historiamodernaAquest trimestre de tardor l’Àrea d’Història Moderna proposa un curs del programa Gaudir UB de l’Àrea de Formació Complementària de la UB. Sota el títol “La Mediterrània dels segles XVI al XIX: desastres naturals i protecció divina”, el curs abordarà les desgràcies que van colpejar la població europea d’aquesta època i quina va ser la resposta de la població i les autoritats.
Enllaç del curs: web Gaudir UB
Per a més informació: Dr. Alfredo Chamorro, a.chamorro@ub.edu
El grup de recerca consolidat de l’Àrea d’Història Moderna, el GEHMO, organitza un panel en el 16è congrés internacional de l’Associació Europea d’Història Urbana (EAUH, en les seves sigles en anglès). Fins el 30 de setembre poden fer-se arribar les propostes de comunicació seguint les indicacions del web del congrés:
https://eauh2024ostrava.osu.eu/guidelines-for-participants-and-authors/
Podeu descarregar el ‘call for papers’ en aquest enllaç (PDF).
Per a més informació: Dra. Ida Mauro, idamauro@ub.edu.
La Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei obre convocatòria de beques i premis vinculats amb la recerca del període renaixentista.
Per a l’edició 2023, podeu consultar les bases de cada convocatòria aquí:
Per a més informació: casals@ub.edu
Aquest divendres, 2 de juny, l’Àrea d’Història Moderna organitza el seminari Sofonisba Anguissola: una propuesta interpretativa
de su papel en la corte de Felipe II, a càrrec de de la Dra. Cecilia Gamberini. Podeu consultar el programa aquí.
Els propers 5 i 6 de maig la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins del Rei i el projecte d’investigació REDIF de l’Àrea d’Història Moderna de la UB, en col·laboració amb el laboratori d’humanitats digitals de la Università di Cagliari LUDICA organitzen el taller d’humanitats digitals aplicades a la recerca en Història Moderna.
Aquí podeu consultar el programa.
Places limitades i inscripcions abans del 2 de maig a l’enllaç
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScZGBgHjRkVKpLu0ZBzKHw9k1JU7ZU_yLjpflx52R_5dz2X0w/viewform
El proper 30 de març l’Àrea d’Història Moderna, a través del màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), participa en el seminari Aula Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània a través de la sessió La Corona d’Aragó i la Monarquia hispànica: relacions, conflictivitat, xarxes de poder (segles XVI a XVIII). Podeu consultar el programa aquí.
El màster d’Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) obre, fins el 16 d’abril, el període de preinscripció per al proper curs 2023-2024, que arrencarà la desena promoció de la titulació. Es tracta d’una oferta formativa que, novament, es durà a terme simultàniament des de les universitats de Barcelona, Alacant, Jaume I de Castelló i València. El màster, encara que interuniversitari, es cursa i matricula a la Universitat de Barcelona. S’adreça especialment a un perfil de graduats en Història, Història de l’Art, Antropologia, Arqueologia, Geografia, però també a titulats en d’altres disciplines.
El màster interuniversitari “Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX)” ofereix totes les eines per formar especialistes en l’estudi de l’evolució històrica i la configuració de les identitats de les societats del Mediterrani Occidental durant l’Edat Moderna.
La titulació s’orienta principalment cap a la recerca, ja que el títol suposa la via d’accés al doctorat. Però al mateix temps té una clara utilitat professionalitzadora en altres sectors més amplis com l’ensenyament, l’arxivística, la museografia, el món editorial, la gestió de la cultura i el patrimoni o la gestió de la interculturalitat. Aquests últims sectors resulten molt significatius en el context actual, polític i cultural, de relacions de la Unió Europea amb el món mediterrani i el Magrib.
Catalunya & Mediterrani. Any 2018.
El VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya va posar el focus en temes com l’evolució del paisatge històric de Catalunya en la seva caracterització mediterrània; el lloc de Catalunya en el marc de la política mediterrània de la monarquia; el manteniment de les relacions comercials mediterrànies tot i el gir atlàntic; les famílies com a element clau de l’estructuració social; les transferències culturals; o el pensament i les pràctiques religioses.
El tema d’aquesta edició s’emmarca en la particular significació que el món mediterrani va mantenir al llarg dels segles moderns, no només per a Catalunya sinó també per a molts altres àmbits ibèrics.
La Catalunya Diversa. Any 2008.
La sisena convocatòria del congrés va ser dedicada a la Catalunya Diversa. Una paraula, diversitat, a aquells anys de gran actualitat, i que, dins dels objectius del congrés, corresponia a la voluntat de fer palès que al costat d’unes realitats, d’unes estructures, d’unes institucions, d’una legalitat comunes, d’un pensament i d’una cultura dominants, hi havia també una diversitat de situacions i de comportaments de tot ordre en els quals calia aprofundir per aproximar-nos més a l’autèntica complexitat de qualsevol període històric i de qualsevol formació social.
Els dos volums d’actes els trobeu ara a la nostra pàgina web:
La societat catalana (segles XVI-XVIII). Any 2003.
L’anàlisi de l’evolució de la societat catalana entre els segles XVI i XVIII constituí el tema principal al voltant del qual es desenvoluparen les ponències i comunicacions del V Congrés d’Història Moderna de Catalunya.
L’objectiu del congrés fou abordar la construcció de les identitats socials i la conflictivitat que aquesta generà, la relació comunitat-intimitat i les experiències femenines dins la societat catalana al llarg de l’Època Moderna. Aquests àmbits, a més, foren tractats des de perspectives innovadores, prenent en consideració les estratègies familiars, els mecanismes de sociabilitat i la plasmació d’aquests darrers en el patrimoni arquitectònic.
Als nostres volums podeu llegir les intervencions que s’hi van presentar:
