Els centres educatius són molt més que espais d’aprenentatge acadèmic: són llocs on convivim, ens coneixem i creixem junts. Però, què passa quan la conducta d’un alumne trenca aquesta convivència o li impedeix participar en el seu aprenentatge? 🤔
Aquesta és una realitat que com a docents ens trobem sovint. Des de la disrupció a l’aula fins a l’aïllament per motius emocionals, hem d’aprendre a interpretar i acompanyar aquestes conductes. Aquí trobaràs reflexions i estratègies pràctiques per oferir respostes ajustades, inclusives i eficaces.
1. Conductes que ens incomoden: per què?
La conducta és, senzillament, la manera de comportar-se d’una persona. Però… per què algunes actituds ens generen tanta incomoditat?
- 📢 Interrupcions constants.
- 🤭 Intentar fer riure els companys.
- 💤 Dormir a l’aula.
- 😶 Aïllar-se i no participar.
Potser ens incomoden perquè interfereixen en el ritme de la classe, però… ens hem aturat a pensar què amaguen aquestes conductes? De vegades, són una forma d’expressar necessitats o dificultats.
Pregunta per reflexionar:
Ens molesten igual les conductes disruptives que les actituds més passives? Si un alumne no participa però fa les tasques, ens hauria d’incomodar igualment?
👉 La clau està a conèixer l’alumnat a fons, comprendre el seu comportament habitual i escoltar què ens vol transmetre amb aquestes conductes (funció de la conducta).
2. Quan la conducta impedeix aprendre: les senyals menys visibles
No totes les conductes que ens han de preocupar són visibles. Què passa amb l’alumnat que…?
- Es mostra apàtic o desmotivat
- Plora sovint
- No menja adequadament
Aquestes actituds poden ser senyal de dificultats emocionals importants, com l’ansietat, la depressió, trastorns alimentaris o altres motius. Aquí és on cal estar atents:
- 👀 Observar el dia a dia a l’aula.
- 🤝 Treballar en equip amb altres docents i professionals d’atenció educativa (PAE) per compartir el que detectem i professionals que treballen dins o fora dels centres (EAP, treballadora social, TIS, referents educatius de l’àmbit no formal…) i de l’àmbit sanitari (CSMIJ, CDIAP…).
- 🏠 Comptar amb les famílies, que coneixen millor que ningú els seus fills/es.
L’objectiu: no és corregir aquestes conductes, sinó comprendre-les, donar suport a l’alumnat i garantir que pugui aprendre i sentir-se part del grup.
3. Estratègies pràctiques per acompanyar les conductes
Aquí tens algunes accions concretes per abordar aquestes situacions:
3.1. Escoltar i comprendre
- Dedica temps a converses individuals amb l’alumnat per conèixer les seves necessitats.
- Implica les famílies o tutors legals per identificar factors externs i treballar junts.
3.2. Plans DE SUPORT Individualitzats (PSI)
- Adapta les càrregues acadèmiques: prioritza allò essencial i ajusta les tasques i es busquen aconseguir experiències d’èxit en el propi procés d’aprenentatge (per aconseguir la implicació i motivació de l’alumne/a).
- Crea espais de calma a l’aula per ajudar a regular les emocions.
- Fomenta el treball autònom o en grups reduïts, segons convingui.
3.3. Coordinació interdisciplinària
- Col·labora amb professionals externs (EAP, CSMIJ, CDIAP) quan calgui.
- Organitza reunions periòdiques per fer un seguiment conjunt.
3.4. Protocols de seguiment
- Documenta les accions que implementes i ajusta-les segons la resposta de l’alumne/a.
- Assegura’t que tot l’equip docent actuï de manera coherent.
4. Anem més enllà: informes i etiquetes
Els informes psicopedagògics són una eina valuosa per oferir suport a l’alumnat. Però… cal vigilar! ⚠️
- Evitem que aquests informes esdevinguin etiquetes que estigmatitzen.
- Recordem que no tots els alumnes amb necessitats greus arriben a ser avaluats o que l’avaluació que tenen realitzada no està actualizada.
Reflexió:
Com podem millorar la detecció de les conductes que requereixen atenció? Estem identificant totes les necessitats?
5. Construir centres educatius inclusius 💡
La flexibilitat ha de ser el principi que guiï les nostres accions. Un centre educatiu inclusiu és aquell on tothom pot aprendre, sentir-se còmode i participar.
Pràctiques clau:
- Formar-nos en diversitat emocional i conductual.
- Analitzar i detectar barreres d’aprenentatge i participació (organització, procés d’ensenyament aprenentatge, relació amb els membres de la comunitat educativa, participació al vida de centre i aula…)
- Reflexionar sobre l’impacte de les nostres estratègies
- Avaluar que allò que estem fent tingui el resultat esperat. Sinó tornar a dissenyar noves estratègies.
- Compartir casos d’èxit amb altres docents per inspirar millores.
6. Preguntes per al claustre: generem debat
Per acabar, plantegem algunes preguntes per a la reflexió col·lectiva:
- Quines conductes ens incomoden més i per què?
- Estem atenent totes les necessitats, especialment les menys visibles?
- Com podem garantir que l’alumnat amb dificultats emocionals o conductuals segueixi participant i aprenent?
- Què fem quan no hi ha un informe psicopedagògic, però sí una necessitat clara?
7. Transformem les dificultats en oportunitats 🎯
Les conductes diverses de l’alumnat són un reflex de la diversitat humana. La nostra responsabilitat com a docents és adaptar-nos, comprendre i oferir respostes ajustades que promoguin l’aprenentatge i la convivència.
Amb empatia, treball en equip i flexibilitat, podem transformar les dificultats en oportunitats educatives. La inclusió no és només un objectiu, és una manera de fer escola.


Deixa un comentari