Un dels principals somnis de l’home ha estat volar, poder imitar als ocells. És per això que des de fa temps, s’han ideat moltes màquines voladores. Un dels primers intents eixits va ser el globus.

El vol en globus es basa en observació directe de la natura: no sura la fusta damunt de l’aigua? Llavors, no podríem trobar alguna manera de surar a l’aire?

La resposta és sí, i de fat, em trobat dues maneres de fer-ho: trobant un gas més lleuger amb el que inflar un globus o transformar l’aire de dins del globus en més lleuger que el de fora.

En el primer cas, tenim els globus d’heli o d’hidrogen. Aquest darrer és el cas de la nostra aeronau Victòria.

En el segon cas, aconseguim un aire més lleuger esclafant l’aire de l’interior del globus, ja que l’aire és més lleuger quan més calent està.

Parts del globus aerostàtic:

Les parts del globus aerostàtic d’hidrogen són esquemàticament:

La borsa, on insuflarem d’hidrogen.
La barqueta, on viatgen els passatgers.
La vàlvula de sortida de l’hidrogen.
El mecanisme de producció de l’hidrogen.
El llast.

Funcionament del globus aerostàtic:

El globus aerostàtic ha de fer dos moviments principalment: el vertical i l’horitzontal. Cadascun d’ells, té una manera de fer-se diferent.

El moviment vertical o ascens i descens: En el cas del globus d’hidrogen, aconseguim fer-lo pujar produint hidrogen a la borsa del globus. Si el que volem es baixar, únicament hem d’obrir la vàlvula hi deixar sortir l’hidrogen.
En casos excepcionals, podem pujar més ràpidament llençant llast i per tant, perdent pes.

El moviment horitzontal: Per tal de realitzar aquest moviment, cercarem el corrent d’aire que ens convingui, fer pujar i baixar el globus fins trobar-lo. Els corrents d’aire es deuen a la diferència de temperatura de les diferents zones atmosfèriques. En resum, l’aire calent, més lleuger, puja i l’aire fred baixa, deixant buits que s’omplen per desplaçaments horitzontals d’aire, que arrossegaran el nostre globus.