GRECS

Projectes

  • Presentació
  • Membres
  • Activitats
  • Publicacions
  • Tesis
  • Projectes
  • Grups associats

activitats

Investigación y creación artística sobre residuos y recuperadores informales: formas alternativas de aproximación y registro

“Me llaman calle y mi corazón no está en venta”. Dispositivos de control y prácticas de resistencia en el Raval de Barcelona

Presentació del llibre “Ciudad confinada. Experiencias urbanas durante la pandemia de COVID-19″

Gramsci a l’Ecuador

AFFRIC. Estudio comparado sobre apropiaciones sociales y competencias de uso en centros urbanos de tres ciudades africanas

2010-2012

Los países subsaharianos están siendo escenario de fenómenos derivados de dinámicas descontroladas de urbanización: congestión, contaminación ambiental, aumento de las asimetrías sociales, problemas de salud pública…, cuestiones todas ellas producidos o agudizadas por el asentamiento masivo de inmigrantes procedentes de zonas agrícolas del propio país 0 de otros. Esos costes sociales y ambientales de la expansión de la vida urbana en el África negra son expresiones particulares de procesos que afectan a todas las ciudades del mundo, pero que en estos países se ven agravados por graves y crónicas carencias en materia de proyección y gestión de los territorios urbanos y de sus servicios y una casi nula tarea pedagógica por lo que hace a buenas prácticas de ciudadanía.

El objetivo del proyecto de investigación AFFRIC es dilucidar comparativamente cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial, y especialmente el uso creciente del automóvil, a esas morfologías urbanas escasamente planificadas y marco de la instalación desregulada de grandes contingentes de inmigrantes procedentes del campo, así como a formas tradicionales de usar lo que hasta hace no mucho eran espacios comunitarios. Las ciudades africanas donde se llevará a cabo la investigación serán: Nouakchott (Mauritania), Praia (Cabo Verde), Addis Abeba (Etiopía), Dakar (Senegal), Bamako (Mali), Banjul (Gambia) y Uagadugú (Burkina Faso).

Se trata de verificar y analizar las consecuencias de la invasión por parte del tráfico rodado de lo que habían sido lugares públicos de intensa vida social y las incongruencias existentes entre las formas reales como son objeto de apropiación social estos espacios y los modelos interpretativos utilizados en su gestión administrativa y urbanística. El destino de los hallazgos obtenidos será inspirar, proponer y contribuir a diseñar actuaciones en el campo urbanístico, normativo y pedagógico, siempre en la perspectiva de una mejora de las modelizaciones aplicables a la racionalización de la vida urbana en las ciudades estudiadas.

Investigadors/es: Alberto López Bargados, Ariadna Solé Arraràs, Fernando González Placer, Gerard Horta, Guillermo Martín Sáiz, José García Molina, José Sánchez García, Manuel Delgado, Manuel Joao Ramos, Marta Alonso, Muna Makhlouf, Rosa Marí Ytarte
Investigador/a principal: Manuel Delgado
Entitat finançadora: Ministerio de Economía y Competitividad
Referència: CSO2009-12470

FLUXUS. Estudio sobre apropiaciones sociales y competencias de uso en centros urbanos de tres ciudades africanas

2009-2011
Programa Nacional de Investigación Fundamental

El estudio asume como objetivo establecer comparativamente, y a partir de observaciones sobre el terreno, las maneras de organizarse la vida social en centros urbanos de tres ciudades africanas: Noaukchott (Mauritania), Praia (CaboVerde) yAddisAbeba (Etiopia). La investigación continua otras recientes de las misma índole que han tenido como objeto núcleos históricos de diversas ciudades europeas, planteándose las posibilidades y los límites de la aplicación de los criterios conceptuales ymetodológicos empleados en contextos socioculturales no europeos. Se trata de dilucidar cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial especialmente por lo que hace al uso creciente del automóvil a morfologías urbanas escasamente planificadas y a maneras tradicionales de habitar la ciudad y, en concreto, de utilizar los espacios abiertos como escenario para diversas formas de sociabilidad. La investigación se centra en los conflictos derivados de las competencias de uso con especial atención a los que se producen entre tráfico rodado y viandantes y sugiere actuaciones administrativas culturalmente adaptadas en el campo urbanístico, normativo y pedagógico. El objetivo último es contribuir a que los espacios urbanos estudiados continúen siendo lugares no sólo de circulación, sino también de encuentro, en el marco de políticas de cooperación internacional en los ámbitos estratégicos de salud, sostenibilidad, ordenación territorial y patrimonio cultural.

Investigadors/es: Alberto López Bargados, Antonio Medeiros, Daniel Malet Calvo, Francesca Nucci, Gerard Horta, Manuel Delgado, Manuel Joao Ramos, Marta Alonso
Investigador/a principal: Manuel Delgado
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Referència: CSO2009-12470

Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya

2006-2009
Ajuts a la Recerca

Aquesta investigació s’ha basat en el seguiment a Catalunya de les principals festivitats del calendari musulmà com són el ramadà, la festa del sacrifici, la aixura i la celebració del naixement del profeta. Aquesta s’ha dut a terme en diferents localitats i amb diferents col·lectius d’origen (Marroc, Pakistan, Senegal). Hem pogut contrastar la vigència de les pràctiques rituals dins de les comunitats musulmanes a Catalunya, posant en qüestió aquell supòsit, extret de les teories de la modernització més convencionals, que suggeria que la influència secularitzadora de la societat occidental portaria a un progressiu abandonament d’aquestes ritualitats. Hem pogut veure que els diferents rituals que marquen el calendari festiu dels musulmans a Catalunya apleguen no només les primeres generacions sinó també totes aquelles que les succeeixen. Hem pogut apreciar que el ritual ordena però, al mateix temps, desperta discrepàncies internes. El principal repte que han d’afrontar aquestes pràctiques provenen dels processos d’individualització religiosa. També hem pogut constatar el diferent tipus de reacció que elabora la societat catalana en relació amb una sèrie de ritualitats islàmiques que comencen a prendre una certa notorietat dins l’esfera pública.

Investigadors/es: Alberto López Bargados, Ariadna Solé Arraràs, Marta Alonso
Investigador/a principal: Jordi Moreras
Entitat finançadora: Inventari del Patrimoni Etnológic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Fer-se visible. Dinàmiques d’ocupació de l’espai públic dels musulmans de Catalunya. 

2007-2008
Ajuts a la Recerca

La vocació d’aquesta recerca ha estat descriure i avaluar les formes espontànies i deliberades de presència dins l’espai públic generades per les comunitats musulmanes de Catalunya. Aquesta presència és relativament recent i contrasta, en ocasions, amb les lògiques de representació comunitària admeses com a legítimes, adreçades a musulmans i no musulmans, per la resta de la població i per les administracions d’allò públic. Hem pretès aclarir les possibles necessitats de les comunitats musulmanes objecte d’anàlisi a fi i efecte d’aportar informacions útils per a la gestió col·lectiva i en la mesura del possible consensuada de l’espai públic. La recerca ha estat de caràcter multisituat i ha tingut en compte la complexitat comunitària dels col·lectius musulmans a Catalunya i alhora les diferents maneres com aquests es fan visibles en el que hem anomenat espais permanents (comerços i oratoris) i temporals (festivitats religioses).

Investigadors/es: Alberto López Bargados, Ariadna Solé Arraràs, Marta Alonso
Investigador/a principal: Alberto Lopez Bargados
Entitat finançadora: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca. Generalitat de Catalunya. Ajuts per a incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d'immigració a Catalunya
Referència: 2007ARAFI 1 00001

L’islam assetjat. Islamofòbia i espai públic a Barcelona

2007

L’objecte principal d’aquest escrit és la reflexió entorn l’extralimitació policial particularment envers els musulmans, que es pot emmarcar en els actes d’humiliació i el funcionament d’aquests, així com en les formes d’inferiorització. Les actuacions policials es concreten en molts casos en actes discriminatoris, que tenen lloc quan un grup rep un tracte diferent, no pas com a privilegi sinó com a instrument per solidificar la inferioritat moral que li és atribuïda, tot fent-la protagonista de les relacions socials de les que aquest grup és partícip. A més a més de la discriminació, la segregació i la marginació també són reificacions de mecanismes d’exclusió.

Investigadors/es: Alberto López Bargados, Ariadna Solé Arraràs, Marta Alonso
Investigador/a principal: Marta Alonso
Entitat finançadora: Institut Català d'Antropologia

Musulmans i espai públic. La redefinició quotidiana del context espacial barceloní.

2007
Ajuts a la Recerca
Investigadors/es: Ariadna Solé Arraràs, Marta Alonso
Investigador/a principal: Marta Alonso
Entitat finançadora: Institut Català d’Antropologia