Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions ( PRÒMAC )
Jaciments en curs d’excavació i estudi vinculats al projecte El canvi sociocultural de Cessetània oriental durant la protohistòria i l'època romana republicana. 2022-2025 (CLT/2022/ARQ001SO/174). Investigador Principal: Rafel Jornet, Centre d'Estudis Cossetans.
Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Directors: Dani López (arqueovitis@gmail.com), David Asensio (asensio@ub.edu), Rafel Jornet (rafeljornet@ub.edu), Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com)
Jaciment de la primera edat del ferro i l’època ibèrica, amb 21 anys de campanyes d’excavacions (1999-2020). Situat al bell mig del Penedès va ser un centre de d’activitat econòmica ocupat entre els segles VII-I aC. L’emmagatzematge i distribució de cereals era l’activitat principal, com ho demostren els centenars de sitges o dipòsits de cereals, així com diversos espais de treball destinats a la gestió de cereals i altres mercaderies.
El jaciment és visitable des de l’any 2013, amb el Centre d’Interpretació DO Vinífera des de 2017. Es realitzen visites guiades per professionals de l’arqueologia i es fan tallers amb activitats relacionades amb l’arqueologia del vi.
Més informació
Timba de Santa Bàrbara (Castellet i la Gornal, Alt Penedès i l'Arboç, Baix Penedès)
Dani López, Sergio Jiménez, Mireia Sabaté, Miguel Tarongí (arqueovitis@gmail.com)
Es tracta d’un jaciment protohistòric habitat entre els segles VII-I aC. Les excavacions arqueològiques van començar l’any 2016 a la banda de Castellet, i a partir de 2017 es van iniciar les prospeccions arqueològiques a la banda del municipi de l’Arboç.
A la zona coneguda com el Planot de la Timba de Santa Bàrbara, s’ha descobert una potent fortificació dels segles VII-VI aC, amb una presència significativa d’àmfores fenícies. A la zona oest es localitza la zona de Sota la Timba de Santa Bàrbara. Els treballs de prospecció han permès identificar restes d’un jaciment d’època ibèrica, probablement actiu entre els segles IV i I aC. Tot sembla indicar que aquest jaciment es va fundar amb posterioritat a l’abandonament de la fortificació preibèrica o de la primera edat del ferro documentada a la part més alta de la Timba.
Més informació:
Puig del Cocodril (Subirats, Alt Penedès)
Directors: Daniel López i Mireia Sabaté (arqueovitis@gmail.com)
El jaciment ibèric del Puig del Cocodril (o Pujol d’en Figueres) es localitza sobre un turó al costat del castell de Subirats, amb un ampli domini visual de l’entorn i de l’eix fluvial del riu Anoia.
El jaciment es coneix des de l’any 1899, però la primera intervenció arqueològica es va executar el 2017. S’ha confirmat l’existència d’un sistema defensiu molt potent, amb muralla i una torre compartimentada. Igualment s’ha documentat un recinte i part d’un carrer del segle III aC, així com una fase anterior de l’ibèric antic. En superfície s’han identificat fragments d’àmfores fenícies i una copa jònia B2 de la primera edat del ferro-inicis de l’Ibèric Antic (segle VII-VI aC).
Més informació
Mota de Sant Pere (Cubelles, El Garraf)
Directors: Daniel López i Mireia Sabaté (arqueovitis@gmail.com)
El jaciment se situa a la dreta de la desembocadura del riu Foix. A finals de l’any 2018 s’han identificat les restes d’un assentament portuari d’època ibèrica, emmurallat i amb diversos barris d’edificacions, amb una extensió mínima de 2.700 m², que, si ho confirmen futures prospeccions geofísiques, es podria ampliar a més d’una ha. En l’estat actual de la recerca es defineixen dues fases d’ocupació, una de l’ibèric ple (segle IV aC) i una altre més antiga de l’ibèric antic (segle V aC). És probable que en el futur es documentin fases més antigues de la primera edat del ferro (segles VII-VI aC), i també més recents dels segles III-II aC.
Més informació
Terrisseria de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès)
Directors: Ramon Cardona (rcardona@xtec.cat), Jordi Herms (jhermsfiol@gmail.com)
És un dels complexos especialitzats més interessants trobats a Catalunya relacionats amb la producció de la ceràmica ibèrica entre els segles V i IV aC. Les Hortes de Cal Pons ofereixen un ric conjunt arqueològic de set forns ceràmics, cubetes de decantació, canteres d’extracció d’argila i edificacions relacionades amb l’emmagatzematge i treball de la ceràmica. Els estudis arqueomètrics que s’estan realitzant sobre els materials ceràmics d’aquesta terrisseria i els estudis de territori permetran analitzar en un futur el destí de les ceràmiques produïdes en aquest jaciment. El jaciment s’excava de forma ininterrompuda des de 2008 per part d’Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans.
Terrisseria ibèrica de la Font dels Igols (Pontons, Alt Penedès)
Directors: Directors: Ramon Cardona (rcardona@xtec.cat), Jordi Herms (jhermsfiol@gmail.com
És un dels nous complexos especialitzats en la producció de ceràmica ibèrica localitzats a les capçaleres del Foix, a poca distància d’altres dos jaciments similars, les Hortes de Cal Pons i Valls de Foix. Les excavacions s’inicien per part de la Universitat de Barcelona i els Centre d’Estudis Lacetans el 2018. El jaciment està format, fins al moment, per dos forns ceràmics, així com per dos grans abocadors i una zona d’extracció d’argiles. Durant la intervenció de 2018 s’ha pogut localitzar la cala arqueològica realitzada per Pere Giró Romeu el 1960, de la qual hi havia constància a les seves memòries dipositades al VINSEUM de Vilafranca del Penedès, però de la qual es desconeixia la ubicació.
El Castellar (La Llacuna, Anoia)
Directors: Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), Mireia Sabaté (miresabate@gmail.com)
Es tracta d’un assentament fortificat d’estructura urbana senzilla. Presenta una planta el·líptica d’entorn 2.500 m2, amb un mur perimetral d’un metre d’amplada, al que s’adossen una sèrie d’àmbits quadrangulars. Aquests darrers envolten un espai central on destaca un gran aflorament de la roca mare, tal vegada utilitzat com a torre de guaita. Fins ara només s’han excavat 12 recintes, tots d’una mateixa fase constructiva, amb un horitzó d’abandonament tardà, en els segles II – I aC.
Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)
Directors: Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), David Asensio (davidasensio.vilaro@gmail.com)
El nucli urbà de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), és un dels conjunts d’època ibèrica més importants del territori català. Aquesta importància rau entre altres, en tres factors patrimonials: la seva extensió (entorn 5 ha.), l’absència de cap superposició moderna; i finalment, el seu excel·lent estat de conservació. Abasta una cronologia del segle VI al II aC. L’any 2018 es va realitzar una campanya de prospecció amb georadar que va definit a grans trets la planimetria de l’assentament, i la seva potència. Des del punt de vista de l’excavació arqueològica, fins al moment tan sols s’hi han desenvolupat dos sondatges en l’àmbit de l’arqueologia preventiva. Durant l’any 2019 es van iniciar els treballs d’excavació en extensió, primer amb l’ajut de maquinària per tal d’identificar el sistema defensiu, i més endavant a partir d’excavacions a l’interior de l’àrea urbana.
Ciutadella d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)
Directors: Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), David Asensio (david.asensiovilaro@gmail.com), Josep Pou (jpou@calafell.org)
Es tracta d’un nucli de dimensions reduïdes (3000 m2) situat a la costa, que des del segle V aC disposa d’un sistema defensiu potent i elaborat (muralla doble, dues torres i un fossat), a més d’un parell d’habitatges complexos ubicats en el sector central de l’assentament, sens dubte associats a famílies d’estatus elevat. En el segle III aC es produeix una important reforma constructiva que fa que tot just una mitja dotzena de residències senyorials ocupin la totalitat de l’espai emmurallat. En destaca clarament, la casa 201, d’un inequívoc caràcter palacial. En aquest moment avançat el nucli ha esdevingut una potent ciutadella on la gran majoria dels residents pertanyen a l’estament aristocràtic. A partir de l’any 1992 la ciutadella ibèrica va ser parcialment reconstruïda i oberta al públic. Actualment continua la recerca a partir de l’excavació arqueològica i de l’arqueologia experimental.
Ciutat ibèrica del Vilar (Valls, Alt Camp)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Pau Menéndez (paumenendez@ub.edu)
Des de l’any 2022 la ciutat ibèrica del Vilar està integrat en el projecte d’investigació desenvolupat pel Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de la Universitat de Barcelona. Igualment rep l’ajut de l’Ajuntament de Valls i el suport de l’Institut d’Estudis Vallencs.
Els treballs d’excavació actuals se centren en l’estudi dels carrers, per tal de definir millor les fases d’ocupació, així com en l’excavació de recintes d’habitació. Igualment, un segon objectiu és l’anàlisi del sistema defensiu, sobretot esbrinar el sistema de tancament per la zona del barranc del Catllar, i tal vegada, trobar una de les portes d’accés.
La continuació dels treballs permetrà definir les fases d’ocupació i la seva destrucció, probablement datada durant l’estiu de l’any 218 aC, amb nombroses restes de les parets (tovots, enlluïts…), i teulades (bigues cremades, cobertes amb impromptes vegetals…), així com gran quantitat de materials mobles molt ben conservats (àmfores, vaixella, objectes metàl·lics…).
