Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
FALQUÉS URPÍ, Pere
| Naixement/Mort: | Nascut a Sant Andreu de Palomar el 31 d'octubre de 1849 i mort a Barcelona el 8 d'agost de1916 |
| Any de referència: | 1849 |
| Professió: |
Arquitecte
|
| Estudis: | Entre 1864 i 1868 va cursar estudis secundaris a les Escoles Pies i a l’Institut de Segona Ensenyança de Barcelona. Entre 1868-1870 va aprovar les assignatures preparatòries per als estudis d’arquitectura a la Universidad Central de Madrid i a l’Escola Politècnica de Barcelona. Entre 1870 i 1872 assisteix a la Escuela Especial de Arquitectura de Madrid. Malalt, tornà a Barcelona on acaba el curs 1872-1873 amb les assignatures de caràcter tècnic que li havien quedat pendents (Hidràulica i Resistència de Materials, i també Topografia, on va coincidir amb estudiants de primer any com Antoni Gaudí, Leandre Albareda, Cristóbal Cascante i Ubaldo Iranzo. Va obtenir el títol el 25 de novembre de 1873. |
| Biografia: | El seu pare Gabriel Falqués Saldoni, i l’oncle Pere Falqués Saldoni, eren contractistes d’obres i el seu cosí i cunyat Antoni Falqués Ros, fou mestre d’obres a Sant Andreu de Palomar i a Sant Joan d’Horta. Va ser arquitecte municipal interí de Sant Andreu de Palomar (25 febrer 1875-1882), arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals (1875-1889) i arquitecte consultor de Badalona (1878-1890). Ddesprés de la dimissió d'Antoni Rovira i Trias, el 27 desembre 1888 va ser nomenat "Gefe de la Oficina de Edificaciones y Ornamento", és a dir, arquitecte municipal de Barcelona, càrrec que exercí fins a 1916. Va gaudir d'un gran prestigi i popularitat. El 1874 va ser triat secretari de la primera Junta Directiva de l’Associación de Arquitectos de Cataluña, de la qual fou president el bienni 1899-1900. |
| Obres: | Com a arquitecte municipal té una extensa obra. A Barcelona va emprendre nombrosos “... projectes, que havien de modernitzar Barcelona i convertir-la en una gran urbs europea: des de l’enllumenat elèctric del passeig de Gràcia fins a la construcció dels túnels del metro sota la Via Laietana, passant per la construcció de nous mercats, equipaments museístics, monuments commemoratius, noves dependències i escoles municipals, i fins i tot un frustrat palau reial” (Molet, 2025). El 1887, Elias Rogent l’havia escollit per formar part del selecte grup d’arquitectes encarregats de la construcció dels edificis de l’Exposició Universal, en tant que cap de la vuitena secció. El 25 de gener de 1887 guanyà el concurs per al projecte de plaça Catalunya (dins d'aquest projecte hi ha un mapa parcel·lari interessant). A títol d'exemple es poden citar: 1878, plànol de Mas Vintró dels Enamorats (St. Martí de Provençals)(AHPB 1377/22, f. 970). 1880, plànol d’urbanització de Can Ràbia, barri de Sta. Eulàlia (St. Andreu de Palomar)(AHPB 1377/27, f. 2100). 1887, plànol del terme de St. Martí de Provençals a 1:2000, (del qual es deriva una versió de síntesi i els plànols dels cinc nuclis urbans del terme (AHCB 1897), plànols del projecte de cementiri de St. Martí de Provençals al turó de la Rovira. AHCB (Burgueño, 2025a) 1903 Plano de Barcelona a 1:5.000 en 12 fulls (ICGC, RM.275047) (Burgueño i Gras (2014)). També té una obra arquitectònica considerable feta per a particulars. No va ser un teòric de l’arquitectura però va escriure alguns articles a l’Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, a part de les ressenyes de les juntes de l’associació: una breu memòria en què descrivia el progrés de la construcció de l’Eixample fins al 1900, a mes d’un article sobre l’arquitecte Andreu Audet i l’Hotel Colon. |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
BURGUEÑO (2025a) p.115-116
BURGUEÑO; GRAS (2014) p.217-219
|
| Notes: |