l\u2019oblit<\/strong><\/p>\n Va agafar un cop m\u00e9s la fotografia i la va mirar, extasiada. No podia creure\u2019s el que veien els seus ulls. Recordava haver passat innombrables tardes de diumenge a casa de l\u2019\u00e0via mirant records antics des que era petita, aix\u00ed que no aconseguia trobar una explicaci\u00f3 l\u00f2gica al fet que aquella imatge li hagu\u00e9s passat desapercebuda.<\/p>\n Feia dues setmanes que la seva \u00e0via estava ingressada a l\u2019hospital m\u00e9s proper al poble i ella s\u2019havia instal\u00b7lat immediatament a la vella caseta situada al n\u00famero 3 de la pla\u00e7a de la Vila. La trucada li havia arribat un dilluns al mat\u00ed, quan portava ja dues hores al laboratori. Al principi va optar per no respondre, ja que mai rebia cap trucada important d\u2019un n\u00famero desconegut, per quan la pantalla del seu m\u00f2bil es va il\u00b7luminar per segona vegada en menys de mig minut va decidir sortir al hall de l\u2019edifici i respondre. La not\u00edcia li va caure com un gerro d\u2019aigua freda: la ve\u00efna de la seva \u00e0via havia anat a visitar-la a casa seva, com cada mat\u00ed, i en no rebre resposta va comen\u00e7ar a impacientar-se i va decidir utilitzar la clau que li havia confiat la bona dona en cas d\u2019emerg\u00e8ncia. Quan va entrar les seves sospites es van veure confirmades, malauradament, ja que la Montserrat es trobava inconscient al terra de la cuina. Van passar cinquanta minuts des que la ve\u00efna va trucar l\u2019ambul\u00e0ncia i aquesta va deixar la dona a l\u2019hospital comarcal, i dues hores m\u00e9s va necessitar la neta de la Montserrat per fer via cap al nord i arribar al lloc on havien portat la seva \u00e0via.<\/p>\n No era capa\u00e7 de descriure amb paraules el que sentia per la seva \u00e0via. La Montserrat era com una mare per a ella, m\u00e9s que aix\u00f2. I aix\u00f2 no volia dir que fos millor que la seva mare, per\u00f2 des de ben petita tenia una connexi\u00f3 amb ella que ning\u00fa podia explicar. Qualsevol podria pensar que era la t\u00edpica relaci\u00f3 entre \u00e0via i neta per\u00f2 no, aix\u00f2 anava molt m\u00e9s enll\u00e0. Quan l\u2019Aina i la seva \u00e0via es miraven ja sabien perfectament qu\u00e8 pensava l\u2019altra. Quan l\u2019Aina tenia un problema sempre acudia a l\u2019\u00e0via. Quan l\u2019Aina volia compartir una bona not\u00edcia amb alg\u00fa, sempre escollia l\u2019\u00e0via la primera. Quan l\u2019Aina necessitava plorar amb alg\u00fa, all\u00e0 estava sempre l\u2019\u00e0via. Cap persona podia ficar-se enmig d\u2019aquella connexi\u00f3 especial. Sovint la mare de la nena deia que la seva sogra semblava haver-la parit, per\u00f2 no podia fer m\u00e9s que somriure i encreuar els bra\u00e7os perqu\u00e8 sabia que en aquella lliga no podia competir.<\/p>\n Quan l\u2019Aina va complir quinze anys, feia ja un parell de d\u00e8cades, van oferir a la seva mare una pla\u00e7a d\u2019investigadora a la capital. Sens dubte era el prop\u00f2sit de la seva vida. La Carme era microbi\u00f2loga i havia dedicat totes les hores que havia pogut del seu temps a la seva gran passi\u00f3, comprometent fins i tot altres somnis com la maternitat. Sabia perfectament que en el m\u00f3n d\u2019homes on vivia no podria dedicar-se a all\u00f2 que li agradava i ser mare al mateix temps, aix\u00ed que va anar posposant aquest altre somni fins que al final no va poder seguir obviant que se li estava acabant el temps. \u00c9s aix\u00ed com finalment va n\u00e9ixer la seva \u00fanica filla, i els va convertir, a ella i al seu marit, el fill de la Montserrat, en pares a l\u2019edat de quaranta-dos i quaranta-set anys, respectivament. Van ser, doncs, uns pares for\u00e7a grans en una d\u00e8cada en qu\u00e8 els fills es solien tenir abans. Quan va n\u00e9ixer l\u2019Aina, la Carme va renunciar al treball de la seva vida i es va convertir en professora, feina que li deixava molt m\u00e9s temps per dedicar-se a la nena. Vivien prop del poble de l\u2019\u00e0via i aix\u00ed \u00e9s com es va anar forjant la m\u00e0gica relaci\u00f3 entre \u00e0via i neta. Quinze anys despr\u00e9s, per\u00f2, aquella oferta va fer trontollar les tranquil\u00b7les arrels de la petita fam\u00edlia. Era innegable que la Carme mereixia aquella oportunitat, i no podia creure\u2019s que els seus antics caps i coneguts l\u2019haguessin recomanat per aquella posici\u00f3 tants anys despr\u00e9s, per\u00f2 l\u2019Aina va cridar i plorar com una boja durant una setmana seguida quan li van comunicar que havia de deixar la seva vida, els seus amics, la seva escola i el que era m\u00e9s important, la seva \u00e0via, per mudar-se a sis-cents quil\u00f2metres de tot el que ella estimava.<\/p>\n Finalment els pares, despr\u00e9s de dies i dies de deliberacions, discussions, baralles i sospirs, van arribar a la conclusi\u00f3 que no tenien cap m\u00e9s remei que deixar que la seva filla es qued\u00e9s al poble, amb l\u2019\u00e0via. Ja ho havien parlat amb la Montserrat i ella no tenia cap objecci\u00f3. Al contrari, estava entusiasmada amb la idea i se li hauria trencat el cor si el seu fill i la seva nora s\u2019haguessin emportat la noieta tan lluny d\u2019ella. Quan li van comunicar la not\u00edcia a l\u2019Aina va ser el millor dia de la seva vida. Despr\u00e9s es va sentir malament perqu\u00e8 va pensar que hauria d\u2019estar ni que fos una miqueta trista per la conseg\u00fcent separaci\u00f3 dels seus pares que aquell fet comportaria, per\u00f2 no podia evitar que el seu cor li ball\u00e9s d\u2019alegria al pit cada cop que pensava que viuria amb la seva \u00e0via estimada.<\/p>\n Tres anys van passar, tres anys sencers en qu\u00e8 \u00e0via i neta van omplir les hores mortes mirant vells \u00e0lbums de fotografies dels temps de la guerra. Ni tots els llibres del m\u00f3n serien suficients per deixar-hi const\u00e0ncia de totes les viv\u00e8ncies que la Montserrat va explicar a l\u2019Aina, de totes excepte d\u2019una. El tema tab\u00fa de la fam\u00edlia. Aquell que l\u2019Aina ja sabia que no havia de mencionar, ja que sabia perfectament que la seva \u00e0via es posava trista. Ning\u00fa havia aconseguit arrencar mai dels llavis de la Montserrat qui era el pare del seu fill. Ni una sola menci\u00f3, comentari o apunt sobre el tema. Era com un esp\u00e8s silenci que emplenava les parets de la vella caseta de pedra, colant-se per les escletxes de les finestres i ofegant qui trobava al seu pas. I de sobte, all\u00e0 la tenia. Aquella fotografia. No hi havia cap mena de dubte: la seva \u00e0via, ben embarassada, amb no m\u00e9s de divuit anys, abra\u00e7ada a un home alt, ben plantat i que era exactament igual que el seu fill Tom\u00e0s. I la data: 1939.<\/p>\n L\u2019Aina va agafar les seves coses i va sortir, un cop m\u00e9s, cap a l\u2019hospital. Aquest cop, per\u00f2, era diferent. Ella ho sabia, desconeixia com per\u00f2 ho notava. Potser era per la fotografia que duia ben guardada en un sobre a la seva bossa, o potser pel sol que brillava aquell mat\u00ed despr\u00e9s de tres dies seguits de tempesta, per\u00f2 alguna cosa havia canviat. Va enfilar la carretera cap a la sortida del poble i mitja hora despr\u00e9s era a l\u2019habitaci\u00f3 de la seva \u00e0via, col\u00b7locant amorosament un ram de flors a la tauleta auxiliar i mirant que la Montserrat estigu\u00e9s ben tapada. Va seure en una cadira al seu costat i li va agafar la m\u00e0. L\u2019\u00e0via portava dues setmanes en coma com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les seq\u00fceles que li havia provocat un cop al cap que es va fer en caure a terra i colpejar-se amb una taula. El pron\u00f2stic no era gaire optimista per\u00f2 aix\u00f2 no era cap impediment per a l\u2019Aina; la seva \u00e0via no marxaria. No podia marxar. L\u2019Aina era molt conscient que la seva \u00e0via estava a punt de complir cent anys, per\u00f2 sempre havia estat una dona tan activa i plena de for\u00e7a que a ning\u00fa li estranyava que visqu\u00e9s sola amb aquesta edat i fos la viva imatge de la vitalitat. Al principi a l\u2019Aina se li va encongir el cor quan va marxar a l\u2019edat de divuit anys per estudiar a la universitat, per\u00f2 la Montserrat va fer tot el que estava a la seva m\u00e0 per tal que la seva neta marx\u00e9s tranquil\u00b7la i es dediqu\u00e9s a la passi\u00f3 que havia heretat de la seva mare. No podia permetre que la noia es qued\u00e9s atrapada al poble quan sabia que es moria per estudiar i dedicar la seva vida a la ci\u00e8ncia. Aix\u00ed doncs va conv\u00e8ncer l\u2019Aina que es veurien cada cap de setmana i li va prometre mil i una vegades que estaria perfectament i que mai li passaria res. Potser alguna persona externa a elles hauria pensat que era una promesa dif\u00edcil de complir per a una dona que ja superava els vuitanta anys, per\u00f2 per a l\u2019Aina la seva \u00e0via era immortal. Era la m\u00e0 amiga que sempre podia aferrar quan necessitava consol, i estava segura que mai li fallaria. Ara es comen\u00e7ava a pensar si no li havia fallat ella, deixant-la sola en una casa on cada vegada es movia amb m\u00e9s dificultats, per molt que ella no ho hagu\u00e9s volgut veure per por a renunciar a la seva carrera. I ara sentia p\u00e0nic, p\u00e0nic que la persona m\u00e9s important de la seva vida marx\u00e9s sense haver-li pogut dir un cop m\u00e9s que l\u2019estimava amb tota la seva \u00e0nima, que no era res sense ella, que enyorava les tardes de berenar xocolata calenta amb melindros i mirar fotografies antigues. I tamb\u00e9 sentia p\u00e0nic cada cop que mirava aquella fotografia i pensava que potser no coneixia tant la seva \u00e0via com ella pensava, i que potser marxaria sense haver-li explicat aquell fet tan rellevant de la seva vida. Va sospirar profundament, sentint que li tremolava tot el cos. Amb una m\u00e0 aferrava la de la seva \u00e0via i amb l\u2019altra sostenia la fotografia. Es va passar la resta del dia parlant-li a la Montserrat, explicant-li totes les coses que encara no havia pogut comentar-li i fent-li preguntes que no sabia si algun dia tindrien resposta.<\/p>\n Finalment, cap a les set de la tarda, va comen\u00e7ar a recollir les seves coses, resignada i disposada a marxar a casa. El seu pare Tom\u00e0s estava a punt d\u2019arribar. L\u2019home tenia ja vuitanta-dos anys, per\u00f2 havia insistit que no es mouria del llit de la seva mare, aix\u00ed que havien acordat fer relleus i aquella nit li tocava a ell. La seva dona Carme feia anys que hauria d\u2019estar jubilada, per\u00f2 ella deia que mentre tingu\u00e9s dues mans i pogu\u00e9s pensar amb claredat no deixaria de treballar, ja que els seus coneixements eren molt valuosos i ara encara m\u00e9s, pertanyent a un grup de cient\u00edfics que estava desenvolupant una de les vacunes contra aquell temut virus que els assolava des de feia ja un any. Aix\u00ed doncs ella havia prom\u00e8s traslladar-se al poble tan aviat li fos possible, i li sabia molt greu no estar prop de la seva fam\u00edlia en aquell dolor\u00f3s moment, per\u00f2 pare i filla sabien perfectament que la labor de la seva dona i mare era crucial en aquells temps tan dif\u00edcils.<\/p>\n Estava a punt d\u2019abandonar l\u2019habitaci\u00f3 quan un llampec va creuar l\u2019habitaci\u00f3, o almenys aix\u00f2 li va semblar a ella. No sabria descriure mai la sensaci\u00f3 que va sentir en aquell moment, simplement era com si una onada gegant hagu\u00e9s fet acte de pres\u00e8ncia en aquella estan\u00e7a i tota l\u2019energia del m\u00f3n es trob\u00e9s all\u00e0 concentrada. Es va girar immediatament cap al llit i va veure la imatge que m\u00e9s la va commoure del m\u00f3n: la seva \u00e0via Montserrat estava mirant-la fixament als ulls, amb aquella mirada tendra i bondadosa que semblava \u00fanicament feta per a ella. I estava completament conven\u00e7uda que ella tamb\u00e9 havia sentit la mateixa energia corrent per les seves venes. Va fer part\u00edcips immediatament els professionals sanitaris i el seu pare de la bona not\u00edcia, i quan va passar tot el rebombori de crits, emoci\u00f3 i alegria la Montserrat va demanar expressament que la deixessin sola amb la seva neta. Ni tan sols va deixar que el seu fill Tom\u00e0s estigu\u00e9s present en aquell moment en qu\u00e8 necessitava recolzar-se en la connexi\u00f3 m\u00e0gica que tenia amb l\u2019Aina per aconseguir explicar la hist\u00f2ria que mai havia explicat a ning\u00fa. L\u2019Aina es va quedar tota la nit a l\u2019habitaci\u00f3 i nom\u00e9s va marxar l\u2019endem\u00e0 quan van conv\u00e8ncer-la que la seva \u00e0via necessitava descansar i li van assegurar que podia marxar tranquil\u00b7la a casa a dormir una mica.<\/p>\n L\u2019Aina va arribar a la caseta situada al n\u00famero 3 de la pla\u00e7a de la Vila, va seure al pati i va sostenir la vella fotografia entre les seves mans. El seu avi havia estat un jove periodista angl\u00e8s anomenat Thomas Martin que havia arribat amb vint-i-quatre anys a un pa\u00eds sumit en el caos, la guerra i l\u2019odi. Li havien ofert una feina de corresponsal d\u2019un modest diari mentre dur\u00e9s el conflicte i va viatjar molt per tot el pa\u00eds fins acabar arribant al poble de la Montserrat, una noieta que tot just acabava d\u2019arribar a l\u2019edat adulta. El seu coneixement de l\u2019idioma despr\u00e9s de tres anys en aquell indret li va permetre iniciar una amistat amb la jove filla del sabater del poble que molt aviat va esdevenir molt m\u00e9s. La Montserrat i el Thomas es van enamorar bojament, compartint una passi\u00f3 que potser s\u2019explicava pel fet que en aquells temps cap persona podia donar per segura la seva vida, ja que tothom vivia mort de por. Van compartir els mesos m\u00e9s meravellosos de les seves vides i van crear-ne una de nova junts, amb la promesa de casar-se tan bon punt acab\u00e9s la guerra, m\u00e9s pels desitjos de la fam\u00edlia de la noia que d\u2019ells, ja que a ells ja els bastava amb estar junts. No obstant aix\u00f2, l\u2019odi va acabar de forma injusta i dolorosa amb el seu amor. El dia que es van signar les capitulacions de la guerra es va fer p\u00fablica una llista de persones que havien donat suport al b\u00e0ndol perdedor. El nom del jove periodista angl\u00e8s estava incl\u00f2s a aquella llista, ja que havia passat tots aquells mesos escrivint valerosos articles per al seu diari i intentant ajudar les persones que patien els efectes d\u2019aquell desastre. Un dia es van emportar el Thomas i la Montserrat mai m\u00e9s va tornar a saber res d\u2019ell. Va donar a llum el seu fill tota sola i li va donar el nom de Tom\u00e0s per recordar el seu gran amor, per\u00f2 mai va atrevir-se a parlar amb ning\u00fa d\u2019ell per por de repres\u00e0lies, de l\u2019odi, per por de tot. Va quedar tan traumatitzada i horroritzada que l\u2019\u00fanic que la va ajudar a continuar vivint va ser l\u2019amor del seu fill, a qui es va jurar protegir de qualsevol cosa. Aquest jurament invisible li va impedir explicar la seva hist\u00f2ria a ning\u00fa, tan extrema era la por que sentia. M\u00e9s endavant, quan el conflicte va acabar diluint-se en el temps, va ser el dolor el sentiment que va impedir a la Montserrat exterioritzar la hist\u00f2ria de la seva vida. Va fer el cor fort i es va tancar en banda com una forma de protegir-se a ella mateixa d\u2019un fet que l\u2019havia marcat tant que amena\u00e7ava la seva felicitat actual amb el seu fill i la seva fam\u00edlia. A vegades, quan es quedava sola, es castigava a ella mateixa amb els records de feia tants anys i pensava que era una covarda per no haver pogut fer just\u00edcia a l\u2019amor de la seva vida, i haver condemnat la gran labor que va realitzar aquell home a la clandestinitat. Per\u00f2 quan intentava pensar en com explicar all\u00f2 al seu fill o a la seva neta sentia que li queia el m\u00f3n als peus i plorava en silenci, pensant que mai seria capa\u00e7 de compartir el seu dolor.<\/p>\n Aquell assolellat mat\u00ed d\u2019abril l\u2019Aina va mirar un cop m\u00e9s la fotografia i va pensar que la seva \u00e0via era la dona m\u00e9s valenta i lluitadora del m\u00f3n. No sols havia complert una vegada m\u00e9s la seva promesa de no marxar del costat de la seva neta, sin\u00f3 que havia pogut compartir finalment aquell antic i important secret amb la seva fam\u00edlia. L\u2019Aina va tancar els ulls i va somriure, feli\u00e7, pensant que la vida li havia somrigut amb aquell gran regal que era la seva \u00e0via. Va desitjar convertir-se en una dona almenys la meitat de valenta que la Montserrat i va pensar que mai podria agrair-li prou tot el que havia fet per ella. Va mirar la pantalla del seu m\u00f2bil i va llegir el missatge que li acabava d\u2019arribar i amb el qual el seu pare li comunicava que l\u2019\u00e0via rebria l\u2019alta m\u00e8dica ben aviat. Va somriure mirant l\u2019horitz\u00f3 i va pensar que es moria de ganes de veure la Montserrat asseguda en aquell pati, compartint m\u00e9s velles hist\u00f2ries plenes de saviesa amb ella. Va tornar a sentir un llampec d\u2019energia al seu interior i va saber que la seva \u00e0via, des de l\u2019hospital, pensava el mateix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Diada de Sant Jordi de 2021 \u2013 Campus Cl\u00ednic Mar\u00eda Molero Andrade, estudiant del grau d\u2019Enginyeria Biom\u00e8dica, ha guanyat el XXVII Concurs Literari Sant Jordi de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut, Continua llegint \u2192<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[139,1],"tags":[],"class_list":["post-7560","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-campus-clinic","category-facultats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7560","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7560"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7560\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7569,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7560\/revisions\/7569"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7560"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7560"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/enxarxats\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7560"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}