Miguel Alonso Cruelles

Paraules Clau: Sistemes d'Informació Geogràfica, Anàlisi del Turisme, Recursos d'Internet

Keywords: Geographic Information Systems, Tourism Analysis, Internet Resources

"No és l'espècie més forta la que sobreviu,
ni la més intel.ligent, sinó aquella que millor
s'adapta als canvis" (Charles Darwin, 1809-1882)

Aquest article es proposa realitzar una selecció de textos, experiències, recursos electrònics i casos d'estudi aplicats sobre la contribució dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) a l'anàlisi i la planificació territorial del turisme. Encara que en la revista electròica Ar@cne (http://www.ub.es/geocrit/aracne.htm) es plantegen aspectes referents a turisme i SIG, no inclou cap referència que contempli el seu tractament de manera conjunta, què és l'objectiu principal d'aquest article.

La importància del SIG aplicat al turisme rau en què és una de les principals eines per gestionar els espais turístics i, entre d'altres, per diferenciar i reestructurar les destinacions turísticament desenvolupades, però també l'eina que ha de servir per a les destinacions en fase de creixement turístic de cara a assolir l'equilibri territorial sota els paràmetres de la sostenibilitat.

Charles Darwin, a la seva teoria sobre l'evolució de les espècies, s'aproximava a la capacitat d'adaptabilitat per fer front a la supervivència de l'espècie. En certa manera, en el desenvolupament territorial del turisme, passa exactament el mateix. Aquells espais turístics, i també els espais amb turistes, segons les noves corrents postmodernistes, que es puguin adaptar als canvis, seran qui gaudiran de més èxit, per sobre de qualsevol competidor directe o indirecte. Els SIG són les eines tecnològiques que hauran de controlar els canvis i ajudar a adaptar-se a les noves necessitats de la demanda, però també a les necessitats territorials i mediambientals.

Tal i com ho explica Evan Schwartz, aquest podria ser un cas de l'anomenat "darwinisme digital"[2], on la capacitat d'adaptabilitat recau en la utilització d'aquestes noves tecnologies.

A tall introductori, cal dir que l'esquema dels apartats següents funciona com una guia comentada i la informació que inclou és: en primer lloc, el nom de la institució o projecte i el país al que pertany, en segon lloc, l'adreça de la pàgina web a consultar i seguidament una petita explicació amb les principals característiques del treball realitzat.

Pel que fa als àmbits d'aplicació, s'exposen les tres àrees principals on s'ha realitzat la recerca:  el turisme com a àmbit general i dos àrees més específiques, el turisme litoral i l'ecoturisme.

S'han triat aquestes dues tipologies de turisme perquè són les més representatives alhora d'aplicar els SIG, per dues raons bàsiques: pel que fa al turisme litoral, en molts casos la pressió urbanística a les destinacions turístiques està produint una sèrie d'impactes negatius sobre el territori i el medi ambient, i els SIG estan ajudant a planificar aquestes destinacions enfocat cap a processos de reestructuració de la mateixa destinació. En segon lloc, l'ecoturisme és una tipologia de turisme que porta inherentment associat el concepte de sostenibilitat, i per tant, els SIG són l'eina bàsica per poder no solament planificar, sinó alhora gestionar els espais turístics susceptibles de pertànyer a aquesta categoria (aplicant i fent un seguiment d'un sistema d'indicadors, per exemple).
 

Els sistemes d'informació geogràfica i l'anàlisi i planificació territorial del turisme

Aspectes generals dels S.I.G.

Abans d'enumerar aquells recursos que poden servir d'exemple d'investigacions en el camp del SIG i el turisme, és oportú aproximar-nos al concepte de SIG i quines són les seves formes d'implementació.

ISATID,empresa de gestió de dades per l'anàlisi geogràfica, Mèxic

Aplicació dels sistemes d'informació geogràfica

Aplicacions generals en turisme

Centre for Regional Tourism Research, Austràlia http://crtr.crctourism.com.au/CRTR/projects/hotspots.htm

Aquest enllaç ens proporciona informació bàsica sobre el projecte anomenat "GIS for tourism hotspots". Els "hotspots"; són destinacions turístiques incipients. Poden tenir un desenvolupament molt intens del turisme i les característiques ambientals, socials i econòmiques tenen tendència a ser fràgils. En aquest cas els SIG  poden desenvolupar un paper molt important.

United Nations University, Institute of Advanced Research http://130.102.214.6/yigitcanlar/tan/pdf/tourism.pdf

Dintre el marc del International Symposium on Future Cities 2001, celebrat a Aràbia Saudí, el Dr. Tan Yigitcanlar, ofereix la possibilitat de consultar un article on el tema principal recau en l'adaptació d'un sistema d'informació geogràfica per a la planificació del turisme orientat a la comunitat resident per tal d'incrementar els nivells de competitivitat de la destinació turística. Aquest tema està molt lligat amb la qüestió d'adaptabilitat-competitivitat que es planteja a l'inici d'aquest article.

Fédération Internationale des Géomètres, França http://www.fig.net/figtree/comission3

LABSITA, Laboratorio di Sistemi Informativi Territoriali ed Ambientali, Itàlia

University of Rome "La Sapienza" http://www.shef.ac.uk/uni/academic/D-H/gis/davi.htm

Massimo Davi planteja la possibilitat de fer del SIG una eina per a l'anàlisi, la gestió i la presa de decisions per als planificadors turístics de la ciutat de Roma.És un recull poc ampli, però si que deixa clar quins són els principals aspectes a seguir pel que fa a metodologia, a més dels objectius que s'han d'assolir.

Institute of Technology British Columbia, Canadà http://www.cbainc.bc.ca/services/tourismp.html

Exemples il.lustratius dels treballs fets a Vancouver sobre parcs naturals, on els sistemes d'informació geogràfica i el turisme juguen un paper important. És destacable que aquestes pàgines aportin molta més informació sobre projectes i estudis, i és convenient revisar tota la informació per tal de buscar-n'hi més que pugui ser útil.

Academy of Sciences, Geographic Studies Center, Albania http://www.tirana-online.de/qsgj/gis.html

Enllaç on podem trobar nombrosos estudis realitzats per part d'aquest centre de recerca, i on destaquen aquells que utilitzen el turisme com a mètode de desenvolupament econòmic i social. Aquests mètodes utilitzen els sistemes d'informació geogràfica.

SVIBOR, Collecting Data on Projects in Croacia

Sttutgart University, Alemanya http://www.ifp.uni-sttutgart.de/publications/phowo95/Schaller.pdf

El professor J. Schaller aporta tres estudis en àmbits diferenciats però amb un objectiu comú: analitzar l'impacte del turisme en el territori. Els exemples que utilitza són, per una banda, el Würm Valley de Munich, on es proposa l'expansió d'una ciutat residencial, la construcció d'un nou aereoport a la mateixa ciutat de Munich i les zones verdes de Böhmerwald i Mühviertel, molt properes a la zona fronterera amb Àustria.

Techniká Univezita Ostrava Institut Geoinformatiky, República Txeca http://gis.vsb.cz/Konference/GIS_ova/GIS_ova_2003/abstrakty/klufova.htm

Renata Klufova ha analitzat el turisme a partir de les segones residències i la generació de clústers mitjançant els SIG.

Center for Sustainable Communities
Temple University, Ambler, Estats Units d'Amèrica

http://meenar71.tripod.com/gis/pr4/pr4.htm
http://meenar71.tripod.com/gis/esri_paper/p0803.htm
http://meenar71.tripod.com/portfolio/mup_thesis/thesis_main.htm

Aquests enllaços fan referència als treballs realitzats per Mb. Mahbubur Robb Meenar, coordinador del centre esmentat. El primer enllaç fa referència a aspectes de capacitat de càrrega i sostenibilitat al Niagara. També és autor d'un treball molt acurat sobre el desenvolupament d'una xarxa de carrils bici de caràcter recreacional mitjançant el desenvolupament d'una aplicació SIG i d'una web interactiva, a la ciutat de Buffalo, Nova York.

Universidad de Zulia, Veneçuela http://www.arq.luz.ve/gisday2000/exhibit/sigtur/sld001.htm

Presentació clara i definitòria de l'aplicació del SIG a la planificació del Turisme. És una pàgina que ofereix els principis bàsics de la implementació teòrica dels SIG en el camp del turisme.

Aplicacions al turisme litoral

Aquest tipus de turisme, per les seves característiques intrínsiques necessita una gestió i planificació ordenada i equilibrada. Aquí es comenten alguns exemples:

University of Wisconsin

World Congress on Marine and Coastal Tourism, 1999, Vancouver, Canadà http://www.strom.clemson.edu/publications/coastal/cmt.pdf

Jeffery S. Allen, de la Clemson University, va presentar aquesta aportació on es proposa un anàlisi i posterior predicció dels canvis dels usos del sòl en les destinacions de turisme litoral mitjançant un SIG.

Tata Energy Research Center, Universidade Nova de Lisboa, Laboratorio Nacional de Engenharia Civil, Institut Cartogràfic de Catalunya, Universita Degli Studi di Trieste, National Institute of Oceanography, Goa University http://www.teriin.org/teri-wr/coastin/coastaltourism.pdf

Aquest llibre electrònic ha estat editat a Nova Delhi (Índia), i tracta temes referents a la sostenibilitat turística de les àrees litorals, a més d'utilitzar el turisme com a eina de desenvolupament local. Hi ha un apartat on es proposa la implementació d'un SIG per controlar el creixement turístic en aquestes àrees de litoral.

Belize Coastal Zone Management Institute of Belize, Belice http://www.coastalzonebelize.org/pr_data.html

Es presenten diferents gràfics i metodologies per establir els SIG com a eina bàsica per a la planificació i gestió de destinacions turístiques del litoral. A més, també explica de manera molt acertada quins són els passos bàsics a seguir per a la posada en funcionament d'un SIG i quins han de ser els seus objectius principals i específics.

Institute for Computers, Bucarest, Romania http://www.geogr.muni.cz/lgc/gis98/proceed/ANICAI.html

Excel.lent aportació la del professor O. Anicai, on explica el desenvolupament d'una eina específica anomenda "Integrated Romanian Coastal Zone Management" on es preten crear una eina de caràcter general que després es pugui aplicar sota diferents paràmetres. En aquest site oficial del projecte, hi ha disponible el treball realitzat a la zona de Mamaia Beach, al Mar Negre.

NOAA Coastal Services Center, Estats Units d'Amèrica http://www3.csc.noaa.gov/CSCweb/genericPage.asp?bin=7

Hi ha la disponibilitat de consultar més de trenta projectes que tenen els SIG i el turisme com a temàtica principal. Disposa d'un apartat on es poden descarregar metadades sobre diferents tipus d'informació, tant geoespacial com estadística.

University of Wisconsin, Estats Units d'Amèrica http://www.lic.wisc.edu/pubs/hartesri97.html

David Hart, investigador principal del projecte, desenvolupa les eines SIG per a la gestió de les zones litorals per part del govern local de Wisconsin. Aquest projecte ambiciós mostra les principals eines utilitzades i quins són els àmbits d'aplicació, on el turisme és una part important. També es pot trobar informació referent a la preservació del medi natural en les zones litorals.

Centre for Geographic Information System College of Architecture, Georgia Tech, Estats Units d'Amèrica http://www.coa.gatech.edu/cgis/projects/pastprojects.htm

Article on es valoren els impactes dels usos del sòl sobre els recursos litorals fràgils. Hi ha una relació entre els aspectes econòmics i ambientals. El turisme manté el seu paper clau en tots els aspectes d'ocupació del sòl.

SMART, Sustainable Management of Scarce Resources in the Coastal Zone http://www.ess.co.at/SMART/

Projecte que inclou una col.laboració entre Turquia, el Líban, Jordania, Egipte, Tunissia, Italia, França, Portugal i Austria. Aquest projecte té com a objectiu principal l'intent d'una integració multisectorial dels anàlisis quantitatius i qualitatius combinant diferents eines, entre elles els SIG.

Washington University,Estats Units d'Amèrica http://www.iadh.org/sds/doc/1102spa.pdf

El professor Diego Rodríguez analitza aspectes econòmics del turisme sostenible mitjançant els sistemes d'informació geogràfica.

Department of Physical Geography Universitat de Lund, Suècia http://www.natgeo.lu.se/ex-jobb/exj_82.pdf

Implementació d'un SIG per a la planificació socio-econòmica de Hombantola, a Sri-Lanka, on s'aborden temes referents al turisme.
 

Aplicacions a l'ecoturisme

L'ecoturisme és una de les modalitats turístiques on un dels seus objectius principals és visitar espais naturals protegits i conèixer les característiques de l'entorn, ja sigui tan en l'àmbit social com en l'ambiental. A més aquest tipus de turisme alternatiu es contraposa enfront el turisme de masses. D'aquesta manera es pot comprovar com s'apliquen les noves tecnologies en dues modalitats de turisme totalment diferents.

Northern Territory University,Darwin, Austràlia http://www.crctourism.co.au/wildlife/docs/PascalTremblay_SWTC_A.pdf

Pascal Tremblay proposa en aquest article de quina manera s'han de gestionar les àrees per poder-les explotar turísticament, i que no hi hagi cap ressò ambiental a conseqüència d'aquesta utilització.

Yunnan University, Xina http://www.chinabiodiversity.com/shwdyx/technical-report-e/x-12.htm

Els gestors de les reserves naturals de la Xina s'han posat al corrent de les noves tecnologies i han aplicat un SIG per a la gestió de l'ecoturisme en les seves reserves. El procès d'investigació porta per nom "Biodiversity Conservation and Sustainable Development in Xishuangbanna Biosphere Reserve" i el SIG i l'ecoturisme estan estretament lligats.

Natural Resource Economics West Virginia University, Estats Units d'Amèrica http://www.rri.wvu.edu/pdffiles/bukenya2012.pdf

A l'Àfrica, i més concretament a Uganda, s'ha implementat una aplicació SIG per poder desenvolupar un sistema d'indicadors ambientals que ajudin a prendre decisions de cara al bon desenvolupament de l'ecoturisme.

College of Agricultural, Forestry and Consumer SciencesWest Virginia University, Estats Units d'Amèrica
http://www.nrac.wvu.edu/nrac/projects.html

Creació d'un centre d'anàlisi del recursos naturals, on s'expliquen projectes d'ecoturisme.

ARICFR, All-Russian Scientific Research and Information Centre for Forest Resource
http://www.eomonline.com/common/currentissues/Jan02/natalia.htm

Article de la revista Earth Observation, on Natalia Malysheva, investigadora del ARICFR, escriu sobre el control remot i els SIG per gestionar els boscos dels Parcs Naturals de Russia, incloent-hi temes d'ecoturisme.

Servicio Nacional de Turismo, Xile
http://www.ecotourism2002.org/cd/statmnts/pdfs/sarichie.PDF

Aquest programa té com a objectius principals la planificació integral en àrees rurals i la competitivitat de les destinacions ecoturístiques.
 

Les noves tecnologies de la informació geogràfica

L'aplicació de les noves tecnologies en informació geogràfica (com els SIG, els GPS, la teledetecció o la cartografia digital, entre molts d'altres) han fet que hagin sorgit nous instruments que combinen els avanços de la tecnologia amb la possibilitat d'aplicació a molts camps d'estudi. Pel que fa al turisme, aquest són alguns dels instruments sorgits arran de la combinació abans esmentada.
 

Els sistemes d'informació turística (S.I.T.)

Una de les primeres qüestions que cal plantejar és la diferenciació entre la utilització del SIG com a eina d'anàlisi, planificació i gestió d'un espai turístic d'aquells recursos coneguts com a Sistemes d'Informació Turística (SIT). Els SIT són sistemes oberts d'internet que ofereixen diverses possibilitats de consulta, així com la creació de mapes interactius o la possibilitat d'adquisició gratuïta d'informació.

Cada dia són més les empreses que es dediquen a implementar els SIT, que no són altra cosa que un SIG preestablert que permet reproduir cert tipus d'informació associada a una base cartogràfica però que en cap cas es poden manipular segons les preferències o inquietuds dels usuaris.

Aquí exposem alguns exemples significatius:

Great Lakes Information Network, Canadà http://www.great-lakes.net/gis

Aquesta pàgina ens permet disposar de molt material cartogràfic. Dóna la oportunitat de fer petites operacions per adquirir mapes resultants segons les dades i els recursos que ofereix online.

Durham County Council Information Service, Regne Unit http://www.durham.gov.uk/durhamcc/usp.nsf/pws/tourism+-+tourism+About+GIS

Aquesta pàgina fa les funcions d'un servidor de mapes a la que es pot associar informació com: galeria d'imatges, llocs de visita obligatòria, activitats, allotjament, centres d'informació turística, espectacles turístics o clima i meteorologia. Excel.lent enllaç.

City of Santa Monica, Information System Division, Califòrnia http://www.santa-monica.org/gis/interactive_maps/

Guarda moltes similaritats amb les pàgines abans esmentades. Ofereix la possibilitat de fer mapes interactius, però sempre desde la informació oferta a la mateixa pàgina i mai amb la possibilitat d'incorporar informació exterior.

GEOPUBLIC, Research Services in Geographic Information http://www.geopublic.com/tourism_example.htm

Empresa dedicada a la creació de Sistems d'Informació Turística.

SEMCOR, Information Systems and Services http://corpweb.semcor.com/gis/solutions/industry/tourism.html

Aquesta és una altra empresa dedicada a la creació de Sistemes d'Informació Turística
 

Sistemes d'ajuda a la decisió espacial (SDSS/SADE)

Els Sistemes d'Ajuda a la Decisió Espacial (SDSS) són el pas final de la gestió integrada del turisme, aquell que comprén també l'anàlisi i la planificació amb els SIG. Els SDSS estan enfocats de cara als polítics o gestors del territori que necessiten una eina d'utilització senzilla i que proporcioni opcions per a la decisió (adaptabilitat) tant territorials com sectorials.

Waterloo University, Canadà http://www.fes.uwaterloo.ca/tools/tourplan.html

El TOURPLAN és un projecte ambiciós desenvolupat per aquesta universitat. Ofereix nombrosos exemples, a més d'un extens tutorial disponible online, on es poden comprovar les principals utilitats d'aquesta eina.

INESC, Instituto de Engenharia de Sistemas e Computadores, Portugal http://www.geocomputation.org/1998/58/gc_58.htm

Paulo H. Alfonso ens proposa una interessant implementació d'un Geomarketing Decision Support System (GDSS) basat en la teoria dels conjunts borrosos[3]. La principal dificultat d'aplicar un SIG a un negoci turístic, recau en la veritable inexactitud de les dades que un SIG haurà d'utilitzar sobre mercats. Aquest article tracta d'adequar les dades imprecises per aplicar-les al marketing turístic mitjançant el lligam entre els SDSS i les pròpies teories de geomarketing.
 

Modelització 3D

La modelització d'espais tan antròpics com naturals en tres dimensions, és un dels nous àmbits d'aplicació del SIG en turisme. Aquí es presenten alguns exemples il.lustratius:

View Technologies, TerrainView by CyberMotionGIS http://www.viewtec.ch/publicity/docs/terrainview.pdf

Aquest és un dels simuladors de ciutats més corrents. La seva utilització està detallada en aquest article, on s'inclou nombrosos exemples d'aplicació en aspectes turístics.

Sttutgart University, Alemanya http://www.ifp.uni-stuttgart.de/publications/comm/V/dias/22.pdf

Pel que fa a la modelització, és d'obligada consulta l'article del professor Luiz Alberto Vieiras Dias, de la Paraiba Valley University del Brasil on es tracten aspectes generals i casos particulars sobre quins són els requeriments de software per a representar àrees urbanes amb un model digital d'elevacions i com poder fer una visualització en 3D d'edificis i infraestructures mitjançant el software de modelització.

Suranadi International Hotel, Illa de Lombok, Indonèsia http://agung.gq.nu/GIS_3.htm

Exemple d'aplicació de la modelització en 3D per a la possible construcció d'un hotel de luxe.
 

Serveis basats en la localització (LOCATED BASED SERVICES, LBS)

Un dels aspectes que cal ressaltar de les noves tecnologies aplicades a l'anàlisi del turisme són els Serveis Basats en la Localització (LBS). Aquests serveis gaudeixen actualment d'una gran proliferació ja que permeten la incorporació a la informació turística una component territorial (filosofia del SIG) que fins ara resultava impossible fer arrivar fins a l'usuari final. En certa manera, actuen com a pas intermedi entre els SIG amb aplicacions turístiques i els SIT.

Fraunhofer IGD, Darmstadt, Alemanya http://www.inigraphics.net/publications/topics/2003/issue1/1_03a06.pdf

Article on es comenten noves aplicacions a partir de noves tecnologies, com el GPS, 3D o la realitat virtual, desmembrat en tres projectes diferents (LoVeus, GEIST i TellMaris) que apropa cap a un nou paradigma de la promoció turística.

European Media Labotatory, Alemanya http://www.eml.villa-bosch.de/english/homes/zipf/ENTER2002.pdf

Alex Zipf, comenta les oportunitats que ofereixen els LBS per a la creació de mapes turístics adaptats a l'usuari final.

CRUMPET (CReation of User-friendly Mobile services PErsonalized for Tourism)
http://fit-bscw.gmd.de/pub/bscw.cgi/d33335856-2/*/*/mTourismHCI-crumpet.pdf

http://smartkom.dfki.de/Vortraege/EML/Developing-LBS.pdf

Projecte detallat de l'aplicació dels LBS. El que es pot veure teòricament explicat a l'article anterior, té en aquest, la seva projecció real. És un treball imprescindible per entendre l'aplicació d'aquest LBS.

F.E.T.I.S.H. (Federate European Tourism Information System Harmozation)
http://www.sum.com/mobility/documents/Fetish.pdf

http://java.sun.com/javaone/javaone2001/pdfs/2420.pdf

Exemple d'un sistema totalment integrat, on es pot oferir diversos productes i serveis a través d'una xarxa d'informació turística, amb una capacitat de comunicació excepcional, siguin quines siguin les característiques de les tecnologies de suport.  Utilitza la tecnologia JINI[4] que posa en circulació un sistema molt semblant al LBS, però molt més integrat i ampli. Ofereix recursos de localització, pagament, generació d'itineraris, programes de fidelitat, informació intel·ligent o fins i tot característiques del segment de la població que utilitza el servei.

Anotacions sobre bibliografia

A tall de conclusió d'aquest article, recomanar aquestes pàgines imprescindibles. Són enllaços on hi ha una quantitat ingent d'anotacions sobre bibliografia referent als SIG i a l'anàlisi turística.

University of Colorado at Boulder, Estats Units d'Amèrica

http://www.colorado.edu/geography/babs/geog_6180-002_s03/bibliography/gradbib.html

En aquesta pàgina es poden trobar fins a 14 temes relacionats amb l'anàlisi o l'estudi de diferents matèries mitjançant els SIG, desde la bioquímica, fins a la gestió d'aigües, passant pel turisme,obviament.

Oregon State University, Estats Units d'Amèrica http://oregonstate.edu/~hollanel/Ejbib.htm

Pàgina molt semblant a l'anterior, amb bibliografia bàsica sobre l'anàlisi d'aspectes turístics mitjançant SIG.

National Center for Geographic Information and Analysis, Estats Units d'Amèrica http://www.ncgia.ucsb.edu/

La pàgina dóna accés a gran quantitat de bibliografia sobre el tema plantejat.
 

Notes