Projecte finan\u00e7at per la Convocat\u00f2ria DEMOC 2018, Generalitat de Catalunya<\/p>\n
IP: Mariona Tom\u00e0s, Universitat de Barcelona<\/p>\n
Objectiu del projecte<\/u><\/p>\n
El 40% de la poblaci\u00f3 catalana viu a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB), un espai de mobilitat i de mercat de treball format per 36 municipis i que agrupa 3,2 milions d\u2019habitants. Aquest territori compta amb una instituci\u00f3, l\u2019AMB, creada per la Llei 31\/2010 del Parlament de Catalunya, encarregada de la prestaci\u00f3 de serveis com el tractament de residus, l\u2019aigua i el transport p\u00fablic, i amb compet\u00e8ncies tamb\u00e9 en planificaci\u00f3 urban\u00edstica, desenvolupament econ\u00f2mic i cohesi\u00f3 social. Malgrat que la ciutadania es despla\u00e7a quotidianament pels municipis metropolitans, i rep serveis metropolitans, el seu referent en mat\u00e8ria de participaci\u00f3 electoral i pol\u00edtica, pels serveis i pol\u00edtiques esmentats anteriorment, es fa estrictament a escala local.<\/p>\n
En efecte, l\u2019AMB \u00e9s una instituci\u00f3 de govern local amb un important pressupost i amb compet\u00e8ncies amb serveis claus pel funcionament dels municipis metropolitans, per\u00f2 amb una legitimitat indirecta<\/strong> que beu dels representants escollits a les 36 eleccions municipals. Aix\u00f2 fa que, d\u2019una banda, el proc\u00e9s de rendici\u00f3 de comptes per part de l\u2019electorat es produeixi tamb\u00e9 de forma molt indirecta (sovint s\u00f3n els temes estrictament locals els que pesen m\u00e9s en les eleccions municipals) i, de l\u2019altra, la percepci\u00f3 per part de la ciutadania que el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques a escala metropolitana sigui altament despolititzada i tecnocr\u00e0tica.<\/p>\n L\u2019objectiu d\u2019aquest projecte \u00e9s elaborar una caixa d\u2019eines de participaci\u00f3 metropolitanes i recomanacions<\/strong> sobre la viabilitat, la conveni\u00e8ncia i el contingut d\u2019una regulaci\u00f3 espec\u00edfica en mat\u00e8ria de participaci\u00f3 metropolitana, aconseguint a llarg termini millorar la qualitat i la legitimitat democr\u00e0tica de l\u2019AMB.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 de la legitimitat<\/u><\/p>\n La voluntat d\u2019enfortir la legitimitat democr\u00e0tica<\/strong> de l\u2019\u00c0rea Metropolitana est\u00e0 present en el pre\u00e0mbul de la pr\u00f2pia llei de l\u2019AMB: \u201cLa institucionalitzaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona respon a la voluntat de millorar l\u2019efici\u00e8ncia i l\u2019efic\u00e0cia de les administracions que actuen en el territori metropolit\u00e0, garantint la prestaci\u00f3 d\u2019uns serveis p\u00fablics de qualitat, per mitj\u00e0 de la configuraci\u00f3 d\u2019una administraci\u00f3 propera i capa\u00e7 d\u2019incrementar la implicaci\u00f3 i la participaci\u00f3 ciutadanes en una realitat de continu\u00eftat urbana, densitat demogr\u00e0fica i caracter\u00edstiques econ\u00f2miques i socials que ho facin necessari\u201d. Aquesta voluntat tamb\u00e9 es manifesta en la definici\u00f3 dels seus principis generals: \u201cProximitat i participaci\u00f3 ciutadana en la gesti\u00f3 i la prestaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics\u201d (article 1.4, lletra h). Tot i aix\u00f2, no es fan refer\u00e8ncies espec\u00edfiques a quins mecanismes han de fer-ho possible.<\/p>\n A nivell te\u00f2ric es poden determinar diferents fonts de legitimitat democr\u00e0tica (Scharpf, 1997, 1999; Papadopoulos, 2003). D\u2019una banda, la legitimitat d\u2019entrada (Input legitimacy<\/em>), basada en la representaci\u00f3 pol\u00edtica, i de l\u2019altra, la legitimitat de sortida o de rendiment (Output legitimacy<\/em>), basada en l\u2019efici\u00e8ncia en les respostes p\u00fabliques als problemes. A aquestes dues fonts b\u00e0siques cal afegir la transpar\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes (Accountability<\/em>) i la capacitat de donar resposta a les demandes ciutadanes (Responsiveness<\/em>). L\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona t\u00e9 una font principal legitimitat: la \u201cde sortida\u201d, \u00e9s a dir, la capacitat de gestionar serveis metropolitans de la forma m\u00e9s efectiva i eficient possible. A m\u00e9s a m\u00e9s, en termes de transpar\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes s\u2019han fet passos importants amb els canvis legislatius recents que afecten al conjunt d\u2019administracions p\u00fabliques, i espec\u00edficament a l\u2019AMB amb la recent creaci\u00f3 de l\u2019Oficina de Transpar\u00e8ncia.<\/p>\n Queden pendents, doncs, la legitimitat d\u2019entrada<\/strong>, que es basa en processos d\u2019elecci\u00f3 directa de representants (aspecte que s\u2019allunya d\u2019aquest projecte en concret) i la capacitat de resposta a les demandes ciutadanes, en el marc del que s\u2019ha considerat l\u2019\u00e0mbit de la democr\u00e0cia participativa. Aix\u00ed, l\u2019AMB t\u00e9 potencial per escalar les experi\u00e8ncies en democr\u00e0cia participativa que ja s\u2019han realitzat als ajuntaments per tal d\u2019enfortir una de les seves fonts de legitimitat. El nostre projecte s\u2019ent\u00e9n en aquesta direcci\u00f3 i pret\u00e9n oferir instruments pr\u00e0ctics per l\u2019assoliment d\u2019aquest objectiu.<\/p>\n La participaci\u00f3 a escala metropolitana: una mirada comparada<\/u><\/p>\n Per poder fer aquesta an\u00e0lisi i recomanacions sobre les potencialitats i l\u00edmits dels instruments participatius metropolitans, ens basarem en l\u2019experi\u00e8ncia de quatre entitats metropolitanes.<\/p>\n En primer lloc, analitzarem qu\u00e8 s\u2019ha fet en mat\u00e8ria de participaci\u00f3 ciutadana a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, creada l\u2019any 2010. D\u2019entre les pol\u00edtiques p\u00fabliques desplegades els darrers anys, s\u2019han iniciat tres plans d\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 que han estat elaborats amb processos de participaci\u00f3 ciutadana: el Pla d\u2019Actuaci\u00f3 Metropolit\u00e0 el mandat 2015-19, el Pla Director Urban\u00edstic Metropolit\u00e0 i el Pla Metropolit\u00e0 de Mobilitat Urbana.<\/p>\n Per tenir idees a aplicar al cas catal\u00e0, ens centrarem en tres estudis de cas referents en l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019eines participatives: el Distrito Metropolitano de Quito, la Communaut\u00e9 M\u00e9tropolitaine de Montr\u00e9al i la M\u00e9tropole de Lille.<\/em><\/p>\n Impacte esperat del projecte:<\/u><\/p>\n L\u2019impacte principal que busca aquest projecte \u00e9s una millora de la qualitat democr\u00e0tica a l\u2019AMB. Som conscients que es tracta d\u2019un impacte a llarg termini, i que la democratitzaci\u00f3 de l\u2019AMB tamb\u00e9 necessita d\u2019altres accions, per\u00f2 pensem que si realment es dissenyen unes normes i uns instruments adequats de participaci\u00f3 ciutadana es pot avan\u00e7ar en aquesta l\u00ednia. Gr\u00e0cies a l\u2019an\u00e0lisi comparada dels diversos casos internacionals tindrem les eines per pensar la participaci\u00f3 ciutadana a l\u2019AMB i fer una proposta viable i adaptada al context catal\u00e0. Els estudis que hem fet al GREL mostren que la ciutadania desconeix qu\u00e8 \u00e9s l\u2019AMB i no t\u00e9 un sentiment compartit de \u201ccomunitat metropolitana\u201d (Tom\u00e0s, 2018). Sense aquest sentiment \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil trobar l\u2019inter\u00e8s pels afers metropolitans i participar en els tallers de participaci\u00f3 que es fan des de l\u2019AMB, per exemple els que s\u2019han fet sobre el Pla d\u2019Acci\u00f3 Metropolit\u00e0 o el Pla Director Urban\u00edstic. Pensem doncs que uns bons instruments de participaci\u00f3 ciutadana poden ajudar a construir aquest \u201cdemos metropolit\u00e0\u201d i a millorar la qualitat de la democr\u00e0cia en el conjunt de l\u2019AMB.<\/p>\n L\u2019impacte d\u2019aquest projecte tamb\u00e9 es realitza al si de les administracions p\u00fabliques, en aquest cas l\u2019AMB i els 36 municipis membres. En efecte, el fet de disposar d\u2019unes bases per elaborar unes normes de participaci\u00f3 metropolitanes i poder aplicar una caixa d\u2019eines i instruments participatius tindr\u00e0 un impacte positiu en diversos aspectes. En primer lloc, con\u00e8ixer l\u2019opini\u00f3 de la ciutadania permet millorar el disseny de les pol\u00edtiques metropolitanes, adequant-les a les necessitats ciutadanes i recollint la pluralitat d\u2019aquestes. En aquest sentit, \u00e9s fonamental que el disseny de les eines participatives permeti incloure a tota la ciutadania, sense discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere, edat, origen o caracter\u00edstiques socioecon\u00f2miques. En aquest sentit, volem explorar la idone\u00eftat de la participaci\u00f3 digital. En segon lloc, el fet de comptar amb una ciutadania que participa i que coneix la instituci\u00f3 metropolitana tamb\u00e9 ajudar\u00e0 a l\u2019AMB a refor\u00e7ar el seu rol pol\u00edtic i la seva ra\u00f3 de ser. En tercer lloc, esperem que el desenvolupament d\u2019experi\u00e8ncies participatives a escala metropolitana reforci tamb\u00e9 la participaci\u00f3 a escala local, animant als diversos ajuntaments a desenvolupar m\u00e9s instruments de participaci\u00f3 ciutadana.<\/p>\n Finalment, un darrer tipus d\u2019impacte, diferent per\u00f2 igualment significatiu, \u00e9s el que pot suposar la publicaci\u00f3 dels resultats de la recerca en publicacions cient\u00edfiques d\u2019abast i impacte internacional. Aquest tipus de publicacions donen visibilitat als equips de recerca catalans i tamb\u00e9 a la \u201cmarca Barcelona\u201d (\u00e9s a dir, a l\u2019acumulaci\u00f3 de coneixement sobre el cas barcelon\u00ed, que \u00e9s un referent en recerca de pol\u00edtiques urbanes). Aquests resultats tamb\u00e9 es difondran en congressos internacionals, donant visibilitat a la feina realitzada.<\/p>\n Refer\u00e8ncies citades:<\/p>\n Papadopoulos, Y. (2003). \u201cCooperative forms of governance: problems of democratic accountability in complex environments\u201d, European Journal of Political Research<\/em> 42: 473-501.<\/p>\n Scharpf, F. W. (1997). \u201cThe problem-solving capacity of multi-level governance\u201d, Journal of European Public Policy <\/em>4(4): 520-53<\/p>\n Scharpf, F. W. (1999). Governing in Europe: effective and democratic?<\/em> Oxford: Oxford<\/p>\n Tom\u00e0s, M. (2018). \u201cEls governs metropolitans d\u2019elecci\u00f3 directa. Reflexions per a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona\u201d, Papers, Regi\u00f3 Metropolitana de Barcelona<\/em>, n. 61: 52-59.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Projecte finan\u00e7at per la Convocat\u00f2ria DEMOC 2018, Generalitat de Catalunya IP: Mariona Tom\u00e0s, Universitat de Barcelona Objectiu del projecte El 40% de la poblaci\u00f3 catalana viu a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB), un espai de mobilitat i de mercat de treball format per 36 municipis i que agrupa 3,2 milions d\u2019habitants. Aquest territori compta amb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":10017,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[99],"tags":[],"blog_post_layout_featured_media_urls":{"thumbnail":["https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/Captura-de-pantalla-2022-01-20-a-las-13.25.34-150x150.png",150,150,true],"full":["https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/Captura-de-pantalla-2022-01-20-a-las-13.25.34.png",1036,684,false]},"categories_names":{"99":{"name":"Entrevistes","link":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/category\/entrevistas\/"}},"tags_names":[],"comments_number":"0","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9915"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9915"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9915\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11212,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9915\/revisions\/11212"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10017"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9915"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9915"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9915"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\n
\n