A data de 2016, 55% de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes. A Europa, aquest percentatge assoleix el 75% de la poblaci\u00f3 (Nacions Unides, 2016). El govern de les grans ciutats i de les \u00e0rees urbanes \u00e9s un tema recurrent en l\u2019agenda pol\u00edtica: l\u2019aprovaci\u00f3 l\u2019any 2016 tant de
\nl\u2019agenda urbana mundial com europea posa de manifest la rellev\u00e0ncia de la q\u00fcesti\u00f3 urbana. En efecte, l\u2019expansi\u00f3 urbana que ha tingut lloc en els darrers cent i sobretot cinquanta anys obliga a pensar les ciutats, no com a entitats a\u00efllades, sin\u00f3 com a \u00e0rees o aglomeracions metropolitanes.
\nL\u2019intercanvi de mercaderies, activitats i informaci\u00f3, com tamb\u00e9 la mobilitat de les persones es realitza en un espai que supera els l\u00edmits dministratius de la ciutat i que es caracteritza per una s\u00e8rie de reptes. Aquests s\u00f3n de diversos tipus: socials (combatre les desigualtats, garantir
\nl\u2019accessibilitat als serveis p\u00fablics); econ\u00f2mics i financers (assegurar la competitivitat i l\u2019efici\u00e8ncia); territorials (la gesti\u00f3 de l\u2019explosi\u00f3 urbana, de la mobilitat i dels residus); pol\u00edtics i institucionals (la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques i dels serveis, la representaci\u00f3 democr\u00e0tica). Aquesta recerca aprofundeix en la concepci\u00f3 pol\u00edtica de l\u2019aglomeraci\u00f3 barcelonina o la Barcelona real per part de Pasqual Maragall: com ha de ser governada i qui n\u2019ha de formar part, quin ha de ser el seu pes pol\u00edtic i quines pol\u00edtiques ha de dur a terme. Analitzarem quines s\u00f3n les seves influ\u00e8ncies i com se situa el seu pensament pol\u00edtic en relaci\u00f3 amb
\ndebats m\u00e9s amplis sobre la governan\u00e7a metropolitana. Com veurem, Maragall va ser un visionari, ja que va entendre la import\u00e0ncia de les \u00e0rees urbanes en el context postfranquista. Malgrat que no es va referir directament al concepte de \u201cdroit \u00e0 la ville\u201d d\u2019Henri Lefebvre (1968) fins al 2005 (segons Nel\u00b7lo, 2017)1, concepte que recull el dret a ser ciutad\u00e0 en totes les seves dimensions, podem afirmar sense cap mena de dubte que Maragall va defensar el dret a la ciutat metropolitana<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tom\u00e0s, M. (2017). Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Barcelona: Fundaci\u00f3 Catalunya Europa.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":12477,"template":"","meta":[],"product_cat":[331],"product_tag":[395],"blog_post_layout_featured_media_urls":{"thumbnail":["https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/grel-publicacio02-150x150.png",150,150,true],"full":["https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/grel-publicacio02.png",1200,1200,false]},"categories":["84"],"categories_names":{"84":{"name":"external","link":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/?taxonomy=product_type&term=external"}},"comments_number":"0","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/product\/11975"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/product"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/types\/product"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"product_cat","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/product_cat?post=11975"},{"taxonomy":"product_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/grel\/wp-json\/wp\/v2\/product_tag?post=11975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}