MODELITZACIÓ DE LA SEDIMENTACIÓ SINTECTÒNICA
(persona de contacte Oscar Gratacós)
El principal objectiu d’aquest projecte de recerca és la combinació de models realístics de deformació i sedimentació en un model numèric conjunt. Aquesta nova eina és el resultat de la unió de dos treball previs, realitzats també dins del grup de recerca: un model d’elements discrets, DEM, per la deformació tectònica de la escorça sedimentaria (Finch et al. 2003, 2004; Hardy and Finch 2005, 2006, 2007; Hardy et al. 2009a); i Simsafadim-clastic, que és un model de processos de transport i sedimentació (Bitzer i Salas 2002; Gratacós 2004; Gratacós et al. 2009).
La integració dels dos mètodes permet incloure la simulació dels dos processos (deformació i sedimentació), en un model 3D únic i més efectiu. Aquest fet facilitarà la realització d’un estudi més complex i realístic de la formació i la evolució d’estructures de deformació dins de materials tant pre com sin-tectònics.
DEM modelitza, en 2D i 3D, la propagació i evolució dins un volum de roca de la deformació causada per moviments tectònics i que afecten als contorns rígids del model, produint encabalcaments, plecs de propagaciò de falla, etc. Aquesta deformació és conseqüència de la interacció de molts elements individuals (els elements discrets), d’acord a lleis mecàniques.
El programa DEM permet diferents opcions de configuració: mida del model, radi de les esferes que configuren els elements discrets,… De la mateixa manera també és possible definir diferents configuracions dels contorns que limiten el model i els seus moviments per a poder reproduir una gran varietat de situacions i estructures geològiques: compresió, extensió, falles normals - inverses, subduccions amb o sense components rotacionals o diferencials, sistemes de n falles…
Simsafadim-clastic simula el transport i la sedimentació clàstica subacuàtica en 3D conjuntament amb la seva interacció amb organismes productors de carbonat i, per tant, la producció, transport i sedimentació carbonatada. Permet fer una predicció d'estructures sedimentàries i modelització de distribució de fàcies en 3D.
El model sedimentari permet jugar amb les seves condicions inicials i de contorn: tipus i quantitats de sediment que entra en el sistema, lloc per on es produeix aquesta entrada, flux d'aigua entrant, posició del nivell del mar i la seva variació al llarg de la simulació…
La unió dels dos models ens proporciona una nova eina per a la modelització geològica, que permet analitzar altres arquitectures deposicionals sintectòniques dins de situacions geològiques més complexes. Permet també un estudi més realístic de l'evolució de la deformació produïda per falles i plecs ja que té en compte l'aportació de nous materials al sistema i com aquests condicionen l’evolució de la deformació, tant en els materials pre com en els materials sin-tectònics.
La versatilitat de cada model proporciona un interessant ventall de possibilitats relacionades amb l'estudi de l'evolució de conques sedimentàries.
