Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions ( PRÒMAC )
Jaciments en curs d’excavació i estudi vinculats al projecte CASFAUIS “Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional” 2020-2024 (PID2019-106224GB-I00). IP Jaume Noguera
Proyecto PID2019-106224GB-I00 “Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional” financiado por:
Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)
Directors: Ferran Codina (fcodinafalgas@gmail.com), Gabriel de Prado (gdeprado@gencat.cat), Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Pau Menéndez (paumenendez@ub.edu)
Es tracta d’un projecte de col·laboració entre el MAC-Ullastret i la Universitat de Barcelona. Les intervencions es concentren a la zona de l’istme (zona 91), amb diferents línies d’actuació: anàlisi de les estructures excavades, estudi dels materials de les antigues excavacions, prospecció geofísica, fotografia aèria, sondejos de comprovació, i finalment excavació en extensió. L’objectiu és obtenir informació per analitzar el procés de transformació de la ciutat en un nucli de primer ordre durant l’ibèric ple.
Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)
Directors: Joaquim Garcia (jgarcia@ajmataro.cat), Albert Martin (amartin@cabrerademar.cat), Jaume Noguera (noguera@ub.edu)
Les intervencions arqueològiques a l’assentament situat a la muntanya de Burriac, probablement l’antiga Ilduro ibèrica, d’unes 10 ha, es localitzen a la porta meridional de la ciutat. Tenen com a objectiu datar la construcció de la muralla i precisar les diferents fases de la porta d’accés, la darrera de les quals es data en la primera meitat del segle I aC. És un projecte coordinat entre l’Ajuntament de Cabrera de Mar, el Museu de Mataró, i la Universitat de Barcelona.
Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)
Directors: Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), David Asensio (davidasensio@ub.edu), Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat)
Les intervencions arqueològiques en aquest nucli urbà s’han iniciat el 2018, i han passat per diverses fases d’execució: prospecció pedestre, geofísica, i actualment excavació en extensió. Els primers treballs han permès identificar la planta d’una ciutat d’unes 4,5 ha de superfície, amb una muralla de 9-10 m d’amplada i fossat. Presenta més de dos metres de potència estratigràfica, amb una ocupació continuada des del segle VI aC, i amb un abandonament precipitat i violent entorn 200 aC, seguit per ocupacions puntuals en època tardoibèrica.
Vilar (Valls, Alt Camp)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Pau Menéndez (paumenendez@ub.edu)
Situat en gran part sota el nucli urbà de Valls, després de l’enderrocament d’uns magatzems el 2019 s’han iniciat els treballs, primer amb prospeccions geofísiques i després mitjançant excavacions en extensió sobre 2.000 m2. La ciutat podria abastar unes 6 ha, i estava protegida per una muralla de 8 m d’amplada i un fossat de 14 m d’amplada i 4/5 m de profunditat. Fins al moment s’han excavat dos magatzems de planta rectangular adossats a la muralla, cosa que ha permès identificar una destrucció molt violenta, probablement datada en el 218 aC a conseqüència de l’atac d’un exèrcit equipat amb artilleria de torsió (balistes).
Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)
Directors: Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), David Asensio (davidasensio@ub.edu), Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat)
L’equip PROMAC va reprendre les excavacions en aquest assentament ilercavó el 1998, i des de llavors les excavacions en extensió han destapat més d’un terç de la seva extensió de 4,2 ha. La ciutat fou fundada en el darrer terç del segle III aC, i va ser destruïda entorn el 206-205 aC per les legions romanes. S’ha pogut identificar una densa trama urbana, amb carrers de gran amplada i edificis de diferents dimensions, amb barris de cases simples, i d’altres amb edificis de gran superfície amb múltiples habitacions, i patis interiors. El sistema defensiu presenta una muralla d’estances i una entrada protegida per dues torres pentagonals. Recentment ha estat recuperada una prova de cuny de les dracmes d’imitació de la seca de Kum, cosa que suggereix que podria ser el nom de la ciutat.
Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) )
Directors: Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat), Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), David Asensio (davidasensio@ub.edu)
Des de l’any 2016 l’equip PROMAC desenvolupa un programa sistemàtic d’excavacions en extensió i de prospeccions intensives a l’entorn de l’assentament. Els treballs han identificat una ocupació continuada al voltant de la gran torre de planta el·lipsoidal de l’ibèric antic. Durant el segle IV aC es desenvolupa un hàbitat fortificat, probablement una residència aristocràtica dotada de muralla, cisterna i fossat, amb cinc àmbits semisoterrats amb capçalera semicircular. Tot el conjunt va patir una gran incendi i destrucció a finals del segle III aC. En els segles II-I aC el complex és transformat per bastir una castellum, que també va patir una important destrucció a inicis del segle I aC. Recentment s’ha identificat una ocupació de l’ibèric ple d’unes 3 ha de superfície al nord de la torre, que en el futur caldrà caracteritzar.
