Estudi:

D’acord amb els objectius del projecte, i tenint en compte la complexitat del fenomen que s’aborda s’ha considerat realitzar un estudi longitudinal de casos, ja que constitueix un procés d’indagació comprensiu, sistemàtic i en profunditat de les trajectòries de transició de l’alumnat immigrant a l’educació Secundària.

L’estudi de casos és un mètode que es caracteritza per ser contextual, descriptiu i heurístic, de tal manera que el cas en si mateix és important pel que revela sobre el fenomen estudiat. Per a aquesta investigació es considera l’estratègia metodològica més pertinent atès que el cas particular s’analitza per obtenir major comprensió sobre una temàtica o refinar una teoria. Els enfocaments de xarxes constitueixen la mirada teoricoconceptual i metodològica des de la qual s’explora l’abandonament escolar de l’alumnat i l’emergència de trajectòries d’èxit. Es combina la visió atributiva dels fenòmens analitzats amb una visió relacional dels mateixos sobre les aportacions de l’ARS (análisis de redes sociales). S’utilitza l’enfocament sociocèntric en l’estudi dels grups classe globals, que permet descobrir i contrastar els patrons d’interacció i vinculació de l’alumnat immigrant amb i en relació a la resta d’iguals (en l’entorn escolar i social) i l’enfocament egocèntric per explorar el sistema de relacions, estructura, composició i funcionalitat dels vincles personals de cada estudiant.

Pel que fa a les tècniques de recollida d’informació, es complementen els instruments (qüestionaris, escales, etc.) amb estratègies com l’anàlisi documental o els grups de discussió i les entrevistes individuals que permeten un acostament més personal, detallat i vivencial a les percepcions i experiències d’alumnat i professorat. L’anàlisi i revisió en profunditat de la literatura específica que sustenta la hipòtesi del nostre estudi permet concretar els instruments i els aspectes d’anàlisi que ara es preveuen.