Promàc

Entre el 9 i l’11 d’abril membres del PROMAC-GRACPE van participar en el V ENCONTRO PENINSULAR DE NUMISMÁTICA ANTIGA (EPNA) a la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto (Portugal) https://v-encontro-epna.weebly.com/  L’equip va presentar dues comunicacions: la primera, “Conflicte i destrucció en territori cossetà: les monedes de la ciutat de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona)”, es va centrar en l’anàlisi de les monedes recuperades en context estratigràfic en aquest nucli urbà, especialment un petit tresor de divisors d’Emporion i imitacions.  La segona comunicació, “Les monedes del campament de Ventafarines (Aitona, Lleida): la retirada dels pompeians d’Ilerda (49 aC)”, va presentar els primers resultats de les prospeccions arqueològiques realitzades a la comarca del Segrià, i el conjunt de monedes vinculades a un dels campaments pompeians durant la seva retirada d’Ilerda, perseguits per les tropes de J. Cèsar. 

En el marc dels projectes de recerca “Estudio interdisciplinar del fenómeno urbano entre los Iberos del norte” (PID2023-150153NB) i “Origen i desenvolupament de les ciutats indigetes i laietanes: Ullastret i Ilturo” (CLT/2022/ARQ001SOLC/177), en col·laboració amb el MAC-Ullastret, l’equip PROMAC del GRACPE, entre el 13 i el 31 d’octubre, ha iniciat l’excavació d’un sondeig a la zona 32 de la ciutat ibèrica.  L’objectiu ha estat caracteritzar un gran mur situat a l’est de la muralla del segle VI aC, amb una longitud d’uns 170 m de sud a nord. En el seu extrem meridional és visible en un tram de 50 m (parcialment cobert per una refacció de la muralla en el segle IV aC), després desapareix en un tram de 60 m (sector on s’ha realitzat prèviament una prospecció amb tomografia elèctrica) i torna a ser visible al nord en un tram de 60 m, on sembla localitzar-se l’accés.  La hipòtesi més versemblant és que es tracta de la muralla més antiga de l’assentament, que tancava únicament la zona més elevada del turó per la banda oest. Els treballs d’excavació continuaran en properes campanyes, per a poder caracteritzar i datar aquesta construcció defensiva. 

El passat dissabte 4 d’octubre es van presentar al saló de plens de l’ajuntament de Traiguera (Castelló) els primers resultats dels treballs de prospecció realitzats a l’entorn de l’antiga Intibili (Traiguera), en el marc del projecte Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC).  Intibili va ser assetjada per l’exèrcit cartaginès d’Asdrúbal Barca els anys 216-215 aC. A banda de nombroses monedes hispano-cartagineses i projectils de plom del període, les prospeccions també han recuperat restes materials d’altres períodes històrics, especialment de la Guerra dels Segadors, durant les incursions francocatalanes després de la conquesta de Tortosa el 1648.  La conferència “Guerra i conflicte a Intibili-Traiguera: de la Segona Guerra Púnica a la Guerra Civil Espanyola” va ser impartida per Òscar Caldés. Va ser realitzada en el marc de la Fira Romana – Thiar Iulia, i va comptar amb una important presència de públic, en la seva immensa majoria veïns de la població. 

El passat divendres 3 d’octubre de 2025 els directors de les excavacions a la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, Pau Menéndez i Jaume Noguera, van presentar la conferència “Kissa, el nostre llegat ibèric”, a l’Institut Jaume Huguet de Valls. La xerrada va ser moderada per Pau Moranda, alumne de l’institut, en el marc del seu Treball de Recerca sobre les investigacions arqueològiques realitzades a la ciutat ibèrica. Els alumnes de l’institut actualment estan editant el vídeo de la xerrada, per penjar-la a youtube.  La divulgació dels resultats d’aquestes intervencions a la població de Valls és una de les prioritats del GRACPE i del projecte d’investigació. El nucli urbà del Vilar, l’antiga Kissa, va ser atacat i parcialment destruït (però no abandonat) a l’inici de la Segona Guerra Púnica, probablement per l’exèrcit cartaginès d’Anníbal Barca. 

Entre el 30 d’agost i el 10 de setembre s’ha dut a terme la 3a campanya d’excavacions a la necròpolis del primer ferro (segles VII-VII aC) dels Castellons (Flix), amb l’obertura d’un nou sector. Enguany ha estat possible documentar, per primera vegada, la presència d’una urna de tancament hermètic a torn intacta, cosa que suggereix la continuïtat dels enterraments en el segle V aC. Destapant un sepulcre de cremació després de 2700 anys – Enllaç youtube video

L’equip PROMAC del GRACPE ha estat beneficiat amb un ajut del MCINN 2024-2027 per al projecte “Estudio interdisciplinar del fenómeno urbano entre los Iberos del norte (EIFUIN)” PID2023-150153NB-I00, dirigit pels investigadors Jaume Noguera (UB) i Sílvia Valenzuela (IMF-CSIC). L’objectiu del projecte és la caracterització dels sistemes socioculturals existents al nord-est peninsular entre els segles VI i III aC. La hipòtesi principal és l’existència de grups gentilicis i la seva jerarquització als nuclis urbans dels ibers del nord. La seva eventual verificació es realitzarà a partir de l’estudi de l’urbanisme, l’arquitectura, la cultura material moble i les dades arqueobiològiques.