Ambulatori
Objectiu
recordar èxit veïnal que va suposar la construcció de l’ambulatori desprès d’una llarga reivindicació.
Forma
(treballar en volum, buscant certa similitud amb la resta d’intervencions a proposar)
LA LLUITA PER L'AMBULATORI
A principis deI 1974, un grup d·e persones sol-licitava l'autorització governativa per a constituir una associació de veïns. Corn que el permis governatiu triga, comencen a parlar de les necessitats del barri en reunions d'una Associació de Caps de Familia ja existent. Corn a necessitat principal tots estan d'acord a reconèixer la d'un centre sanitari, car la beneficència de la parroquia és en aquest terreny clarament insuficient per a una barriada de 20.000 habitants.
S'envia una carta al regidor deI mastodontic districte IX, al qual pertany el barri, senyor Calvo Sahun, signada per 3.000 veïns deI Bon Pastor. El regidor contesta que demanarà la instal·lació d'un dispensari, expressió que modifica per la de consultori després d'una manifestaci6 de dues mil persones. Es proposa com a terreny per a fer-hi un ambulatori el solarde la vella església, convertida posteriorment en Centre Parroquial i sense us especific als ultims temps. Es repeteixen les assemblees, les mobilitzacions. Es publiquen dotzenes d'articles a la premsa sobre el tema. Hem comprovat tots els articles que la premsa ha publicat sobre el Bon Pastor els darrers cinc anys, i podem assegurar que, al marge d'alguna nota sobre la passarellaa del Besòs i conflictes laborals a empreses deI Bon Pastor, tots parlen només de la lluita popular per l'ambulatori. Una prova prou eloqüent que molt sovint els diaris només parlen dels barris quan un grup de veïns organitzats va a explicar un problema concret a les redaccions.
El 12 d'octubre de 1974 es fa una cerimònia simbòlica i popular de collocació de la primera pedra de l'ambulatori. No serà, però, fins pel març de 1975 que la Comissió Permanent de l'INP aprovarà la construcció de l'ambulatori. Entremig, va registrarse una manifestaci6 el 26 de gener, corn a protesta perquè una dona havia hagut de donar a llum en un portal per manca de servei d'urgència, i, el 16 de febrer, tres mil persones -un nombre similar al que va portar a terme la simbòlica cerimòmia de la primera pedra- van efectuar una assemblea al solar. Eren dies de gran tensió al barri a conseqüència dels conflictes de Saenger i de Cumbre, que van culminar amb acomiadaments massius. L'assemblea va poder-se realitzar sense incidents fins que va arribar la policia cap a la una deI migdia. La gent va tornar a casa seva i quinze dies despres es decidia oficialment la construcció de l'ambulatori demanat. Una victòria popular s'havia aconseguit".
J.M. Huertas - J. Fabre. Tos els barris de Barcelona, vol 6. Barcelona, Ed. 62, 1976
Manfestacion reclamando un centro de salud
La primera piedra del ambualtorio, fabricada en hormigón por los propios vecinos
Colocación de la primera piedra
El ambulatorio
Fotos © Francisco Capa, José Barcojo, Josep Capdevila, Claudia Domènech.
Proceso participativo del Bon Pastor