En una època de transformacions socials i creixent consciència sobre les desigualtats, el concepte d’alfabetització de gènere ha esdevingut central en l’educació, la recerca i les polítiques públiques. Però, què vol dir realment aquest terme? És un marc conceptual consolidat i útil, o només una nova entrada dins del vocabulari creixent de la diversitat i la inclusió?
Segons la literatura recent (Schaper, 2024; Chang et al. 2023; Sony & Rashid, 2025 ), queda clar que l’alfabetització de gènere no només és sòlida des del punt de vista teòric, sinó que també és socialment i educativament necessària. A més, el projecte GEDIS mostra com aquesta alfabetització es pot integrar en les pràctiques institucionals per crear entorns d’aprenentatge i treball més inclusius.
Definint l’alfabetització de gènere
Segons Schaper (2024), l’alfabetització de gènere es defineix com la capacitat de comprendre, interpretar i implicar-se de manera crítica amb les maneres en què es construeixen i es representen els rols, normes i identitats de gènere dins la societat. Aquesta capacitat inclou:
- Comprendre les qüestions relacionades amb el gènere i el seu impacte sobre individus i comunitats.
- Desenvolupar habilitats per reflexionar críticament sobre els discursos socials construïts sobre el gènere.
- Reconèixer els propis valors i creences envers els rols i les normes de gènere.
- Qüestionar estereotips, actituds discriminatòries i biaixos sistèmics.
Chang et al. (2023) remarquen que el gènere no és una essència fixa, sinó un acte performatiu, una idea fonamentada en la teoria de la performativitat de Judith Butler. Així, l’alfabetització de gènere implica també la capacitat de llegir i criticar el procés continuat de “fer” el gènere, tant en les altres persones com en una mateixa.
Per què és important l’alfabetització de gènere
La importància de l’alfabetització de gènere va molt més enllà dels debats teòrics. Segons les fonts esmentades, té un impacte directe en múltiples àmbits socials:
- Promou la igualtat de gènere i reforça la resiliència social.
- Ajuda les persones a validar la seva identitat i mantenir una imatge positiva d’elles mateixes.
- Redueix les interaccions de gènere poc saludables i afavoreix relacions més respectuoses.
- Fomenta l’acceptació de totes les identitats de gènere, especialment les de minories sexuals com les persones trans i no binàries.
- Desafia la creença que els rols de gènere són determinats per la biologia.
- Dona suport a una presa de decisions socials informada i disminueix la vulnerabilitat davant dels prejudicis o la desinformació de base de gènere.
L’alfabetització de gènere també és clau per combatre el gènereisme, entès com la institucionalització de la binarietat de gènere i l’exclusió de les persones que no s’hi ajusten.
Alfabetització de gènere a la pràctica educativa
Els centres educatius són espais fonamentals per fomentar l’alfabetització de gènere. Les pedagogies feministes han subratllat durant dècades que les escoles i les universitats són tant llocs de transmissió de coneixement com d’expressió i reproducció de normes socials —entre elles, les de gènere.
En l’estudi de Schaper (2024), infants d’educació primària a Espanya van participar en tallers maker per crear joguines interactives. Aquests tallers, fonamentats en principis pedagògics feministes, els van permetre reflexionar críticament sobre els estereotips de gènere associats al joc i al disseny de joguines. Mitjançant activitats pràctiques, diàleg i disseny col·laboratiu, van identificar les seves pròpies suposicions i van proposar models alternatius i transversals al gènere.
Una de les troballes més rellevants és que la consciència de gènere s’ha de treballar des de ben petits. Les recerques mostren que les creences rígides sobre el gènere es comencen a formar a la infància i que són més difícils de transformar durant l’adolescència i l’edat adulta. Per tant, fomentar aquesta alfabetització durant l’etapa escolar és una estratègia preventiva i, alhora, empoderadora.
Dimensió acadèmica: Lliçons des de Bangladesh
Sony i Rashid (2025) van estudiar l’estat de l’alfabetització de gènere entre estudiants de secundària a Bangladesh. L’estudi va revelar que, tot i mostrar una alta consciència dels rols socials de gènere, l’alfabetització general era més baixa entre l’estudiantat amb més rendiment acadèmic.
Les autores atribueixen aquest fet a la manca d’integració formal de la perspectiva de gènere al sistema educatiu. Les escoles no ofereixen una formació estructurada sobre gènere per a nois o persones amb identitats de gènere diverses. Els currículums tendeixen a centrar-se gairebé exclusivament en l’apoderament femení, sense incorporar visions més àmplies i inclusives de la diversitat de gènere.
Aquest resultat reforça la necessitat d’incorporar l’alfabetització de gènere de manera transversal a tots els àmbits curriculars —no només com a contingut puntual a l’educació per a la ciutadania o durant les setmanes temàtiques, sinó com a competència clau per a qualsevol àrea.
GEDIS: Integrant l’alfabetització de gènere a l’educació superior
El projecte europeu GEDIS exemplifica com es pot utilitzar l’alfabetització de gènere tant com a objectiu educatiu com com a eina metodològica. Centrat en la formació en Biblioteconomia i Documentació (Library and Information Science, LIS), GEDIS aborda una mancança sovint ignorada: fins a quin punt les persones futures professionals de la informació són formades per comprendre les dimensions de gènere en les dades, l’accés a la informació i la representació del coneixement.
En aquest projecte, l’alfabetització de gènere és alhora un objectiu i un recurs:
- Com a objectiu, GEDIS vol garantir que estudiants i docents desenvolupin eines crítiques per identificar i corregir els biaixos de gènere en catàlegs, metadades, sistemes de recerca i entorns d’aprenentatge.
- Com a recurs, ofereix un marc per a l’avaluació de currículums, la formació del professorat, el disseny d’eines d’autodiagnosi institucional i el desenvolupament de recursos educatius oberts (OER) inclusius.
GEDIS mostra que això és possible en la pràctica: integrant l’alfabetització de gènere al cor de les polítiques institucionals, promovent la col·laboració interdisciplinària i generant eines que afavoreixen tant la sensibilització com l’acció transformadora.
Referències
Chang, Serena M., Laura Erickson-Schroth, and Marija Kamceva. 2023. “Gender Literacy Across Childhood and Adolescence.” Child and Adolescent Psychiatric Clinics of North America 32 (4): 655–666. https://doi.org/10.1016/j.chc.2023.05.001.
Schaper, Marie-Monique. 2024. “Gender Literacy through the Making Process: A Feminist Pedagogy Approach.” International Journal of Child-Computer Interaction 40: 100648. https://doi.org/10.1016/j.ijcci.2024.100648.
Sony, M. M. A. A. M., and M. M. Rashid. 2025. “Status of Gender Literacy in Academia: A Critical Analysis of Secondary School Students in Bangladesh.” In Psychology of Sexuality & Mental Health Vol. 2, edited by N. Pant. Singapore: Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-97-8971-9_2.