Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
GAURAN CASALS, Carles
| Naixement/Mort: | Nascut i mort a Barcelona (1816-1885) |
| Any de referència: | 1816 |
| Professió: |
Agrimensor
Arquitecte
Director de camins veïnals
|
| Estudis: | Es formà com a arquitecte a la Classe d'Arquitectura de la Llotja de Barcelona, amb els professors Antoni Celles i Josep Casademunt (Montaner, 1990). El mes de setembre de 1846 es trasllada a Madrid i el dia 24 fa l’examen oficial a la Real Academia de Nobles Artes San Fernando on obté el títol d’arquitecte (1 de novembre). El 1849 li convaliden el títol de Director de Caminos Vecinales |
| Biografia: | Comença treballant al Barri de Sant Pere, que és d’on ell prové. L´any 1848 treballava com a arquitecte i com a director de camins veinals a Barcelona, Passeig de Sant Joan, núm. 16 (Sauri; Matas, 1849). Des de 1849 apareix vinculat a la Comissió provincial d’Estadística Territorial de Barcelona, i firma alguns dels seus treballs com a “arquitecto ingeniero de estadística”. El 17 d´octubre de 1849 va ser nomenat per E.A. Berro membre de la secció primera de la Comisión Especial de Repartimiento y Evaluación de la Contribución Territorial de Barcelona dedicada a avaluar les finques urbanes de Barcelona. Aquesta secció estava presidida per l´arquitecte Joan Soler i Mestres (Documentació Personal. J.O. Mestres. AHCB). Va efectuar nombrosos treballs pericials i aixecaments parcel·laris, gairebé sempre per encàrrec de l’Administració provincial d’Hisenda. L´any 1852 pagava la contribució com arquitecte a Barcelona (Contribución Industrial y de Comercio, 1853). El 1857 col·laborà com a arquitecte en la secció primera de la comissió dirigida per Garriga i Roca per a l'aixecamnet del plànol de Barcelona. Membre acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València (citat a Expediente de Reclamación de Agravios, Sentmenat, 1861). Col.laborà amb l´arquitecte Francesc Soler en l´aixecament de plànols parcel.laris, fruit de litigis judicials. Fou arquitecte municipal de Martorell i Molins de Rei. A la seva mort, 2 març 1885, vivia al carrer Comerç, n. 30 (actualment, n. 20) |
| Obres: | A partir de l’octubre de 1849 va col·laborar com a arquitecte en l'avaluació de les finques de Barcelona, part del procés d'aixecament del plànol parcel·lari de Barcelona de Joan Soler i Mestres de 1851. L'any 1850 firma el plànol d'unes finques de Cerdanyola. L’any 1851 aixeca un mapa parcel·lari de Vilafranca del Penedès, part d’un atles de 25 fulls, del qual només es coneix una còpia manuscrita de 1902. El 1861, segurament arran de l’amillarament del municipi, fa un plànol parcel·lari de Sant Iscle de Vallalta. Autor d’un plànol parcel·lari de la riba dreta de l’Ebre al Delta, 1861. Per encàrrec de l'Administració i arran dels expedients de reclamació dels ajuntaments, aixeca els plànols de Puigdàlber i la quadra Gorner, 1861, i de Sant Cebrià de Vallalta, 1862. A Sant Sadurní d’Anoia, dos plànols: el 1861 en nom de l'Administració i el 1863 per encàrrec de l'Ajuntament). Se li atribueix un atles de Martorell de 1862. A Teià signa un mapa de perímetres el 1863 i un mapa parcel·lari el 1865. Autor el 1859 d'un plànol d’una peça de terra a tocar del Bogatell (St. Martí de Provençals)(AHPB 1282/32, foli 154). 1l 1869, plànol d’una peça a la cruïlla Bruc-Aragó a Barcelona (AHPB 1287/66, foli 1494). El 1877, coautor, amb Vicenç Feliu, de Plano de la pieza de tierra que D. Guillermo de Pallejá posee en las Corts de Sarrià en la cual se indica las líneas para urbanización de la misma, 1:500 (a l'AMDC (I.MAP/094) hi ha la fotocòpia d’una còpia). També va col·laborar en la resolució d'expedients de reclamació (no s'han localitzat els mapes, si és que van arribar-se a fer) dels ajuntamnets de Vic, 1852, Igualada, 1858, Sant Pol de Mar, 1860?, la Pobla de Claramunt, 1876. En els treballs estadístics de Sant Sadurní d'Anoia, 1861-1863, col·laborà amb els agrimensors Pere Ribas i Parellada i Josep Salichs. Obres fora de l'àmbit cadastral: Plano geométrico de los terrenos de la derecha del río Ebro desde Amposta al mar y la costa del Mediterráneo desde San Carlos de la Rápita hasta la desembocadura de dicho río, Barcelona 1861, Plànol del delta, Esquerra de l´Ebre: [des d´Amposta a la desembocadura] (a l’ACA li han atribuït), Plano geométrico de la situación del canal de riego llamado de la Sellara de Angles, Barcelona, 1865 (Arxiu Històric Municipal d’Angles), i obres d'arquitectura: Plano del proyecto de abertura y prolongación que pone en comunicación la calle de Poniente con la del Carmen, 1858. Va projectar i construir la «Casa Madurell» de Sant Sadurní d´Anoia, 1864 i el Plano del antiguo Jardín Botánico hoy día propiedad del Excelentísimo Señor marqués de Sentmanat, Barcelona 1864 |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
NADAL (2011b) p.28-29
NADAL; URTEAGA; MURO (2006) p. 243-244
SAURÍ; MATAS (1849) p.258, 421
|
| Notes: | A l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, Demarcació de Barcelona, hi ha un Fons Carles Gauran i Casals. |