Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions ( PRÒMAC )
Jaciments en curs d’excavació i estudi vinculats al projecte Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre (s. IX-I aC). 2022-2025 (CLT/2022/ARQ001SOLC/179). Investigador Principal: Jaume Buxeda
Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)
Directors: Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat)
El conjunt arqueològic està integrat per una necròpolis d’incineració, amb tres àrees datades entre finals del segle IX i el segle V-IV aC, i un hàbitat que —amb hiatus— va des de l’època preibèrica fins al segle III dC. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, una bateria d’edificis complexos formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca i comunicats amb uns recintes absidals. Les intervencions han identificat que aquesta zona té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu i d’emmagatzematge. La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC. En els segle II-I aC s’ha identificat un gran edifici fortificat, un castellum, i una reocupació residual a inicis d’època imperial.
També s’ha realitzat una campanya de prospeccions extensives a l’entorn de l’assentament, a la zona de la Cendrosa (1’4 km2, amb 254 parcel·les) i a la de les Guardioles (1,6 km2, amb 277 parcel·les), en els graus (7 ha). La dispersió de materials ha permès documentar una sèrie de nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement assentaments dispersos de tipus rural, així com la vila romana del Grau de l’Inquisidor.
Finalment s’ha fet una prospecció pedestre i geofísica la zona nord, on s’ha documentat una dispersió de materials d’unes 3 ha, potser una expansió urbana de l’hàbitat, com a mínim durant el segle III aC. Recentment s’han iniciat treballs d’excavació en aquesta zona, amb el descobriment d’estructures constructives.
Castellons (Flix, Ribera d’Ebre)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), M. Carme Belarte (cbelarte@icac.cat), David Jimeno (djimenji7@ub.edu)
El jaciment de els Castellons és un conjunt arqueològic constituït per quatre zones, dues d’hàbitat i dues de necròpolis.
S’han identificat un total de 68 estructures, 61 de les quals són clarament sepultures, majoritàriament tombes tumulàries. A més, s’hi documenten dipòsits funeraris desproveïts d’estructures construïdes en pedra, com a senyalització i protecció de les restes o del vas cinerari.
Els treballs, realitzats des del 2020, han constatat que l’espai funerari de Castellons 4 és una necròpolis tumular de la primera edat del ferro, dels segles VIII-VII aC. Però s’ha identificat la seva continuïtat a partir de la troballa de dues urnes a torn del segle VI aC, i probablement també en el segle V aC a partir de la recuperació superficial de fragments d’urnes característiques de l’ibèric antic. La necròpolis dels Castellons presenta una evident successió d’enterraments al llarg del temps, identificada per la superposició de sepultures, la tipologia dels vasos funeraris, o la tècnica de fabricació, a mà o a torn, dels envasos. Encara és aviat per establir-ne amb seguretat l’evolució estructural, però amb les dades actuals creiem que la necròpolis s’inicia amb la construcció d’un túmul de grans dimensions, la SP34, a la qual s’hi adossen posteriorment un gran nombre de túmul més petits. En el segle VI aC encara es manté la importància del gran túmul original, atès que s’hi adossen les urnes del segle VI aC.
El Calvari (El Molar, Priorat)
Directors: David Asensio (asensio@ub.edu), Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat), Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com)
Excavat per la UdL entre 2001 i 2011, el 2018 es reprenen les intervencions per l’equip PRÒMAC. Els treballs han identificat diferents fases constructives entre els segles VIII al VII aC. L’assentament originalment presentava una estructura preurbana, constituïda per recintes separats entre ells, sense adossaments que generin blocs constructius ni carrers (Calvari 1a). Tot seguit es constata una densificació del nucli, amb nous recintes que, ara sí, s’adossen als edificis preexistents (Calvari 1b), tal com s’ha documentat amb la construcció d’una paret de contenció que, alhora, introdueix per primera vegada la percepció de nucli tancat (Calvari 2), en aquests moments d’una concepció més inequívocament ‘urbana’. Aquesta és una condició evident en l’estructura de l’assentament en la fase més recent (Calvari 3), de la que destaca la relativa complexitat de l’aparell defensiu, amb l’afegit d’un bastió, mur exterior de tanca i corredor perimetral, i la regularitat del bloc d’estances rectangulars adossades.
L’absència de ceràmiques a torn fenícies durant les dues fases constructives més antigues (Calvari 1 i 2), proporciona una datació anterior al 650 aC, mentre que a la fase Calvari 3 ja són presents les àmfores T.10.1.2.1.
Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)
Directors: David Asensio (davidasensio@ub.edu), Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat), Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com), Maite Miró (mtmiro@gencat.cat)
El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles és una ciutat emmurallada d’època ibèrica (segle III aC) situada al marge esquerre de l’Ebre. Es localitza sobre una terrassa fluvial de forma triangular, a 115 metres sobre el riu, i amb una superfície de 4,2 ha, que el converteix en l’assentament més extens de la Catalunya meridional.. Entre els elements documentats destaca el seu característic sistema defensiu (torres pentagonals i muralla d’estances que recorda els tipus hel·lenístics), l’extensa xarxa viària, la complexitat i diversitat de les estructures domèstiques, l’aparició d’edificis públics o cultuals, l’existència de diferents barris que allotjaven diversos grups gentilicis internament estratificats, les activitats econòmiques lligades a l’explotació de galena argentífera, la producció de plom i plata, la presència d’escriptura, i l’encunyació de moneda pròpia associada a la seca Kum.
Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)
Directors: David Asensio (asensio@ub.edu), Rafel Jornet (rafaeljornet@gencat.cat),
Jordi Morer (jmorerdellorens@gmail.com)
Es tracta d’un assentament estudiat parcialment en els anys 40 per Salvador Vilaseca, i que des del 2020 és excavat per membres del PRÒMAC. El jaciment està situat en un indret estratègicament situat sobre un turó que constitueix el darrer estrep de la serra de la Mola, en el seu extrem NE, a uns 364 metres s.n.m. Es troba estructurat per dos blocs constructius separats per un estret passadís. A la part superior hi destaquem el registre d’un edifici complex de com a mínim cinc estances on s’han recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i agençaments interns que permeten interpretar funcionalitats diverses dins el mateix conjunt edilici o residència senyorial. La cronologia de l’abandonament sobtat i violent d’aquest edifici la podem situar en el darrer quart del segle V aC, tot i que també s’ha documentat una fase del Primer Ferro, encara per caracteritzar.
Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu) i M. Carme Belarte (cbelarte@icac.cat)
Es tracta d’un assentament ibèric d’uns 1.000 m2 situat sobre un esperó rocallós a 40 m sobre el riu Ebre, en una zona estratègica on el riu s’estreny. És un petit assentament fortificat que conserva nivells d’ocupació des del segle VI aC a finals del segle III aC. Presenta un estat de conservació molt notable, amb la quasi totalitat de la planta visible i una muralla de 30 m de longitud, 4 m d’amplada i 4 d’alçada. Es tracta d’un tipus d’assentament representatiu del model de poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre. Les darreres actuacions han documentat el sistema defensiu (fossat i restes de muralla) del segle VI aC, tot just sota l’espai situat darrera la muralla del segle V aC.
Les Esquarterades (Ulldecona, Montsià)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), M. Carme Belarte (cbelarte@icac.cat)
El jaciment de les Esquarterades es localitza al bell mig de la foia d’Ulldecona. Es tracta d’un petit assentament fortificat d’època ibèrica, situat dalt d’un turó, i de la seva necròpolis, situada al fons de la vall. La zona d’enterraments ha estat completament excavada durant els anys 2014 i 2015, i actualment s’estan duent a terme els darrers treballs de laboratori. En total s’han identificat 20 cremacions, la majoria dipositades dins d’urnes a torn de tancament hermètic, datades a finals del segle V aC. L’aixovar reuneix un important conjunt d’objectes de bronze i armament de ferro.