Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions ( PRÒMAC )
Jaciments en curs d’estudi vinculats al projecte quadriennal Guerra i conflicte al nord-est de la península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC) 2018-2021 (CLT009/18/00031). Investigador Principal: Jaume Noguera
El Vilar (Valls, Alt Camp)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Jordi López (jlopez@icac.cat)
L’anàlisi de la circulació monetària al Camp de Tarragona, combinada amb prospeccions arqueològiques intensives, ha identificat una dispersió de monedes, principalment hispanocartagineses, caracteritzada per tenir el seu centre i superior densitat entorn la ciutat ibèrica del Vilar (Valls), i pel control del territori cosetà i de les comunicacions entre la costa i l’interior, i que s’ha de datar en el 218 a. C. Les excavacions recents al Vilar han constatat la seva destrucció violenta per part d’un exèrcit dotat d’artilleria de torsió, gràcies a la documentació de projectils de balista entre els nivells d’incendi i esfondrament de les cases. Aquestes dues evidències suggereixen que les tropes d’Aníbal Barca van ser les autores de l’assalt i destrucció de la ciutat.
Les Aixalelles (Ascó, Ribera d’Ebre)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Pau Valdés (pauvm84@hotmail.com)
Es tracta d’un jaciment de 70 ha situat a l’esquerra del riu Ebre, controlant el meandre entre Ascó i Flix. Les prospeccions realitzades fins al moment han identificat tres ocupacions: la més antiga cal relacionar-la amb el pas de tropes cartagineses durant la Segona Guerra Púnica, a partir de monedes i puntes de fletxa. Una segona ocupació militar es produeix durant les guerres sertorianes, ja que entre molts altres objectes han estat recuperades quatre cinc glands amb inscripcions Q. SERTO PROCOS. Finalment, a partir d’August i fins al Baix Imperi la zona torna a ser ocupada, presumiblement per un establiment agrícola.
Traiguera (Baix Maestrat, Castelló)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Òscar Caldés (oscaraquilue@gmail.com)
Sembla que cal relacionar l’actual població de Traiguera amb l’antic assentament ibèric d’Intibili, mencionat en diversos passatges de les fonts antigues durant la Segona Guerra Púnica, i posteriorment en diferents itineraris com a mansio de la Via Augusta. Al voltant de la població s’han localitzat monedes hispanocartagineses i projectils de plom en un gran radi de dispersió. Aquestes restes podrien posar-se en relació amb l’anomenada batalla d’Hibera (Livi, XXIII, 29) i/o amb el posterior setge de la ciutat d’Intibili. En un futur immediat està prevista la prospecció sistemàtica de l’entorn, amb l’objectiu de localitzar els campaments romans i cartaginesos, així com el camp de batalla.
Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig, Segrià)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu), Eduard Ble (eduard.ble@gmail.com)
El jaciment se situa a l’extrem de la terrassa fluvial sobre l’aiguabarreig dels rius Segre i Cinca, prop del monestir de Santa Maria d’Escarp. Treballs recents han identificat una important concentració de materials del segle I aC, potser d’origen militar (amb un projectil amb la inscripció Q.SERTORI PROCOS/PIETAS). El jaciment està situat en un enclavament de gran valor estratègic, per on passava l’antiga ruta jalonada pels dos mil·liaris de Q. Fabius Labeo (procònsol del 118-114 aC) trobats precisament a Massalcoreig i Torrent de Cinca. El control sertorià del riu Ebre i dels nusos de comunicacions podrien explicar la localització d’un assentament militar en aquest indret. En un futur aquesta zona serà objecte de prospeccions arqueològiques intensives.
Prospecció de la batalla d’Ilerda (sud del Segrià)
Directors: Jaume Noguera (noguera@ub.edu)
Projecte de prospeccions arqueològiques que pretén localitzar els assentaments militars vinculats amb els moviments de les tropes pompeianes i cesarianes durant l’estiu de l’any 49 aC a la zona situada entre Llardecans i el Segre. Des de l’antiguitat, aquesta campanya ha estat objecte d’interès per part de diferents intel·lectuals, especialment a partir del segle XIX, on destaca la figura de Napoleó III i el seu llegat, el coronel Eugène Stoffel, el qual va publicar un dels millors treballs sobre el tema. En base als seus estudis, i a partir del coneixement actual de l’arqueologia romana republicana en època cesariana, com per exemple monedes de l’època o les glandes inscriptae amb la marca SCAE, es pretén localitzar i analitzar els diferents campaments mencionats al Bellum Civile per Juli Cèsar.