CONVERSES 2022-2025
CAT
Les converses son un espai obert de diàleg on una o vàries persones comparteixen els seus coneixements amb un públic divers.
ES
Las converses son un espacio abierto de diálogo donde una o varias personas comparten su conocimiento con un público diverso.
EN
Converses are an open space for dialogue where one or several people share their knowledge with a diverse audience.
Charla-taller: Temporalidades en movimiento: Reflexiones sobre coleccionismo y arqueologías en/del tiempo
Convidada/Invitada: Dra. Malena Bedoya. Historiadora y curadora independiente.
9 de decembre 2025 /9 de diciembre de 2025, 18:00 h (CEST)
CAT
En aquesta xerrada-taller abordarem el concepte de temporalitats com una eina per repensar les pràctiques del col·leccionisme i les seves maneres de produir coneixement. Es tracta d’entendre el col·leccionisme —especialment l’arqueològic— no com una pràctica estrictament disciplinària (pròpia de la història, l’antropologia, l’arqueologia o la història de l’art), sinó com un entramat de relacions, agències i afectes que connecten diferents temps i espais.
El format de xerrada-taller serà fonamental en aquest procés. En incorporar-hi eines d’acció i reflexió situada, es proposa un aprenentatge basat en la pràctica (dient i fent) que permeti desbordar els límits disciplinaris tradicionals. Això implica també examinar críticament les formes en què hem estat educades o educats per mirar: l’entrenament de la mirada, les jerarquies del veure-saber i els supòsits que organitzen la relació entre objectes, coneixements i subjectes.
Explorarem com el col·leccionisme es creua amb pràctiques d’exhibició, educació i mediació cultural, i com aquestes pràctiques obren possibilitats per construir ponts entre disciplines i comunitats. Presentaré alguns casos d’investigació-creació en què he participat, amb la finalitat de reflexionar sobre les implicacions ètiques i polítiques de les investigacions acadèmiques sobre el col·leccionisme realitzades en el present.
Reprenent debats provinents de la història pública, la ciència ciutadana i les perspectives interseccionals, proposaré pensar el temps com un camp de disputa on es negocien memòries, patrimonis, sabers i formes d’habitar el món. En aquest sentit, la dimensió política del temps serà clau per comprendre com certes narratives es legitimen mentre d’altres són silenciades —conscientment o inconscientment—, cosa que ens convida a un exercici continu de reflexió crítica sobre les relacions entre col·leccionisme, institucions i poder.
ES
En esta charla-taller abordaremos el concepto de temporalidades como una herramienta para repensar las prácticas del coleccionismo y sus modos de producir conocimiento. Se trata de comprender el coleccionismo —en especial el arqueológico— no como una práctica estrictamente disciplinar (propia de la historia, la antropología, la arqueología o la historia del arte), sino como un entramado de relaciones, agencias y afectos que conectan distintos tiempos y espacios. El formato de charla-taller será fundamental en este proceso. Al incorporar herramientas de acción y reflexión situada, se propone un aprendizaje basado en la práctica (diciendo y haciendo) que permita desbordar los límites disciplinarios tradicionales. Esto implica también examinar críticamente las formas en que hemos sido educadas/os para mirar: el entrenamiento del ojo, las jerarquías del ver-saber y los supuestos que organizan la relación entre objetos, conocimientos y sujetos. Exploraremos cómo el coleccionismo se cruza con prácticas de exhibición, educación y mediación cultural, y cómo estas prácticas abren posibilidades para construir puentes entre disciplinas y comunidades. Presentaré algunos casos de investigación-creación en los que he participado, con el fin de reflexionar sobre las implicaciones éticas y políticas de las investigaciones académicas sobre el coleccionismo realizadas en el presente. Retomando debates provenientes de la historia pública, la ciencia ciudadana y las perspectivas interseccionales, propondré pensar el tiempo como un campo de disputa donde se negocian memorias, patrimonios, saberes y formas de habitar el mundo. En este sentido, la dimensión política del tiempo será clave para comprender cómo ciertas narrativas se legitiman mientras otras son silenciadas —consciente o inconscientemente—, lo que nos invita a un ejercicio continuo de reflexión crítica sobre las relaciones entre coleccionismo, instituciones y poder
EN
In this conference-workshop, we will approach the concept of temporalities as a tool to rethink collecting practices and their ways of producing knowledge. The aim is to understand collecting, especially archaeological collecting, not as a strictly disciplinary practice (belonging to history, anthropology, archaeology, or art history), but as a network of relationships, agencies, and affects that connect different times and spaces.
The activity format will be fundamental in this process. By incorporating tools for situated action and reflection, we propose a practice-based learning approach (speaking and doing) that allows us to overflow traditional disciplinary boundaries. This also involves critically examining the ways in which we have been trained to see: the training of the eye, the hierarchies of seeing-knowing, and the assumptions that organize the relationship between objects, knowledge, and subjects.
We will explore how collecting intersects with practices of exhibition, education, and cultural mediation, and how these practices open possibilities to build bridges between disciplines and communities. I will present some research-creation cases in which I have participated, to reflect on the ethical and political implications of academic research on collecting carried out in the present.
Drawing on debates from public history, citizen science, and intersectional perspectives, I will propose thinking of time as a field of struggle where memories, heritages, knowledges, and ways of inhabiting the world are negotiated. In this sense, the political dimension of time will be key to understanding how certain narratives are legitimized while others are silenced, consciously or unconsciously, inviting us to an ongoing exercise of critical reflection on the relationships between collecting, institutions, and power.
Arqueología, Patrimonio Cultural y Turismo en el Perú Contemporáneo.
Convidat/Invitado: Dr. Henry Tantaleán. Profesor Principal del Departamento de Arqueología, Universidad Nacional Mayor de San Marcos.
11 de febrer 2025 /11 de febrero 2025, 6:30 pm (CEST)
CAT
El Perú contemporani és (re)conegut a nivell mundial per la seva arqueologia, el patrimoni cultural i el turisme. Aquests tres elements conformen un triangle, la base del qual és l’arqueologia. Sobre l’arqueologia s’han construït els discursos patrimonialistes i turístics més influents. Un procés que es va iniciar com la cerca d’antigues civilitzacions, transitant per la recerca científica, passant per la seva utilització política per l’estat nació peruà, fins a arribar en les últimes dècades a una arqueologia aplicada i finançada com a part de les estratègies de l’economia política local i transnacional. Les similituds d’aquest fenomen amb altres països són evidents i rellevants, i es deuen a la globalització del turisme en el món. No obstant això, en aquesta conversa s’aprofundeix en les particularitats i diferències d’aquests tres elements (arqueologia, patrimoni cultural i turisme) al Perú; la seva gènesi, el desenvolupament, les contradiccions i l’agenda cap al futur. D’aquesta manera, aquesta xerrada oferirà una mirada panoràmica i crítica a una sèrie de processos vinculats que, en el context de les pràctiques neoliberals al Perú contemporani, han generat el sorgiment de narratives, (im)postures intel·lectuals, institucions i infraestructura orientada a la mercantilització dels llocs i objectes arqueològics.
ES
El Perú contemporáneo es (re)conocido a nivel mundial por su arqueología, patrimonio cultural y turismo. Estos tres elementos conforman un triángulo cuya base es la arqueología. Sobre ella, la arqueología, se han construido los discursos patrimonialistas y turísticos más influyentes en un proceso que se inició como la búsqueda de antiguas civilizaciones, transitando por la investigación científica, pasando por su uso político por el estado nación peruano, hasta llegar en las últimas décadas a una arqueología aplicada y financiada como parte de las estrategias de la economía política local y transnacional. Las similitudes de este fenómeno con otros países son evidentes y relevantes y se deben a la globalización del turismo en el mundo. No obstante, en esta conversación se profundiza en las particularidades y diferencias de estos tres elementos (arqueología, patrimonio cultural y turismo) en el Perú, su génesis, desarrollo, contradicciones y agenda de cara hacia el futuro. De esta manera, esta charla ofrecerá una mirada panorámica y crítica a una serie de procesos vinculados que en el contexto de las prácticas neoliberales en el Perú contemporáneo ha generado el surgimiento de narrativas, (im)posturas intelectuales, instituciones e infraestructura orientada a la mercantilización de los sitios y objetos arqueológicos.
EN
Contemporary Peru is globally (re)cognized for its archaeology, cultural heritage, and tourism. These three elements form a triangle, with archaeology as its foundation. Upon this base, archaeology, the most influential heritage, and tourism discourses have been constructed, in a process that began as a quest for ancient civilizations evolving through scientific research and that was later appropriated for political purposes by the Peruvian nation-state. In recent decades it has shifted towards applied archaeology, financed as part of local and transnational political economy strategies. The similarities of this phenomenon with other countries are evident and relevant, driven by the globalization of tourism worldwide. However, this converstation delves into the particularities and differences of these three elements (archaeology, cultural heritage, and tourism) in Peru, examining their genesis, development, contradictions, and future agenda. In this context, the talk will provide a panoramic and critical perspective on a series of interconnected processes which, in the context of neoliberal practices in contemporary Peru, have led to the emergence of narratives, intellectual (im)positions, institutions, and infrastructure aimed at the commodification of archaeological sites and objects.
Patrimonio Urbano y Sustentabilidad Sociocultural. Experiencia de evaluación en la ciudad de Olavarría, Argentina.
Convidada/Invitada: Dra. Arq. Nahir Meline Cantar, Postdoctoral de Temas Estratégicos CONICET. Instituto del Hábitat y del Ambiente (IHAM). Universidad Nacional de Mar del Plata.
CAT
L’avenç desmesurat de la urbanització i el creixement inorgànic de les ciutats llatinoamericanes ha col·locat el patrimoni urbà en una situació d’alta vulnerabilitat. Això és conseqüència, en gran manera, de les escasses intervencions de les administracions locals en el desenvolupament equilibrat del territori. Aquest escenari ha generat la preocupació dels organismes internacionals especialitzats en patrimoni, entre els quals preval la proposta d’un abordatge inclusiu i holístic, que incorpori els objectius de la sostenibilitat tant com a eix de la seva salvaguarda com per la seva aportació significativa per al creixement sustentable de les ciutats. Cal admetre que, presa la decisió de diagnosticar o intervenir en la preservació del patrimoni urbà, l’escàs instrumental desenvolupat per a l’operacionalització dels preceptes de la sostenibilitat.
L’experiència d’avaluació de la sostenibilitat sociocultural del patrimoni urbà de la ciutat d’Olavarría va procurar reduir aquesta carència, a partir del desenvolupament d’una eina metodològica d’índexs i d’indicadors.
ES
El avance desmedido de la urbanización y el crecimiento inorgánico de las ciudades latinoamericanas ha colocado al patrimonio urbano en una situación de alta vulnerabilidad. Ello es consecuencia, en gran medida, de las escasas intervenciones de las administraciones locales en el desarrollo equilibrado del territorio. Este escenario ha generado la preocupación de los organismos internacionales especializados en patrimonio, entre los cuales prevalece la propuesta de un abordaje inclusivo y holístico, que incorpore los objetivos de la sustentabilidad tanto como eje de su salvaguardia como por su aporte significativo para el crecimiento sustentable de las ciudades. Cabe admitir que, tomada la decisión de diagnosticar o intervenir en la preservación del patrimonio urbano, es escaso el instrumental desarrollado para la operacionalización de los preceptos de la sustentabilidad.
La experiencia de evaluación de la sustentabilidad sociocultural del patrimonio urbano de la ciudad de Olavarría procuró reducir tal carencia, a partir del desarrollo de una herramienta metodológica de índices e indicadores.
EN
CONVERSES PASSADES
2021-2022
Juliana R. Santi, Jesús Martín Alonso, Natalia Moragas Segura, Restauradoras con Glitter, Rodrigo Covacevich
2020-2021
Salvador Ludeña, Agustí Vericat, Neemias Santos da Rosa, Margarita Díaz-Andreu, Ana Pastor, Mathieu Picas, Apen Ruiz y autores del libro «21 Assajos al Voltant del Patrimoni Cultural», Gabriela Eljuri, Virginia Salerno, Sandra Lozano, Raúl Asensio
2019-2020
Pablo Alonso González y Eva Parga Dans, Esraa Fathy Alhadad, Leslie Zubieta Calvert, Sendy Ghirardi, Marina Skarpeti, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa Sánchez, Montserrat Villaverde.
2018-2019
Isidre Pastor i Batalla, Isbert Sabrine, Alexander Geurds, Cristina Vidal Lorenzo, David Buxens, Diana Sánchez, Antoni Martín i Oliveras, Camila Opazo-Sepúlveda.
2017-2018
Gustavo González, Integrants del C.R.A.S. (Lidia Boluda Terol, Lourdes López Martínez, Jesús Martín Alonso, Guillermo Palomero, Paloma Zarzuela), Bárbara Molina Neira, Apen Ruiz, Ana Pastor, Luz Gámiz, Elba Estrada Hernández.
2015-2017
Juana Mª Huélamo, Josep Maria Solias, Ricard Martinez, Pau Olmos, Begoña Florida Eseberri, Santiago J. Castellà, Joan Menchon, Sergi Lozano, Paloma González Marcén, GRAMPO (Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz, Adrià Breu, Quim Sisa), David González Álvarez, Juansebastián Velásquez Peláez, Natalia Hernández Tangarife, Mireia Sabaté