| Naixement/Mort: | Nascut i mort a Barcelona, 1771-1843 |
| Any de referència: | 1771 |
| Professió: |
Arquitecte
Mestre d'obres
|
| Estudis: | Títol de mestre de cases, 1794. Escola Gratuïta de Dibuix, 1775-1798 |
| Biografia: | Fill de Joan Soler i Faneca i pare de Joan i Francesc Soler i Mestres. Arquitecte i expert hidràulic, va ser arquitecte de la Batllia General del Reial Patrimoni, entre altres càrrecs i ocupacions particulars. Va començar com a ajudant del seu pare i va succeir-lo a la seva mort. Té una gran producció, especialment com a expert hidràulic, però també va treballar com a arquitecte i com a agrimensor. Des de 1794 ocupà el càrrec de mestre d'obres d'Intendència (el 1818 encara ho era), en susbsticució del seu pare Joan Soler i Faneca (de 1762 a 1794). També el d'arquitecte de la Casa de la Llotja. |
| Obres: | Sobre la seva proposta de delimitació entre Sarrià i les Corts l’octubre de 1820, que va ser rebutjada, vegeu Burgueño (2025). El 1832, en col·laboració amb Josep Mas Vila, van presentar un plànol dels terrenys de l’antic Palau Reial, que no s’ha localitzat i es coneix per una còpia que en va fer Joan Soler i Mestres el 1840. Va treballar molt a la ciutat vella en litigis entre particulars o amb les institucions. Se n’han localitzat nou, entre 1805 i 1833: Ciutat Vella, 1805, 1816, 1824, 1827 (dos), 1833, i de La Rambla, 1818, 1824, 1831. Entre la cartografia que s'ha conservat, es pot citar: la reparació de l'assut de Flix (1794), Canal d'Urgell (1815), Canal de la Infanta (1815-1818), plànols sobre establiments i concessions hídrics al Pla de Barcelona (1806) i la Riera de Gramanell (1832), projecte de rectificació del Ter (1821), plans d'irrigació a la Riera d'Argentona (1816-1817), el Rec Comtal (1836), mapes administratius: partits judicials de Catalunya (1813), municipis de Teià, Alella i el Masnou (1821-1822), també molta cartografia urbana centrada sobre tot a Barcelona, però també a Badalona, Vic, Cervera i Mataró. Coautor amb Pere Serra Bosch del projecte de divisió en províncies i partits judicials de 1829, [del qual es conserva el mapa a la Biblioteca de Catalunya, encara que al seu catàleg no fan referència a la divisió, feta sobre el mapa d'Aparici (https://mdc.csuc.cat/digital/collection/mapesBC/id/988/rec/3)](Burgueño, 1995). |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
BURGUEÑO (1995) p.167-177
BURGUEÑO (2025a) p.225
GISBERT (2017) p.65-78
|
| Notes: |
