{"id":15916,"date":"2013-02-28T16:47:46","date_gmt":"2013-02-28T15:47:46","guid":{"rendered":"http:\/\/grelub.wordpress.com\/?p=81"},"modified":"2013-02-28T16:47:46","modified_gmt":"2013-02-28T15:47:46","slug":"tot-el-que-no-te-dubtes-dinconstitucionalitat-es-inutil-o-inconvenient-sobre-lavantprojecte-de-reforma-dels-governs-locals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/tot-el-que-no-te-dubtes-dinconstitucionalitat-es-inutil-o-inconvenient-sobre-lavantprojecte-de-reforma-dels-governs-locals\/","title":{"rendered":"Tot el que no t\u00e9 dubtes d\u2019inconstitucionalitat \u00e9s in\u00fatil o inconvenient (sobre l’avantprojecte de reforma dels governs locals)"},"content":{"rendered":"

L\u2019executiu ha impulsat per en\u00e8sima ocasi\u00f3 un text <\/a>per a la reforma de la Llei de Bases de R\u00e8gim Local. Per tal de no confondre l\u2019esperit dels comentaris posteriors, val la pena fer alguns aclariments inicials. En primer lloc, \u00e9s imprescindible i urgent escometre aquesta reforma que ha estat apla\u00e7ada massa ocasions. \u00c9s indubtable que una llei que va ser aprovada fa gaireb\u00e9 30 anys en un context molt diferent a l\u2019actual necessita d\u2019una revisi\u00f3 profunda. En segon lloc, la racionalitzaci\u00f3 dels mapes territorials i institucionals \u00e9s important i necess\u00e0ria. I per acabar, la clarificaci\u00f3 del repartiment competencial \u00e9s tamb\u00e9 un element imprescindible. Ara b\u00e9, admesa, doncs, l\u2019oportunitat, cal manifestar que aquesta no sembla ser la reforma que necessita el govern local espanyol, almenys en aquest redactat particular que ens ofereix l\u2019avantprojecte.<\/p>\n

Podr\u00edem dir que l\u2019acumulaci\u00f3 de motius fa dif\u00edcil fer-ne una s\u00edntesi i, per tant, destacarem nom\u00e9s alguns elements:<\/p>\n

1. Arquitectura del model. En versions anteriors del text es veia clara la voluntat d\u2019avan\u00e7ar en la l\u00ednia de la fusi\u00f3 municipal. En aquest text, aquest element queda molt esmorte\u00eft i la idea d\u2019extinci\u00f3 i absorci\u00f3 que estava present en les versions anteriors, se substitueix per la intervenci\u00f3 dels municipis de menys de 5.000 habitants que concorrin en alguna de les circumst\u00e0ncies previstes. Des de la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer ja hem escrit articles i intervencions sobre la inconveni\u00e8ncia dels programes d\u2019amalgamaci\u00f3 que, tot i que no \u00e9s est\u00e8tic, em permeto citar (La represa del debat sobre la fusi\u00f3 municipal: elements per a l\u2019an\u00e0lisi<\/em><\/a>, de la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, 2011); de tota manera, en resum, la idea general \u00e9s que no existeix cap estudi que demostri que les economies d\u2019escala es donen de forma espont\u00e0nia pel mer fer de fusionar. Es fusionen les institucions, no les poblacions ni els nuclis poblacionals. La poblaci\u00f3 seguir\u00e0 exactament on \u00e9s i, per tant, no \u00e9s d\u2019esperar que els costos del servei es redueixin. D\u2019altra banda, la major part de municipis per sota d\u2019aquest tall de poblaci\u00f3 ja feien \u00fas de forma habitual de f\u00f3rmules d\u2019externalitzaci\u00f3 del servei que ja constitu\u00efen un mecanisme per incorporar economies d\u2019escala.<\/p>\n

2. Aclariment en l\u2019assignaci\u00f3 competencial. \u00c9s probablement l\u2019objectiu on la proposta de text fracassa de forma m\u00e9s evident. El text planteja que els municipis de menys de 20.000 habitants (atenci\u00f3, 20.000 habitants; nom\u00e9s el 5% dels municipis espanyols superen aquest tram), hauran de cedir la titularitat (atenci\u00f3 de nou en aquest punt, la titularitat) de les compet\u00e8ncies juntament amb els mitjans, la capacitat de reglamentaci\u00f3, la sancionadora i la tribut\u00e0ria a les diputacions per l\u2019incompliment en un exercici d\u2019uns requisits que vindran establerts per Reial Decret. El municipis, d\u2019acord amb la proposta, resten completament desposse\u00efts de qualsevol capacitat de motivaci\u00f3 o recurs. Efectivament, \u00e9s preveu la possibilitat de revisar o revocar, en un per\u00edode m\u00ednim de 5 anys, tot i que no queda massa clar en la proposta sota quin proc\u00e9s. S\u2019ent\u00e9n que si es produeix aquesta reversi\u00f3, la titularitat, els mitjans i tota la resta d\u2019elements, han de retornar al municipi originari.<\/p>\n

En definitiva, les diputacions assumiran la titularitat de serveis d\u2019alguns municipis s\u00ed i d\u2019altres no, una titularitat que pujar\u00e0 i baixar\u00e0, com faran el personal i els recursos assignats. Es tracta d\u2019un aclariment competencial, com a m\u00ednim, particular; i m\u00e9s, si tenim present que l\u2019incompliment d\u2019un criteri econ\u00f2mic conjuntural donar\u00e0 lloc a una reformulaci\u00f3 dels t\u00edtols competencials i al trasp\u00e0s de tots els mitjans materials i normatius.<\/p>\n

3. Serveis complementaris i no obligatoris. Dins de l\u2019objectiu de clarificaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 competencial, l\u2019avantprojecte planteja una adaptaci\u00f3 de la prestaci\u00f3 dels serveis no obligatoris (a qu\u00e8 es refereix amb el terme \u201cimpropis\u201d) dels municipis a les seves capacitats de pagament. El mandat \u00e9s clar, en primer lloc suprimeix l\u2019article 28 que incorporava la previsi\u00f3 gen\u00e8rica de serveis complementaris i, m\u00e9s endavant, incorpora en una disposici\u00f3 transit\u00f2ria a la Llei d\u2019Hisendes una disposici\u00f3 addicional que estableix que quan l\u2019avaluaci\u00f3 del conjunt dels serveis no sigui satisfact\u00f2ria, l\u2019Ajuntament haur\u00e0 d\u2019ordenar la supressi\u00f3 dels serveis impropis. Aquest mandat resulta sorprenent si tenim present que dins dels serveis anomenats impropis trobar\u00edem, per exemple, les escoles bressol; ara b\u00e9, encara ho \u00e9s m\u00e9s el redactat de la lletra seg\u00fcent per als casos en qu\u00e8 siguin serveis obligatoris, on l\u2019opci\u00f3 oferta per l\u2019avantprojecte \u00e9s externalitzar-los (i no precisa res per a aquells que ja poguessin estar gestionats de forma indirecta).<\/p>\n

4. Arbitrarietat i tractament desigual. L\u2019avantprojecte es mostra imperatiu en els mandats que estableix per als municipis de menys de 20.000 i, particularment per als de menys de 5.000, per\u00f2 en canvi no sembla incorporar massa elements de control ni per als municipis majors de 20.000 habitants ni per a les diputacions.<\/p>\n

5. Efic\u00e0cia, efici\u00e8ncia i cost real. La preocupaci\u00f3 que genera el cost en la realitzaci\u00f3 del servei \u00e9s un element que articula l\u2019esperit de l\u2019avantprojecte (de fet, el terme \u201ccost\u201d apareix en 36 ocasions en un text de 46 p\u00e0gines). L\u2019establiment de costos reals i est\u00e0ndards per a serveis municipals \u00e9s un proc\u00e9s molt complex, en bona mesura pel fet que molts d\u2019aquests serveis estan intensament lligats al territori i a les caracter\u00edstiques del mateix, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 no resulta senzill incorporar totes les circumst\u00e0ncies que hi incideixen. Per posar un exemple concret, el cost per habitant (empadronat) de la recollida de residus en un municipi tur\u00edstic pot no reflectir la realitat del servei. A m\u00e9s, en aquesta preocupaci\u00f3 per la gesti\u00f3 dels costos sembla no preocupar el cost del procediment: establiment de costos per a tots els serveis i tots els tipus de municipis, processos d\u2019avaluaci\u00f3 de qualitat, establiment de nivells de qualitat est\u00e0ndard per a tots els serveis i tots els municipis (8.116 en total, segons dades de 2011), informes de les CCAA, comunicacions de les Diputacions i totes les avaluacions en tots els municipis. En definitiva, es tracta d\u2019un procediment car que no revertir\u00e0 directament en la qualitat dels serveis sin\u00f3 m\u00e9s aviat en l\u2019increment de les mesures de control.<\/p>\n

6. Remuneraci\u00f3 d\u2019electes i c\u00e0rrecs eventuals. En aquest cas, podem dir que el text aprofita un determinat context de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per plantejar mesures de reducci\u00f3 de la despesa vinculada a la instituci\u00f3. De nou ens trobem davant d\u2019una mat\u00e8ria on \u00e9s necessari establir una certa ordenaci\u00f3, tant en les remuneracions, com en les responsabilitats i incompatibilitats vinculades, com en l\u2019abast. Ara b\u00e9, el model proposat, que \u00e9s aparentment molt estricte en alguns aspectes, \u00e9s extremadament flexible en uns altres, i mentre estableix una remuneraci\u00f3 m\u00e0xima d\u2019uns 14.000 euros per als alcaldes de municipis de 1.001 a 2.000 habitants en dedicaci\u00f3 exclusiva, no introdueix cap l\u00edmit a les dietes i indemnitzacions per assist\u00e8ncia, m\u00e9s enll\u00e0 de no tenir reconeguda cap dedicaci\u00f3, fet que ja est\u00e0 previst en la normativa vigent. L\u2019efecte esperat \u00e9s que cap c\u00e0rrec s\u2019aculli a la dedicaci\u00f3 exclusiva i s\u2019opti per generalitzar les indemnitzacions per assist\u00e8ncia efectiva.<\/p>\n

7. Dubtes sobre la legalitat. Molts dels articles de l\u2019avantprojecte plantegen dubtes seriosos sobre la seva legalitat i el seu encaix constitucional amb el principi d\u2019autonomia local.<\/p>\n

8. El to i el registre. L\u2019avantprojecte fa servir un to imperatiu que insisteix de nou sobre la l\u00f2gica de la tutela del govern local per part de l\u2019Estat i generant un model d\u2019implementaci\u00f3 Top-down, <\/i>on la l\u00f2gica d\u2019actuaci\u00f3 \u00e9s sempre el recel, la desconfian\u00e7a i el control. Potser no \u00e9s al millor manera d\u2019abordar una reforma profunda del sistema institucional local.<\/p>\n

Aquests serien nom\u00e9s alguns dels elements que val la pena comentar d\u2019aquest text, que no pret\u00e9n esdevenir en cap cas un informe complet. No han estat comentats molts altres elements controvertits inclosos; des de la voluntat de reducci\u00f3 d\u2019ens instrumentals o la limitaci\u00f3 de la massa salarial destinada a laborals, que farien desapareixen els pocs elements de la Nova Gesti\u00f3 P\u00fablica que es van popularitzar, fins a la manca de claredat en la redacci\u00f3. Tampoc no hem entrat en tot all\u00f2 que deixa fora aquesta reforma: cap comentari sobre el sistema electoral, ni municipal ni del segon nivell, que seguir\u00e0 sent d\u2019elecci\u00f3 indirecta tot i ser el prestador preferent del model, ni sobre obligacions de transpar\u00e8ncia, ni participaci\u00f3 dels ciutadans en el proc\u00e9s de presa de decisions.<\/p>\n

En definitiva, es tracta d\u2019un avantprojecte amb uns objectius declarats, ordenar i clarificar, per\u00f2 que sembla que en la seva aplicaci\u00f3 m\u00e9s aviat planteja controlar, reduir i donar protagonisme a les diputacions provincials.<\/p>\n

Esther Pano (epano@pisunyer.org)<\/p>\n

Membre de @grelub<\/a> i de la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019executiu ha impulsat per en\u00e8sima ocasi\u00f3 un text per a la reforma de la Llei de Bases de R\u00e8gim Local. Per tal de no confondre l\u2019esperit dels comentaris posteriors, val la pena fer alguns aclariments inicials. En primer lloc, \u00e9s imprescindible i urgent escometre aquesta reforma que ha estat apla\u00e7ada massa ocasions. \u00c9s indubtable que…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[494],"tags":[],"blog_post_layout_featured_media_urls":{"thumbnail":"","full":""},"categories_names":{"494":{"name":"Uncategorized","link":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/en\/category\/uncategorized\/"}},"tags_names":[],"comments_number":"0","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15916"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15916"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15916\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15916"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15916"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}