Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions ( PRÒMAC )
Jaciments en curs d’excavació i estudi vinculats al projecte Estratègies d’ocupació del territori al Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l’antiguitat. 2022-2025 (CLT009/18/00016) Investigador Principal: Jordi Morer, Centre d’Estudis Lacetans
Castellvell (Olius, Solsonès)
Directors: Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com) i Ramon Cardona (rcardona@xtec.cat)
Assentament fortificat de petites dimensions i estructura simple, tipus vila closa, que presenta una ocupació molt extensa, des d’una fase fundacional en un horitzó pre-ibèric, tal vegada dins del segle VII aC, fins al període ibèric ple, segles IV-III aC. En època ibèrica tardana (segles II-I aC) hi ha una transformació radical de l’assentament, amb la substitució del poblat ibèric per un establiment nou format per un edifici complex de grans dimensions, amb una cisterna al centre, i voltat d’un dens camp de sitges; es tracta d’una ocupació de probable filiació itàlica, relacionada versemblantment amb la implantació romana a la zona del Solsonès.
Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Berguedà)
Directors: Borja Gil (b.gil.limon@hotmail.com), Francisco Javier Cantero (fjsibpalki@hotmail.com) i Laro Bonvehí (larosbonvehi@gmail.com)
Es tracta d’un indret amb una ocupació intensa i perllongada, cosa que evidencia el seu paper de lloc central al llarg del temps. Darrerament s’ha tret a la llum una fase prehistòrica, amb una fossa d’enterrament múltiple, molt probablement d’època calcolítica. En el Bronze Final/Primer Ferro s’inicia un assentament permanent, de característiques incertes fins al segle V aC, del qual destaca un gran dipòsit d’aigua retallat a la roca del període ibèric antic. A finals del segle V aC sembla néixer un nucli fortificat d’unes dimensions (7.000 m2) i entitat molt destacades a nivell regional. En el segle III aC s’habilita dins de l’espai emmurallat un important camp de sitges. En època romana republicana es construeix un nou perímetre fortificat, d’unes dimensions superiors a les del nucli ibèric, que presenta al centre una gran cisterna de factura monumental; tot plegat està probablement vinculat al nou escenari provocat per la conquesta militar i consolidació de la presència romana a la zona. Finalment, s’ha identificat una ocupació, aparentment residual, d’època romana alt i baix imperial, que enllaça amb els orígens medievals de l’ermita de Sant Miquel de Sorba.
Anseresa (Olius, Solsonès)
Directors: Laro Bonvehí (larosbonvehi@gmail.com), Borja Gil (b.gil.limon@hotmail.com), i Francisco Javier Cantero (fjsibpalki@hotmail.com), Mireia Pinto (mpintomonte@gmail.com)
Jaciment que constitueix un cas paradigmàtic dintre dels assentaments protohistòrics d’estructura urbana més bàsica i senzilla: un nucli de 2.700 m2 de superfície, format per un mur perimetral potent, de 1,6 m de gruix, que tanca un espai de forma el·líptica ocupat per una trentena de recintes adossats al mur i una àmplia plaça central. Aquesta vila closa sembla tenir una única fase constructiva, amb un horitzó d’abandonament de finals del segle V aC. Es tracta d’un jaciment extensament excavat per Mossèn Serra Vilaró a principis del segle XX. Les excavacions es van reprendre l’any 2108 amb l’objectiu de completar la documentació del sectors no excavats, i també per la necessitat de recuperar la seqüència estratigràfica amb metodologia moderna.
El Cogulló (Sallent, Bages)
Directors: David Asensio (asensio@ub.edu), Meritxell Lladó (m.lladofite@gmail.com) i Eduard Sànchez (esanchezcampoy@gmail.com), David Jimeno (djimenji7@ub.edu)
A la segona meitat del segle V aC es basteix dalt d’un turó que domina el corredor del Llobregat, d’alt potencial estratègic, un nucli que destaca per les seves dimensions (7.000 m2) i la seva complexitat urbanística i arquitectònica. Des de la fase fundacional disposa d’un potent perímetre fortificat, dotat de muralla doble, dos bastions als extrems, una torre quadrangular de grans dimensions al centre i un fossat. Disposa d’un urbanisme dens i ordenat, amb diferents bateries de cases, diversos carrers estrets i un espai obert amb sitges, es densifica en el segle III aC. En aquest moment, a més, el nucli s’eixampla amb l’afegit d’un nou barri i un nou tancament perimetral per la banda sud. El poblat, que podria haver exercit funcions de nucli de primer ordre a nivell regional, fou desmantellat en bona part als volts del 200 aC, tot i que es manté una ocupació d’època ibèrica tardana de caràcter incert, on destaca una nova edificació en l’antic espai fora muralles.
