Llista de mapes
>
Fitxa del mapa
[Plano geométrico del término jurisdiccional de la ciudad de Barcelona separado del término de la villa de Gracia que antes estaban reunidos / el arquitecto de la Comisión de Estadística, Juan Soler y Mestres [firma] ; VºBº el jefe de Estadística Enrique Ant. Berro [firma]. Barcelona, 1 de enero de 1851]
| Topònim: | Barcelona |
| Municipi actual: | Barcelona |
| Data: | 1851, 1 gener |
| Autors: | |
| Escala: | 1:5000 |
| Format: | 1 mapa en 1 full : manuscrit, color |
| Notes generals: | Arran de la reforma tributària de 1845, la Comissió d'Avaluació i Repartiment de Barcelona, presidida aleshores per E.A. Berro i formada pels arquitectes Joan Soler Mestres i Josep Oriol Mestres Esplugas, per l'agrimensor Tomàs Sanmartí Blei i un agrònom, va decidir el febrer de 1849 que s'aixequés el plànol parcel·lari de Barcelona, i va encarregar la direcció dels treballs a Joan Soler Mestres. L'octubre de 1849, la fase dels amidaments de les finques ja era acabada, però els treballs de valoració s'alenteixen perquè hi ha tot el procés de segregació de la vila de Gràcia, abans i després de la independència del municipi el juliol de 1850. Per aquest motiu, Joan Soler va haver de presentar per separat els mapes dels dos municipis tot i que s’havien aixecat al mateix temps. El parcel·lari de Barcelona porta la data de l’1 de gener de 1851, i el de Gràcia probablement és va presentar al mateix temps. Els treballs d’amidament van dividir la ciutat en tres parts. Dos sectors, al nord i al sud de l’antic camí de Gràcia (avui passeig de Gràcia), van quedar a càrrec de Joan Soler i el seu cosí Josep Oriol Mestres. Tomàs Sanmartí, s'encarregà de l'amidament d'Hostafrancs. En la segona etapa, la de la valoració i reconeixement de les finques urbanes, la secció de Joan Soler va comptar amb la col·laboració de l'arquitecte Carles Gauran i de l'agrimensor Tomàs Soler Linés. La secció de Josep Oriol Mestres, amb la de l'arquitecte Narcís Josep M. Bladó i l'agrimensor José Rómulo Zaragoza (Nadal; Urteaga; Muro, 2006). |
| Notes físiques: | |
| Notes contingut: | Parcel·lari numerat (881 parcel·les). A més de les parcel·les, marca els camins i la xarxa hidrogràfica, la població dispersa, les fortificacions de Montjuïc i les muralles i els carrers principals de la ciutat vella. Toponímia no abundant. Escala gràfica de “canas catalanas” i “pies castellanos”. En una nota al marge es diu que "en el caso de la ciudad se han trazado algunas calles dibujadas del plano formado por el arquitecto D. José Mas". |
| Més notes: | No s'ha localitzat cap exemplar original d’aquests dos mapes. Del de Gràcia només se'n coneix una còpia fragmentària. Encara que el mapa original de Barcelona de Joan Soler de 1851 no s’ha localitzat, n’hi ha cinc còpies en diferents estadis (tots consultables en línia menys el n.5): 1- Barcelona, [1850-1851]: minuta (Arxiu Gràfic de l'ETSAB, reg. 13.446). 2- Barcelona, 1851: còpia completa, sembla, però no signada (AHCB, secció de gràfics, reg. 02943). 3- Barcelona, [1851]: còpia azogràfica, sense escala, data ni autor (AHCB, secció de gràfics, reg. 02992). 4- Barcelona, [1896-1905]: còpia fotogràfica completa (amb les signatures de J. Soler i E.A. Berro, acolorida a mà, utilitzada per Pere Falqués en el seu projecte d'urbanització de la plaça Catalunya (AHCB, Fons personal Pere Falqués, R. 27948). 5- Barcelona, 1891: còpia que acompanya un registre de finques de 1891 (AMCB, P.A.-16, caixa 21, carperta 3). |
| Acompanyat per: | |
| Inclòs a: | |
| Localització: | No definida |
| Signatura: | Mapa no localitzat |
| Bibliografia: |