\nL\u2019any 2008, per primer cop a la hist\u00f2ria, el nombre de persones vivint en entorns urbans superava el nombre de persones vivint en espais rurals (Nacions Unides, 2008). A Europa, es considera que el 80% de la poblaci\u00f3 \u00e9s urbana, mentre que continents com l\u2019\u00c0frica i l\u2019\u00c0sia s\u2019urbanitzen de manera creixent i r\u00e0pida. La concentraci\u00f3 de poblaci\u00f3, com tamb\u00e9 l\u2019intercanvi de mercaderies, activitats i informaci\u00f3 en aglomeracions urbanes planteja reptes de diversos tipus: socials (combatre les desigualtats, garantir l\u2019accessibilitat als serveis p\u00fablics); econ\u00f2mics i financers (assegurar la competitivitat i l\u2019efici\u00e8ncia); territorials (la gesti\u00f3 de l\u2019explosi\u00f3 urbana, de la mobilitat i dels residus); pol\u00edtics i institucionals (la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques i dels serveis, la representaci\u00f3 democr\u00e0tica).<\/p>\n
L\u2019entorn urb\u00e0 est\u00e0 marcat per la mobilitat quotidiana de la poblaci\u00f3 (per anar a treballar, a estudiar, a comprar, a assistir a espectacles, etc.). En efecte, bona part de la poblaci\u00f3 \u201cfa vida\u201d en dos o m\u00e9s municipis, fet que planteja interrogants sobre el sentiment de pertinen\u00e7a. D\u2019on ens sentim? De qu\u00e8 dep\u00e8n que ens sentim m\u00e9s d\u2019un lloc o d\u2019un altre? Els entorns urbans difuminen les identitats locals?<\/p>\n
En aquest article tractem aquesta q\u00fcesti\u00f3 a partir del cas de Barcelona. En primer lloc, veurem fins a quin punt s\u2019ha produ\u00eft un augment de la mobilitat entre els municipis de l\u2019aglomeraci\u00f3 barcelonina i quins efectes ha ocasionat. En segon lloc, presentarem els resultats d\u2019una recerca en curs que mostra el grau de sentiment de pertinen\u00e7a local i metropolit\u00e0.<\/p>\n
La Barcelona metropolitana: algunes dades<\/strong> A partir de l’any 2000 es produeixen dos fen\u00f2mens simultanis. En primer lloc, s\u2019observa un increment de la mobilitat residencial intramunicipal. Segons Alberich (2010: 30), la meitat de la poblaci\u00f3 metropolitana ha canviat de resid\u00e8ncia entre 1990 i 2005: entre l\u2019any 2000 i 2006, el nombre de persones que no nom\u00e9s ha canviat de resid\u00e8ncia sin\u00f3 de municipi ha passat del 12% al 20%. En efecte, hi ha un augment dels fluxos migratoris de la ciutat i la seva \u00e0rea metropolitana cap a la regi\u00f3 metropolitana i zones interiors de Catalunya, aix\u00ed com de grans ciutats a m\u00e9s petites. En altres paraules, des de municipis densos i poblats es migra cap als menys densos i m\u00e9s dispersos. Per exemple, a l\u2019aglomeraci\u00f3 de Barcelona m\u00e9s de la meitat dels canvis residencials entre municipis han tingut com a destinaci\u00f3 la segona corona metropolitana. Aquest fenomen ha estat descrit com un moviment “de l’interior a l’exterior i del gran al petit” i ha succe\u00eft no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0, sin\u00f3 a tot Catalunya (Alberich, 2010). El creixement metropolit\u00e0, gr\u00e0cies a les infraestructures i xarxes de transport, s’ha tradu\u00eft per la sortida de la ciutat de Barcelona de parelles i fam\u00edlies joves que busquen habitatges a preus m\u00e9s assequibles i una millora en l\u2019entorn. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019”\u00e8xode” metropolit\u00e0 ha estat protagonitzat principalment per les classes mitjanes (Subirats, 2012).<\/p>\n El segon fenomen ha estat l’arribada de poblaci\u00f3 estrangera a les ciutats centrals: a Barcelona ciutat, va representar el 17,5 % de la poblaci\u00f3 total l\u2019any 2012. Gr\u00e0cies al flux migratori estranger, la poblaci\u00f3 barcelonina s’ha estabilitzat al voltant de 1,6 milions d’habitants. De fet, es produeix un fenomen de recentralitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, ja que la poblaci\u00f3 nouvinguda s\u2019assenta als centres urbans (Nel\u2022lo, 2004; Alberich, 2010). Aquest gruix de poblaci\u00f3, per\u00f2, \u00e9s el que es mou amb m\u00e9s facilitat per motius laborals; si segu\u00eds les pautes de mobilitat dels aut\u00f2ctons, als propers anys veur\u00edem que tamb\u00e9 la poblaci\u00f3 nouvinguda tendeix a descentralitzar-se i dispersar-se.<\/p>\n Per entendre els canvis i tend\u00e8ncies cal doncs una mirada metropolitana. A aquesta escala, Barcelona i els municipis de la primera corona han cooperat des dels anys 1970, passant per diferents fases amb m\u00e9s o menys grau d’institucionalitzaci\u00f3 (pels detalls, vegeu Perdig\u00f3, 2010; Tom\u00e0s, 2010, 2012). Despr\u00e9s d’una \u00e8poca de fragmentaci\u00f3 institucional i cooperaci\u00f3 entre municipis a trav\u00e9s d’ag\u00e8ncies sectorials, l\u2019any 2010 el Parlament catal\u00e0 va aprovar la Llei de l’\u00c0rea Metropolitana de Barcelona. En funcionament despr\u00e9s de les eleccions locals de 2011, l’AMB t\u00e9 compet\u00e8ncies de coordinaci\u00f3 i gesti\u00f3 dels serveis de transport p\u00fablic, tractament de residus, gesti\u00f3 del cicle integral de l\u2019aigua, com tamb\u00e9 compet\u00e8ncies en urbanisme, desenvolupament econ\u00f2mic i cohesi\u00f3 social. Presidit per l’alcalde de Barcelona, el Consell metropolit\u00e0 representa els 36 municipis membres d’acord amb la seva poblaci\u00f3. Es tracta doncs d\u2019una elecci\u00f3 indirecta. En l’\u00e0mbit metropolit\u00e0 funcional \u2013la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, amb 5 milions d\u2019habitants- l’Autoritat del transport metropolit\u00e0 (ATM) exerceix des de 1997 la coordinaci\u00f3 de totes les xarxes de transport p\u00fablic i la integraci\u00f3 tarif\u00e0ria. La regi\u00f3 metropolitana \u00e9s formalment un nou \u00e0mbit d’administraci\u00f3 descentralitzada del govern catal\u00e0 des de 2010, un cop aprovada la Llei de vegueries de Catalunya. Tanmateix, la llei no s’ha aplicat i de moment continuen existint, en territori metropolit\u00e0, la prov\u00edncia de Barcelona i les comarques, a m\u00e9s a m\u00e9s de nombroses mancomunitats i consorcis (per a una major an\u00e0lisi vegeu Burns et al., 2010).<\/p>\n
\nDes de la segona meitat del segle XX, el creixement de la ciutat de Barcelona i la seva \u00e0rea metropolitana ha seguit les tend\u00e8ncies pr\u00f2pies a la majoria de ciutats espanyoles, que es caracteritzen per tres fases (Nel\u2022lo, 2004; de Ter\u00e1n, 2009; Mart\u00ed-Costa et al., 2011). Entre 1960 i 1975, Barcelona i en menor mesura l’\u00e0rea metropolitana van cr\u00e9ixer gr\u00e0cies a l’arribada de poblaci\u00f3 d\u2019altres indrets d’Espanya. La ciutat va aconseguir el seu m\u00e0xim hist\u00f2ric l’any 1979 amb 1,9 milions d’habitants, mentre que l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona (AMB) va arribar als 3 milions. A partir de finals dels 1970, el creixement va continuar per\u00f2 amb menor intensitat. Aquest per\u00edode es caracteritza pel proc\u00e9s de suburbanitzaci\u00f3 i un augment de les migracions entre municipis. En efecte, la capital catalana va perdre poblaci\u00f3 a favor dels municipis metropolitans, cap a la primera corona per\u00f2 especialment cap a la segona. Aix\u00ed, el 1996 Barcelona tenia 1,5 milions d\u2019habitants, mentre que la regi\u00f3 metropolitana ja comptava amb 4,2 milions d’habitants (Serra, 2003).<\/p>\n<\/p>\n