El barri de La Mina pertany a Sant Adrià de Besòs, municipi de l'Area Metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un barri densament poblat ja que compta amb uns 13.000 habitants.

L’espai que ocupa, al marge dret de la desembocadura del Besòs és en el seu origen un terreny d’aiguamolls, dessecats cap a l’any 1863 per ser convertits en terrenys d’usos bàsicament agrícoles. Històricament, aquesta àrea era un lloc de caceres i esbarjo. Fins i tot Ildefons Cerdà la preveu en el seu Projecte de Reforma i Eixampla de Barcelona l’any 1859 com espai de transició entre l’urbs i la natura a través d’un “gran bosc” de 190 ha.

La implantació l’any 1848 de la línia del ferrocarril Barcelona-Mataró produeix una barrera que traba l’accés directe al mar.

A principis del segle XX, La Cooperativa de fluido eléctrico “La Catalana” s’instal·la en aquest enclau privilegiat; entre la costa marítima i  la desembocadura del riu. Seran els obrers de la indústria elèctrica el primer conjunt important de pobladors, els quals construiran les seves vivendes de planta baixa i pis de forma suburbana seguint el traçat de la carretera, d’igual nom que la indústria.

La Carretera de La Catalana, paral·lela al riu, connecta durant gran part de segle amb la Carretera a França per Mataró, via important d’accés a la ciutat de Barcelona. D’igual forma, la Carretera Negra, situada més a l’interior respecte el riu, uneix la Carretera de Mataró amb el Camp de la Bota, on s’alçava un castell militar del segle XVIII. Aquest castell fou testimoni de milers d’afusellaments durant, però sobretot després de la Guerra Civil Espanyola.

Al Camp de la Bota hi havia “Can Nomen”, magatzem de carbó que donà nom a la Carretera Negra. És a tocar d’aquesta carretera on trobem els primers vestigis del barri, la font d’aigua, el merendero que li dona nom i les cases de planta baixa més dos o tres pisos. De forma semi paral·lela a la Carretera Negra trobem l’Acèquia Madriguera, posterior límit administratiu entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

La creixent urbanització dels terrenys del marge dret del riu (actualment Mina i Catalana) durant els anys 20 i 30 del segle XX porten a l’Ajuntament de Sant Adrià a fer un planejament urbanístic de l’àrea: l’anomenat Pla Maymó, el qual preveu un tipus d’edificació tipus ciutat jardí, amb cases unifamiliars disposades respecte nòduls radials en el territori. Entre els futurs sectors de La Catalana i La Mina es preveu un gran eix cívic a mode de Passeig o Rambla. Aquest element marcarà profundament el territori.

La Guerra Civil Espanyola (1936-39) i la posterior victòria franquista aturen el Pla. La duresa de la postguerra unida a l’esclat “desarrollista” de finals dels 50 i 60 marquen el futur d’aquesta zona de la ciutat. El Pla Comarcal de 1953 declara l’àrea compresa entre les Glòries, La Gran Via i l’actual Diagonal, -en aquell moment del Generalísimo Franco-, com a “gran reserva que tiene la ciudad para su futuro desarrollo”.

Si a més s’afegeix el fet que Sant Adrià deixa d’existir entre 1929 i 1955, i és el propi riu qui separa jurídicament Barcelona de Badalona, s’entén el projecte que el Patronato Municipal de la Vivienda dissenya en un dels sectors de l’àrea, suprimint de facto l’anomenat Pla Maymó, però utilitzant-lo per a altres fins. L’eix cívic projectat als anys 30 des de Sant Adrià es converteix als anys 50 en un ramal del tren que condueix cap al Vallès i França. Barrera en el territori que condiciona l’esdevenir de l’àrea.

La dècada dels anys 60 serà molt complexa a nivell social ja que les migracions des de diferents punts d’Espanya a les grans urbs de la península produeixen un greu problema de barraquisme i insalubritat. El Camp de La Bota, també anomenat “el parapeto”; i Pekín, situat just al costat; El Somorrostro a la platja de la Barceloneta; La Perona etc. constituiran barris extensos de vivenda marginal autoconstruida en sectors fronterers de la ciutat com la pròpia platja.

Per tal de desallotjar les barraques, el Movimiento articula plans de vivenda social. Un dels grans plans a Barcelona s’ubicarà a La Mina, on s’allotjaran 13.000 persones del Camp de La Bota, Pekín, etc. gran part d’aquestes famílies d’ètnia gitana.

El barri es construeix en dues fases lo qual donarà lloc a l’anomenada Mina Vella (1955-1967), on els edificis de planta baixa més cinc es projecten seguint un joc de perpendicularitats, i la Mina Nova (1967-1975), pensada per encabir en el barri un nombre més elevat de barraquistes, i caracteritzada per una volumetria impressionant, molt poc sensible a l’estructura territorial i a les característiques de la població.

“L’operació final contemplarà una superfície total edificada de 180.000m2. L’espai construït serà del 28,5% del solar, el sòl dedicat a vials i aparcament serà del 20% del solar i el sòl lliure peatonal del 51’5% del solar” (Ajuntament de Sant Adrià del Besòs (1997) Crònica gràfica de la construcció del barri de La Mina (1955-1975), Sant Adrià de Besòs, pp.14-15). La Catalana, en canvi, seguirà amb més o menys fortuna el traçat del Pla Maymó, degradant-se però cada cop més fins convertir-se en un barri a penes visible, un barri avui en expectativa d’un nou pla.

La deixadesa institucional, la manca de recursos i equipaments, la poca connectivitat del barri tant amb el centre administratiu de Sant Adrià com amb el centre de Barcelona, units als problemes de drogues, al nivell socio-cultural de la població i a la imatge que el cine fa de personatges de l’hampa com el Vaquilla, converteixen el barri en un gueto sense llei que eclosiona durant els anys 80 i 90.

Durant aquesta dècada s’intenta posar remei als pregons desequilibris amb intervencions d’escala local com el Parc del Besòs (1986) o el Pont de Cristòfol de Moura, tant importants per començar a teixir un barri de certa qualitat urbana. L’any 1992, durant els Jocs Olímpics de Barcelona es construeixen les rondes viàries de la ciutat. Segons Cantallops, “el Besòs deixaria de ser un territori de frontera, un finis terrae, per passar a ser la vall de penetració natural des del Vallès a la costa de Barcelona” (Cantallops, Lluís (1994) La Vall baixa del Besòs: el llarg procés de transformació d’un territori de frontera a: Àrea, revista de debats territorials, nº4, Diputació de Barcelona, 1994, p.38). El dibuix que la ronda grava sobre el territori segueix exactament (en aquest punt) el mateix traçat que el ferrocarril. La ronda donarà accessibilitat i crearà noves centralitats a escala metropolitana però serà una nova barrera territorial que aprofondirà l’escletxa de separació entre barris, marges i ciutat.

S’haurà d’esperar a una altre event d’escala  internacional, el Fòrum de les Cultures 2004, perquè arribin a La Mina inversions per a un Pla de Transformació integral amb perspectives fins al 2010. I és que el Fòrum es construeix guanyant terrenys al mar a penes 500 metres del barri.

Però la idea del Fòrum és anterior, prové del Pla especial del marge dret de Sant Adrià de 1990-1992, en el que s’aprofita aquesta nova centralitat oferida per la ronda litoral i es proposa entre d’altres:  construir un port d’àmbit metropolità en els terrenys de la Central Tèrmica, remodelar la Catalana i La Mina (eliminant els edificis de la Mina Nova), crear un Parc Fluvial navegable, etc. Aquest Pla especial no s’arribarà a executar però moltes de les idees aniran prenent forma sota altres criteris. Aquest és el cas del Pla de Transformació del barri, integrat entre d’altres pel Pla especial de reforma interior (Peri) La Mina aprovat l’any 2002 recollint part de les demandes de la Plataforma d’Entitats i Veïns/es del barri.

L’organisme que gestiona l’anomenada Unitat d’Actuació d’aquest Peri és el Consorci de La Mina, integrat pels Ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El pressupost inversor és de 95 milions d’euros per executar fins l’any 2010.

A nivell urbà, el Pla preveu la remodelació integral del centre geogràfic del barri (actualment dedicat a equipaments escolars), convertint-lo en un eix cívic, la rambla, que unirà l’extrem oest (Parc del Besòs) amb la pròpia àrea Fòrum. Es planteja el pas del tramvia per la rambla per tal de transformar el model de mobilitat i integrar La Mina a la resta de l’urbs.

Un total de 336 habitatges es troben afectats, tots els situats al bloc Venus i els situats al centre dels edificis Mart, Llevant i Estrelles, els quals seran escindits a través d’un tall vertical. Es construiran un total de 1097 nous pisos, 350 dels quals per a reallotjar les famílies afectades. A més el pla preveu la construcció de nous equipaments significatius com la biblioteca, el poliesportiu i la comissaria dels mossos d’esquadra, i d’altres necessaris per reubicar equipaments ja existents com l’Ies Fòrum 2004 o el Ceip Mediterrània.

Tota aquesta remodelació es durà a terme al centre geogràfic del barri i a l’actual Mina industrial (sector C3). La trama provinent del Fòrum, constituïda per la zona universitària i l’àrea residencial Urbis “friccionaran” amb el Peri La Mina en el carrer Llull. I és que la volumetria i preu de mercat dels edificis de la zona Urbis representen un mur urbà entre el barri i l’àrea universitària.