La tercera edició de la jornada Parlar, escriure i llegir. Experiències per combatre el pessimisme, organitzada per l’IDP-UB i celebrada els dies 19, 20 i 21 de febrer a la Sala d’Actes de l’Institut Escola Eixample, va reunir docents, investigadors i professionals de l’educació per reflexionar sobre el paper del llenguatge en la construcció del pensament i la cohesió social.
L’acte d’inauguració va anar a càrrec de la sra. Isabel Balaguer, directora de l’Institut Escola Eixample, Andreu Freixes, subdirector general de Llengües del Departament d’Educació i Formació Professional i Ernest Pons, director de l’IDP-UB.
En la seva intervenció inicial, Ernest Pons va subratllar algunes idees clau:
- Que parlar, escriure i llegir són molt més que competències acadèmiques: són la base de l’èxit educatiu, cultural i social.
- Que el català és un vehicle essencial per accedir al coneixement i construir pensament.
- Que l’IDP té la funció de “cosir mons”: acostar la recerca universitària a la pràctica dels centres educatius.
- Que la transferència de coneixement només té sentit si transforma l’aula i les decisions pedagògiques.
- Que cal visibilitzar experiències reeixides per combatre el discurs pessimista i reafirmar el català com una eina potentíssima d’inclusió.
Aquest marc va situar la jornada com un espai de trobada on universitat i centres educatius dialoguen d’igual a igual.
El primer dia es va iniciar amb la ponència de l’honorable conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va oferir un recorregut històric de les polítiques d’immersió i en va destacar les diferències amb l’actual tercera etapa d’immersió, marcada per nous reptes socials i demogràfics.
Tot seguit, la primera taula rodona —moderada pel vicerector de Política Lingüística, Josep Monserrat— va abordar la situació del català arreu dels Països Catalans i les oportunitats per reforçar-ne l’ús educatiu i social.
La jornada del dijous es va tancar amb una taula sobre els reptes i oportunitats del català a les aules, amb representants de centres i de serveis educatius que van compartir experiències de territori.
La segona jornada va posar el focus en el paper del llenguatge en el desenvolupament del pensament. La ponència de Montserrat Castelló (URL) va reivindicar que parlar, escriure i llegir són activitats que organitzen les idees i sostenen l’aprenentatge.
La taula posterior va mostrar experiències de filosofia, matemàtiques i ciències que converteixen l’aula en un espai de conversa i reflexió.
La darrera jornada va incloure perspectives interseccionals sobre la lectura, enfocaments per avançar cap a una educació plurilingüe i intercultural, i una conversa sobre el paper de la literatura en temps d’incertesa.
La taula final dedicada a les aules d’acollida va oferir experiències inspiradores sobre l’acompanyament de l’alumnat nouvingut i la construcció de trajectòries d’inclusió real.
L’acte va cloure amb un diàleg literari a l’entorn de Ramon Llull, que va reivindicar la necessitat d’entendre’ns —lingüísticament i humanament— com a base d’una educació transformadora.
|
|