Com donar resposta educativa a les conductes de l’alumnat? Reflexions i estratègies per a docents

Els centres educatius són molt més que espais d’aprenentatge acadèmic: són llocs on convivim, ens coneixem i creixem junts. Però, què passa quan la conducta d’un alumne trenca aquesta convivència o li impedeix participar en el seu aprenentatge? 🤔

Aquesta és una realitat que com a docents ens trobem sovint. Des de la disrupció a l’aula fins a l’aïllament per motius emocionals, hem d’aprendre a interpretar i acompanyar aquestes conductes. Aquí trobaràs reflexions i estratègies pràctiques per oferir respostes ajustades, inclusives i eficaces.

1. Conductes que ens incomoden: per què?

La conducta és, senzillament, la manera de comportar-se d’una persona. Però… per què algunes actituds ens generen tanta incomoditat?

📢 Interrupcions constants.
🤭 Intentar fer riure els companys.
💤 Dormir a l’aula.
😶 Aïllar-se i no participar.

Potser ens incomoden perquè interfereixen en el ritme de la classe, però… ens hem aturat a pensar què amaguen aquestes conductes? De vegades, són una forma d’expressar necessitats o dificultats.

Pregunta per reflexionar:

Ens molesten igual les conductes disruptives que les actituds més passives? Si un alumne no participa però fa les tasques, ens hauria d’incomodar igualment?

👉 La clau està a conèixer l’alumnat a fons, comprendre el seu comportament habitual i escoltar què ens vol transmetre amb aquestes conductes (funció de la conducta).

2. Quan la conducta impedeix aprendre: les senyals menys visibles

No totes les conductes que ens han de preocupar són visibles. Què passa amb l’alumnat que…?

Es mostra apàtic o desmotivat
Plora sovint
No menja adequadament

Aquestes actituds poden ser senyal de dificultats emocionals importants, com l’ansietat, la depressió, trastorns alimentaris o altres motius. Aquí és on cal estar atents:

👀 Observar el dia a dia a l’aula.
🤝 Treballar en equip amb altres docents i professionals d’atenció educativa (PAE) per compartir el que detectem i professionals que treballen dins o fora dels centres (EAP, treballadora social, TIS, referents educatius de l’àmbit no formal…) i de l’àmbit sanitari (CSMIJ, CDIAP…).
🏠 Comptar amb les famílies, que coneixen millor que ningú els seus fills/es.

L’objectiu: no és corregir aquestes conductes, sinó comprendre-les, donar suport a l’alumnat i garantir que pugui aprendre i sentir-se part del grup.

3. Estratègies pràctiques per acompanyar les conductes

Aquí tens algunes accions concretes per abordar aquestes situacions:

3.1. Escoltar i comprendre

Dedica temps a converses individuals amb l’alumnat per conèixer les seves necessitats.
Implica les famílies o tutors legals per identificar factors externs i treballar junts.

3.2. Plans DE SUPORT Individualitzats (PSI)

Adapta les càrregues acadèmiques: prioritza allò essencial i ajusta les tasques i es busquen aconseguir experiències d’èxit en el propi procés d’aprenentatge (per aconseguir la implicació i motivació de l’alumne/a).
Crea espais de calma a l’aula per ajudar a regular les emocions.
Fomenta el treball autònom o en grups reduïts, segons convingui.

3.3. Coordinació interdisciplinària

Col·labora amb professionals externs (EAP, CSMIJ, CDIAP) quan calgui.
Organitza reunions periòdiques per fer un seguiment conjunt.

3.4. Protocols de seguiment

Documenta les accions que implementes i ajusta-les segons la resposta de l’alumne/a.
Assegura’t que tot l’equip docent actuï de manera coherent.

4. Anem més enllà: informes i etiquetes

Els informes psicopedagògics són una eina valuosa per oferir suport a l’alumnat. Però… cal vigilar! ⚠️

Evitem que aquests informes esdevinguin etiquetes que estigmatitzen.
Recordem que no tots els alumnes amb necessitats greus arriben a ser avaluats o que l’avaluació que tenen realitzada no està actualizada.

Reflexió:

Com podem millorar la detecció de les conductes que requereixen atenció? Estem identificant totes les necessitats?

5. Construir centres educatius inclusius 💡

La flexibilitat ha de ser el principi que guiï les nostres accions. Un centre educatiu inclusiu és aquell on tothom pot aprendre, sentir-se còmode i participar.

Pràctiques clau:

Formar-nos en diversitat emocional i conductual.
Analitzar i detectar barreres d’aprenentatge i participació (organització, procés d’ensenyament aprenentatge, relació amb els membres de la comunitat educativa, participació al vida de centre i aula…)
Reflexionar sobre l’impacte de les nostres estratègies
Avaluar que allò que estem fent tingui el resultat esperat. Sinó tornar a dissenyar noves estratègies.
Compartir casos d’èxit amb altres docents per inspirar millores.

6. Preguntes per al claustre: generem debat

Per acabar, plantegem algunes preguntes per a la reflexió col·lectiva:

Quines conductes ens incomoden més i per què?
Estem atenent totes les necessitats, especialment les menys visibles?
Com podem garantir que l’alumnat amb dificultats emocionals o conductuals segueixi participant i aprenent?
Què fem quan no hi ha un informe psicopedagògic, però sí una necessitat clara?

7. Transformem les dificultats en oportunitats 🎯

Les conductes diverses de l’alumnat són un reflex de la diversitat humana. La nostra responsabilitat com a docents és adaptar-nos, comprendre i oferir respostes ajustades que promoguin l’aprenentatge i la convivència.

Amb empatia, treball en equip i flexibilitat, podem transformar les dificultats en oportunitats educatives. La inclusió no és només un objectiu, és una manera de fer escola.