L’auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra va acollir, el passat 13 de març, el XIV Simposi del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Aquest cop el Simposi tenia l’objectiu de reflexionar sobre com la irrupció de la IAG està redefinint la manera d’ensenyar, d’aprendre i d’avaluar a la universitat.
L’expansió de l’anomenada intel·ligència artificial generativa (IAG) està tenint un fort impacte al sistema universitari. I aquest nou escenari està provocant una autèntica crisi d’identitat en mols docents, ja que està posant en qüestió els processos d'ensenyament, d’aprenentatge i d'avaluació. Si més no, està forçant a molts d’ells a un replantejament de les seves funcions docents.
La jornada va començar amb la conferència inaugural de Manuel Area, professor de Didàctica i Investigació Educativa de la Universitat de La Laguna, que va oferir una visió global dels reptes emergents en un context educatiu profundament impactat per la intel·ligència artificial. A la seva conferència va destacar com la presència creixent d’aquestes tecnologies obliga a replantejar les tasques d’aprenentatge i a redefinir els enfocaments d’avaluació per garantir la qualitat i l’autenticitat dels aprenentatges. I va subratllar que el principal repte per les universitats és formar professionals capaços d’utilitzar la IAG amb criteri, ètica i creativitat. Subratllant que el principal repte pels docents universitaris és situar el pensament crític i els valors ètics al centre de les experiències educatives.
Area va argumentar que la tecnologia no fa desaparèixer el paper del docent, però sí que canvia profundament la seva funció. Destacant que moltes tasques que abans feia el professorat ara poden ser recolzades per la IAG, però el canvi més important afecta el que demanem a l'alumnat, en la mesura que activitats que abans servien per aprendre ara es poden resoldre fàcilment amb aquestes eines. Això ens obliga a replantejar qüestions clau com ara: què vol dir aprendre, com sabem que algú ha après i quin tipus d'activitats realment exigeixen pensar, comprendre i aplicar, més enllà de simplement generar respostes.
A la conferència va seguir una taula rodona, amb quatre ponents experts (l’Esther Argelagós, el Robert Clarisó, la Cristina Garde i la Ingrid Noguera), orientada a reflexionar, des d’experiències concretes, sobre aquests reptes i oportunitats. Al debat es va constatar que la IAG ofereix múltiples possibilitats d'aplicació al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, des de la planificació fins a la implementació i l'avaluació. I que, lluny de substituir el docent, la IAG posa en evidència que el seu paper és més necessari que mai. No com a transmissor de continguts, sinó com a professional del coneixement capaç de guiar processos complexos d'aprenentatge en un entorn cada cop més automatitzat.
Per cloure el Simposi, el Joan-Tomàs Pujolà va fer-ne una síntesi, on va destacar que no té sentit mantenir una concepció del rol docent com fa uns anys, i que és imprescindible i urgent una revisió del rol del docent. La universitat no pot prohibir la tecnologia, però tampoc pot adaptar-se reduint l’esforç. El repte és justament aquest, ser més exigents. Cal redissenyar l’experiència educativa per assegurar a les aules més raonament i més esperit crític. Va reclamar menys tasques repetitives i menys exàmens estandarditzats. I va reivindicar més argumentació, discussió i escriptura. Amb un professorat crític i reflexiu, que sigui capaç d’integrar la IAG com una eina al servei de la qualitat de l'aprenentatge i del desenvolupament professional docent.